Francisco González de Posada
Catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina i de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Leonardo Torres Quevedo
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha estat el gran promotor de les activitats que la Reial Societat Matemàtica Espanyola ha organitzat al voltant de la figura de l’enginyer i matemàtic Leonardo Torres Quevedo coincidint amb el seu Congrés Biennal, organitzat el mes de gener passat. Entre elles destacava l’exposició “Leonardo Torres Quevedo: ingeniero y matemático”, que es va poder visitar a la Biblioteca Central de la Universitat de Castella-la Manxa (UCM), i un cicle de conferències divulgatives sobre aquest científic clau a les albors del segle XX.
Entre aquestes xerrades van figurar les que es van desenvolupar en diversos col·legis i instituts de Ciudad Real per apropar la denominada cultura STEM als joves de la ciutat sota el títol “Torres Quevedo”, “Inventos e inventores españoles en el nuevo pasaporte” i “Da Vinci y Torres Quevedo: dos genios universales”. A més, a la Biblioteca de la Facultat d’Educació de la UCM es va instal·lar la mostra “Leonardo Torres Quevedo: filatelia y bibliografía”, els continguts de la qual també es poden recórrer virtualment en línia.
Dr. Francisco González de Posada
Així mateix, la figura d’aquest personatge destacat va arribar aquests dies, també en forma d’exposició, al municipi guipuscoà de Lazkao en col·laboració amb Lemniskata Zientzia i l’Ajuntament de Lazkao. Allà, a la Casa de Cultura, es va poder contemplar la mostra “Leonardo Torres Quevedo: el origen de los drones”. Una activitat que es va completar amb una conferència sobre la figura cabdal del científic en el desenvolupament de la robòtica i la computació.
De fet, Torres Quevedo va ser un excepcional inventor i les seves màquines algèbriques ocupen un lloc preeminent a la història de la computació en aquesta fase mecànica que va concloure definitivament amb l’aparició dels ordinadors electrònics ja entrat el segle XX. A més, va ser un investigador i teoritzador fonamental per al desenvolupament de la computació, com demostra el seu estudi “Ensayos sobre automática. Su definición. Extensión teórica de sus aplicaciones”, una obra pionera i rellevant en la història del pensament automàtic i, per extensió, informàtic.
Més enllà de les màquines de càlcul, inclosa una màquina pionera que jugava als escacs, Torres Quevedo va destacar també per la creació de transbordadors electromecànics per salvar desnivells o cursos d’aigua com a mitjans de transport i dirigibles que van marcar una època a l’Espanya dels inicis del segle XX, com va recordar l’acadèmic en el discurs d’ingrés a la RAED.
