Dra. Pilar Bayer
Pilar Bayer, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, fundadora del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona, membre de la Junta de Govern de la Societat Catalana de Matemàtiques i acadèmica numerària i vicepresidenta de la Secció de Ciències Experimentals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va protagonitzar el passat 2 de juny el programa “Irrepetibles” de Ràdio 4, l’emissora del circuit català de Ràdio Nacional d’Espanya, on va conversar amb el periodista Carles Mesa sobre la seva llarga i reconeguda trajectòria com a investigadora i docent, que li van valer la Creu de Sant Jordi, màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya, i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, entre d’altres destacats guardons.
L’acadèmica va repassar els moments més destacats de la seva infantesa, vinculada estretament a la música per motius familiars, la seva formació com a música i matemàtica. “Compondre, en música, és com investigar en matemàtiques. La música és més oberta, però les dues activitats són creatives. La música la pots interpretar i les matemàtiques, explicar. Però totes dues tenen les tres mateixes possibilitats de ser receptor, executant o creador”, va reflexionar. Així mateix va explicar una significativa anècdota: la realització de la seva tesi doctoral al costat de la qual havia estat la seva professora de matemàtiques al Batxillerat, Griselda Pascual, que van defensar el mateix dia sense ser conscients que obrien camí com pioneres. En aquest sentit, l’experta va qüestionar el concepte de la paritat com a tal, apostant per una igualtat d’oportunitats real.
Al terreny de la recerca va destacar la figura de Carl Friedrich Gauss, matemàtic, astrònom i físic alemany que va contribuir al desenvolupament de la teoria de nombres, l’anàlisi matemàtica, la geometria diferencial, l’estadística, l’àlgebra, la geodèsia, el magnetisme i fins i tot l’òptica. Així com d’Andrew Wiles, que va desxifrar l’últim teorema de Fermat el 1995 analitzant les corbes el·líptiques, que relacionen nombres, figures geomètriques i oscil·lacions. L’acadèmica va explicar també la seva oposició com a catedràtica, que va aconseguir a la primera plaça, i l’estreta relació que ha vingut tenint amb els seus alumnes, en particular amb els seus doctorands, que considera part de la seva família.
També com a anècdota, i en el marc de la sèrie d’objectes que va portar al programa, Bayer va presentar la publicació “Arrels germàniques de la matemàtica contemporània: amb una antologia de textos matemàtics de 1850 a 1950”, que va escriure fa més d’una dècada al costat dels també historiadors de la matamática Jordi Guàrdia i Artur Travesa. Una obra que recopila una sèrie de treballs matemàtics de referència produïts a Alemanya entre a mitjans dels segles XIX i XX que han tingut una forta repercussió en alguns assoliments assolits per la matemàtica contemporània. Estudis recopilats per fer accessibles uns desenvolupaments matemàtics que es troben a l’origen de sofisticades tècniques actuals. Finalment, va analitzar el desenvolupament de la intel·ligència artificial, que va considerar una tecnologia disruptora que contribuirà decisivament al desenvolupament científic i social, encara que va advocar pel seu ús ètic.
