Dr. Francisco González de Posada

Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va pronunciar el passat 16 de juny a l’Aula Telemàtica de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, la conferència “Perspectiva religiosa: “La paz religiosa: ¿Es posible?”, dins del ciclo “La guerra de Ucrania: a la búsqueda de la paz”. Una ponència que va completar les que sota el títol “La(s) religión(es) en la guerra de Ucrania” i “Perspectiva religiosa: Consideraciones teológicas cristianas e histórico-culturales” va pronunciar en aquesta mateixa foto els passats setembre i març, respectivament.

Després de certificar que si bé la religió no constitueix el principal referent de la guerra, les esglésies de Rússia i Ucraïna sí que són presents i actuen en el conflicte. Arran de la invasió russa d’Ucraïna, l’Epifani de Kyiv i de Tota Ucraïna va assumir un rol actiu que va condemnar les accions de Moscou i va qüestionar la submissió de Kiril I a Vladímir Putin. Un fet que, per al ponent, deixa clar que si bé la religió no és el fet que ha propiciat i ni tan sols encoratjat la guerra, sí que és cert que les dues grans esglésies ortodoxes orientals sí que estan en guerra. “¿És possible la pau després d’aquest cisma?”, es va preguntar l’acadèmic.

González de Posada va repassar de manera succinta tant la història de l’Imperi rus com de l’Església Ortodoxa Oriental, que de forma paradoxal va cobrar la seva pròpia personalitat sota el règim socialista i va tenir un gran ressorgir després del col·lapse de la Unió Soviètica. Amb el precedent de l’autoproclamació que l’Església Ortodoxa Ucraïnesa del Patriarcat de Kyiv ja va fer l’any 1919, després de la Revolució Russa. El desmantellament de l’URSS i la independència de bona part de les seves repúbliques va portar, de fet, a la independència relativa de les esglésies ortodoxes nacionals, amb el gran cisma de l’Església Ortodoxa Russa que es va donar l’any 2019 des que el patriarca Kiril I de Moscou adoptés les tesis de la Gran Rússia. Aquell mateix any, l’Església Ortodoxa Ucraïnesa va fer un decret d’autocefàlia després que una dècada abans, tant Moscou com el Patriarcat Ecumènic de Constantinoble condemnés l’actitud cismàtica de Kyiv i altres esglésies ortodoxes d’una Unió Soviètica i del bloc oriental en desmantellament. És a dir, un conflicte que va precedir l’actual guerra.

La invasió russa d’Ucraïna i l’actitud de Kiril I de suport a l’actitud bèl·lica de Moscou malgrat la seva condemna internacional ha creat, per a González de Posada, un nou cisma a l’exterior, ja que les esglésies ortodoxes disseminades per tot el món arran de la immigració eslava han expressat amb major o menor intensitat el seu rebuig al lideratge del patriarca de Moscou, declinant-se pel del patriarca de Constantinoble, considerat a les esglésies ortodoxes “primus inter pares”. D’altra banda, l’acadèmic va recordar la postura mediadora del papa Francesc entre les esglésies ortodoxes russa i ucraïnesa.

González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció.

És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. És també acadèmic i presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.