Francisco González Redondo
Francisco González Redondo, professor d’Història de la Ciència a la Facultat d’Educació de la Universitat Complutense de Madrid i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’última exposició que ha organitzat, “Arte, matemática y género en la Prehistoria”, que pot visitar-se fins a finals de maig al Parc de la Prehistòria de Teverga, a Astúries, després d’haver recorregut diversos emplaçaments i haver estat un dels principals atractius de la XIII Fira Madrid és Ciència. Composta per una sèrie de plafons que exposen la hipòtesi que els més significatius registres matemàtics del Paleolític Superior hagin estat realitzats per dones, la mostra s’acompanya de la conferència “¿Fueron mujeres los ‘primeros matemáticos’?”, que el mateix González Redondo ha pronunciat en diversos auditoris amb una finalitat divulgativa.
L’expert assenyala que existeixen nombroses manifestacions prehistòriques simbòliques abstractes que contenen un tipus de registre no-figuratiu interpretable des d’una perspectiva matemàtica i podrien tractar-se d’anotacions comptables i fins i tot registres de calendaris astronòmics. “Els nostres avantpassats demostrarien estar dotats ja de la capacitat de registrar simbòlicament el pensament, una evidència de la modernitat en la nostra espècie que ens distingiria de totes les anteriors”, explica el docent.
D’acord amb les visions usuals, en el Paleolític Superior, els avantpassats de l’ésser humà actual demostrarien estar dotats ja de la capacitat de registrar simbòlicament el pensament, una evidència de la modernitat de l’espècie que la distingiria amb claredat de totes les anteriors. Tot i això, al costat de cavalls, cérvoles, cabres o bisons pintats a les parets de les coves o gravats a os, en la Prehistòria també apareixen aquelles manifestacions de registre no-figuratiu que, aparentment, només podrien entendre’s des d’una perspectiva matemàtica.
“El 2021, Marylene Patou-Mathis publicava un llibre a França (‘El hombre prehistórico es también una mujer’), reivindicant que, davant les tradicionals atribucions als homes exclusivament, les dones també podien haver estat pintores, caçadores… a la Prehistòria. L’any següent, Marga Sánchez Romero publicava una mirada anàloga en espanyol (‘Prehistoria de mujeres’) presentant nombroses evidències de contribucions essencials realitzades per les nostres avantpassades més llunyanes en les seves vides quotidianes. Francisco González Redondo presenta ara una perspectiva d’una naturalesa qualitativament molt més singular que va començar a publicar fa ja més de vint anys: potser no serien dones les primeres en registrar simbòlicament el pensament matemàtic?”, assenyala la presentació que d’aquesta exposició va fer La Estación de la Ciencia y la Tecnología, l’espai de divulgació científica i cultural de Burgos on el col·laborador de la RAED va oferir la xerrada el passat 7 de febrer.
