Dra. Teresa Anguera (✝)
Teresa Anguera, catedràtica emèrita de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, acadèmica corresponent de Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmica numerària de l’Acadèmia de Psicologia d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va ser objecte el passat 20 de gener d’un emotiu homenatge celebrat al Paranimf de la seva universitat coincidint amb el primer aniversari de la seva desaparició. La comunitat acadèmica va voler reconèixer la seva extensa i destacada trajectòria en els àmbits de la recerca, la docència i la gestió universitària, així com el seu impacte a nombroses universitats espanyoles i internacionals.
Presidida pel rector, Joan Guàrdia, la sessió va comptar també amb la participació de l’antiga vicerectora Lourdes Cirlot; la presidenta de l’Associació Espanyola de Metodologia de les Ciències del Comportament, Nekane Balluerka; el president de l’Acadèmia de Psicologia d’Espanya, Heliodoro Carpintero; la degana de la Facultat de Psicologia de la mateixa Universitat de Barcelona, Montserrat Celdrán; el degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Guillermo Mattioli, i el catedràtic de la Facultat de Psicologia Antonio Solanas, a més del seu vidu, Pedro Sánchez. La Reial Acadèmia va estar representada pels acadèmics Maria Àngels Calvo, Esther Subirà, Joaquim Gironella, Carlos Grau i l’acadèmic electe Josep Moya. L’homenatge va tenir moments d’intensa càrrega emocional quan es van projectar diversos vídeos d’Anguera.
“Teresa és patrimoni de la Universitat de Barcelona”, va assenyalar Guàrdia, que va explicar els seus primers records com a estudiant de la finada fins a la convivència com company de departament. Cirlot, per la seva part, va recordar l’etapa compartida a l’equip de govern de la universitat, quan Anguera exercia de vicerectora de Gestió Acadèmica, i va evocar el Projecte Minerva per impulsar un parc d’humanitats. Solanas va recordar el seu perfil institucional, amb l’assumpció de múltiples responsabilitats de govern, i el reconeixement que va obtenir a tot Espanya, amb diversos doctorats honoris causa i distincions professionals. A l’àmbit de la recerca, va remarcar que la seva presència contínua en les classificacions internacionals, com la de la Universitat de Stanford, confirmava una trajectòria d’excel·lència sostinguda. Celdrán va incidir al doble paper docent i institucional de l’homenatjada.
Més enllà de la universitat, Balluerka va definir Teresa Anguera com una referència acadèmica i va destacar el seu paper decisiu en la formació d’investigadors. Mattioli va aportar un testimoni de caràcter més personal, descrivint la relació amb la seva directora de tesi com gairebé psicoterapèutica. “Em va acompanyar des d’un lideratge subtil, amb una autoritat acadèmica amable i humil”. Carpintero va situar Anguera com una personalitat central i rigorosa de la psicologia espanyola i va recordar els seus inicis acadèmics, quan, sent alumna de Miquel Siguan, va assumir gairebé per atzar la metodologia observacional arran d’una vaga d’estudiants. Aquest episodi circumstancial, va explicar, va acabar derivant en una especialització que la va convertir en una autoritat indiscutible en aquest camp.
Anguera era experta en metodologia de les ciències del comportament i va ocupar diversos càrrecs de gestió a la Universitat de Barcelona. Les seves aportacions a la investigació mitjançant la metodologia observacional li va permetre generar tot un desenvolupament teòric, estratègic i tècnic per entendre qualsevol mena de conducta humana en el seu context natural. Va ser autora de més de 300 articles d’investigació i 182 publicacions entre llibres i capítols de llibres. També destaca la seva tasca de transferència del coneixement, amb més de 470 comunicacions en congressos, 150 conferències i 72 ponències convidades. Va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de La Laguna, la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, la Universitat Pontifícia de Salamanca i la Universitat de Lleida.
