Dr. Ignacio Buqueras
Ignacio Buqueras, president de la Fundació Adiprope per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d’Espanya, president d’honor de la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Federico Mayor Zaragoza, in memòriam”, en què brinda un emotiu homenatge al desaparegut exministre d’Educació i exdirector general de la Unesco. President alhora de la Fundació Cultura de Pau i patró de la Fundació Adiprope per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol, Mayor Zaragoza, que també va ser acadèmic de la RAED, va morir el passat 19 de desembre als 90 anys.
Federico Mayor Zaragoza, in memòriam
Federico Mayor Zaragoza va morir a Madrid el 19 de desembre passat. Es tracta d’una de les personalitats espanyoles amb projecció internacional més rellevants dels darrers 50 anys. Ha estat un científic i acadèmic destacat, un polític més que preparat que va tenir un paper important en la transició i una figura indiscutible que va desenvolupar una tasca importantíssima en el camp de l’educació. Entre les múltiples responsabilitats va ser rector de la Universitat de Granada, ministre d’Educació i Ciència i director general de la Unesco. Els seus contactes internacionals van ser múltiples. Entre ells cal destacar Jacques Delors, Jacques Chirac, Mikhaïl Gorbatxov, Nelson Mandela, Shimon Peres, Javier Pérez de Cuéllar…
En el pla humà era un ésser proper, alegre, vital, gran viatger, amant de la mar i del món del tennis. A l’àmbit familiar, juntament amb Cheles, companya d’estudis, va tenir tres exemplars fills: Federico, Pablo i Chelines. El professor Mayor Zaragoza ha estat una persona compromesa, amb conviccions íntimes que el van portar a un lliurament apassionat al servei de grans ideals. Considero que ha estat i és un referent i un model d’excel·lència per a tots els espanyols.
Als últims 40 anys vaig tenir amb ell una relació molt especial, que es va iniciar als anys 80 amb motiu de la meva presidència del Cercle Català de Madrid, del qual la seva filla va ser pubilla. El 1982, amb motiu del seu nomenament com a ministre d’Educació i Ciència, vaig organitzar un sopar d’homenatge, el vaig incorporar al Consell de Cent del Cercle i va pronunciar una conferència a la Diada de l’11 de setembre. Amb motiu del seu nomenament, el 1987, com a director general de la Unesco, vaig assistir a París al memorable acte de la seva presa de possessió, igual que 12 anys més tard, el 1999, quan va deixar el seu càrrec més destacat. Possiblement, vaig ser un dels pocs espanyols assistents que van anar a títol personal.
En la meva etapa de president de la Fundació Independent vaig promoure el seu nomenament, més que merescut, com a Espanyol Universal, que va tenir lloc en un impactant sopar en honor seu a l’Hotel Ritz, a Madrid, el 1999. Anteriorment van ser els homenatges a Camilo José Cela, 1996; Plácido Domingo, 1997, i Vicente Ferrer, 1992. I posteriorment, entre d’altres, els de Valentín Fuster, Julio Iglesias, Rafa Nadal o Margarita Salas.
Federico Mayor Zaragoza
Memorable va ser el seu discurs a l’acte de cloenda del II Congrés Nacional d’Organitzacions de Gent Gran, promogut i organitzat per la Fundació Independent, que va tenir lloc a Madrid el 1995, i en què van intervenir la ministra Cristina Alberdi, l’alcalde José María Álvarez del Manzano i el president de la Fundació Independent. Federico Mayor Zaragoza va pronunciar també la conferència inaugural del I Congrés Nacional per a Racionalitzar els Horaris Espanyols, celebrat a la Universitat Rey Juan Carlos, a Madrid, els dies 14 i 15 de desembre de 2006. Durant la meva presidència de la Fundació Adiprope per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d’Espanya ha estat patró, president del nostre Consell Assessor i va ser nomenat Ambaixador Honorari del Patrimoni Mundial d’Espanya.
Vull donar testimoni que en aquestes quatre dècades he comptat sempre amb l’especial col·laboració de Federico Mayor Zaragoza i els seus consells valuosos. La seva memòria sempre la tindré molt present. És per això que des de la Fundació Adiprope tenim previst crear un premi molt destacat, amb àmplia projecció nacional i internacional, sobre el patrimoni mundial amb el seu nom, i juntament amb diverses entitats, entre elles la Fundació Independent, tinc previst organitzar un homenatge molt important a la memòria.
Considero oportú finalitzar les meves paraules amb les de Federico Mayor Zaragoza el 1993 al seu acte de reelecció com a director general de la Unesco, que van ser un avenç de la constitució el 2000 de la Fundació Cultura per a la Pau, de la qual n’ha estat president: “Per tot el que acabo d’exposar, hauran comprès que penso dedicar-me personalment, els anys que vénen, a la cultura de la pau. Pau dels pobles i pau de les persones. Pau, condició essencial per poder exercir amb plenitud el nostre ofici de dones i homes, la nostra missió d’éssers humans. Quina millor divisa, quina millor tasca? Michel de Montaigne ja ens deia: ‘Res és tan bonic com fer el bé a l’home'”.
