Dr. Pedro Nueno
Pedro Nueno, professor de l’escola de negocis IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa (Ceibs) i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Socials de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la idea de progrés, la recuperació econòmica i els nous models de relacions socials i laborals als articles “Sostenint”, “Aprenent”, “Assegurant-se” i “Recordant”, que ha anat publicant al diari “La Vanguardia” entre els passats 29 de gener i 19 de febrer.
A “Sostenint”, Nueno aborda la renovació i adaptació de l’empresa familiar com a clau de la seva supervivència, fins i tot en aquelles cultures on no existeix la tradició de mantenir el negoci familiar. “Moltes vegades, sobretot en empreses familiars, m’han dit que el seu principal objectiu era passar l’empresa a la generació següent. Per a alguns la idea de vendre l’empresa es veia gairebé com una cosa contra la família. Ja ho he dit alguna vegada, però a països com la Xina no hi ha empreses familiars (que vinguin d’una generació anterior) i a la cultura empresarial es veu millor vendre l’empresa quan ja està desenvolupada i va bé, els empresaris que tenen família prefereixen passar-los els resultats de vendre l’empresa. Consideren que passar l’empresa als fills és crear-los un problema. Estem veient, des de la meva escola de direcció d’empreses de la Xina, de tractar de portar-hi la cultura de mirar amb entusiasme al llarg termini, preparar bé la generació següent i passar-los l’empresa, sempre posada al dia”, explica.
D’altra banda, a “Aprenent”, l’acadèmic fa una crida a l’excel·lència i a l’aprenentatge i la millora contínua, seguint l’exemple de les millors empreses i les millors universitats. En aquest cas, a l’exemple de la Universitat de Harvard que coneix tan bé. “Harvard aplica la cultura americana: si algú no hi aporta, que surti per la porta. Curiosament, la Covid no ha transformat Harvard. Les tecnologies digitals ja s’havien anat incorporant a la docència, però sense canviar la possibilitat que els alumnes aportin, debaten, donin suport o discrepin a classe en un procés liderat i estimulat pel professor que a més ho tindrà en compte en l’avaluació. Quan parlo amb un col·lega allà abans de fer una classe, tot i que tingui desenes d’anys d’experiència, es veu la preocupació perquè la classe surti bé. Una bona marca ajuda a atraure els millors, però exigeix millorar cada dia. I no és gaire diferent el que passa en una prestigiosa empresa d’alimentació, de moda, de farmàcia o d’automoció. Pensem a seguir aprenent”, assenyala.
A “Assegurant-se” proposa abordar el tema de les pensions des de la responsabilitat tant de l’Estat com del treballador. Per a Nueno, el sistema espanyol és cada vegada menys sostenible i cal apel·lar a l’estalvi i la planificació. “Hauríem de tractar de pujar l’edat de jubilació per poder pagar les pensions tenint en compte l’increment de l’esperança de vida i els avenços de la sanitat (que també en té el cost). Facilitem allargar la vida laboral a aquelles persones que ho desitgen, si es mantenen en bones condicions físiques i sobretot mentals. Als Estats Units no s’enganyen i els que volen pensions se les planegen i les paguen a les companyies d’assegurances des de joves. I passa el mateix amb la sanitat. Els qui no ho fan així es converteixen en una càrrega important per als seus fills o han d’aconseguir una feina, de vegades molt poc pagada. És fàcil entrar en un restaurant i veure molt grans sopant en grup (bones pensions) i veure alguna cambrera molt més gran, superamable (sense pensions)”, argumenta.
Finalment, a “Recordant”, el president de la Secció de Ciències Socials de la Reial Acadèmia aborda la idea de progrés i el debat que es dona, per exemple, al voltant de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. “Un millor aeroport seria boníssim per a les nostres universitats, pels nostres hospitals, pels excel·lents professionals que tenim a Barcelona (en tecnologia, en dret, en consultoria, en arquitectura, etcètera). M’agrada posar l’exemple de la nostra ciutat germana, Boston, on l’ampliació de l’aeroport va tenir un fenomenal impacte a les universitats, als hospitals i en tots els serveis”, considera defensant l’actuació.
