Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda alguns dels problemes que inquieten els pares amb nens de primera infantesa i edat escolar als articles “¿Qué hacer frente al fracaso escolar?“, “Signos de alarma en el desarrollo infantil”, “El desarrollo de los niños de 3 a 5 años”, “¿Cómo afecta la ciudad a la salud infantil?” i “Infancia expuesta a la contaminación ambiental”, publicats al llarg del passat mes de desembre a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.
A “¿Qué hacer frente al fracaso escolar?”, l’expert defensa el concepte de comunitat escolar i considera que pediatre, alumnes, professors, família i escola juguen el seu paper per combatre el problema del fracàs escolar, que va en augment. “El problema de les dificultats escolars pertany a diverses disciplines, però l’acció convé que sigui global per no afegir als factors de risc els de parcel·lació i reducció tan perjudicials per al nen i la família. Val la pena recordar aquell pensament de Bertrand Russell: ‘No hi ha més que un camí per al progrés humà, en l’educació, com en totes les coses humanes, i és la ciència guiada per l’amor. Sense ciència, l’amor és impotent; sense amor, la ciència és destructora'”, assenyala l’acadèmic.
A “Signos de alarma en el desarrollo infantil”, d’altra banda, el president del Club de Pediatria Social recorda que els primers 24 mesos de vida del nadó cal estar atents a alteracions del son, l’alimentació o l’atenció. “Quan parlem de signes d’alerta en el desenvolupament infantil, els entenem com un conjunt de manifestacions que ens indiquen que alguna cosa no està evolucionant adequadament en el desenvolupament del nostre fill segons l’edat i que és important parar-hi atenció i identificar factors de salut, ambientals, familiars o socials. Recordem que la salut no és únicament l’absència de malaltia, sinó que inclou el benestar físic, mental i social. Ser prudents sempre és important i convenient”, explica abans de detallar alguns d’aquests signes d’alarma.
Els primers anys de vida del menor són l’objecte d’atenció a “El desarrollo de los niños de 3 a 5 años”, on Callabed explica que hi ha un conjunt de signes i manifestacions que indiquen que alguna cosa no està evolucionant adequadament i introdueix el concepte de Pediatria Social. “La definició de salut parla d’absència de malaltia, però també del benestar físic, mental i social. Aquest és el motiu d’identificar factors de salut, ambientals, familiars o socials. Entenem per Pediatria Social com aquella que estudia la salut global del nen en interacció amb el seu entorn social, riscos per a la salut (infeccions, discapacitats, accidents, maltractaments, pol·lució, guerra) i la relació amb les institucions on conviu”, argumenta.
Per la seva banda, a “¿Cómo afecta la ciudad a la salud infantil?”, l’acadèmic indica que un medi ambient ben concebut ensenyarà els nens a tenir menys accidents, estar menys inclinats a comportaments antisocials i ser més madurs, confiats i responsables quan arribin a l’edat adulta. “Els nens depenen de l’ambient per a la seva salut i el seu benestar, i la ciutat és l’ambient educatiu en el qual desenvoluparan els diferents tipus de comportament. És important que l’ambient satisfaci les necessitats socials i el desenvolupament dels nens i que alhora puguin comprendre la fragilitat de la seva ciutat i l’impacte sobre la societat i els ecosistemes naturals. S’ha investigat sobre els efectes de la casa i el seu ambient en la salut dels nens (espai, calor, humitat). No s’ha investigat gaire sobre el carrer i el barri, que juguen papers molt importants al món industrialitzat, amb la gran amenaça que suposen els accidents de circulació”, inicia l’expert la seva reflexió.
Finalment, a “Infancia expuesta a la contaminación ambiental”, Callabed incideix que els nens són una població de risc exposada a fums, pesticides, plom a l’ambient i altres riscos. “El nombre de nens exposats a la contaminació ambiental creix a mesura que augmenten les activitats industrials i agrícoles”, explica l’expert abans d’assenyalar, un per un, els principals riscos ambientals a què s’exposen els menors.
