Excm. Sr. Dr. Pere Gascón Vilaplana

Del Dr. Pere Gascón Vilaplana, és des de l’any 2009 professor titular de la Universitat de Barcelona i coordinador de l’assignatura d’Oncologia Clínica des de l’any 2003. És així mateix director del Servei d’Oncologia Mèdica i Coordinador científic de l’Institut Clínic de Enfemedades HematoOncológicas ( ICMHO) de l’Hospital Clínic de Barcelona. El 1974 obté el títol de Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i és nomenat Professor no numerari a la Càtedra de Farmacologia i Terapèutica Clínica de la Facultat de Medicina de la mateixa institució. El 1975 es desplaça als Estats Units per continuar la seva formació científica i clínica. Durant dos anys treballa com a investigador associat en el Departament de Farmacologia de la New York University Medical Center, centre on va treballar el Premi Nobel espanyol Professor Severo Ochoa, lloc on es trobava l’anunciar-el guardó. En aquesta institució, considerada entre les 5 millors Facultats de Medicina dels Estats Units, va treballar amb el Prof. José Musacchio, ex deixeble del Professor Julius Axelrod, Premi Nobel de Medicina de 1970. Dels resultats d’aquestes investigacions sorgeix la seva tesi doctoral sobre encefalines-endorfines, part de la qual es va publicar a la revista Science. La seva formació acadèmica es completarà a partir de l’any 1977 en hospitals públics del sistema del Downstate Medical Center de Brooklyn a Nova York, per passar posteriorment al National Institutes of Health de Bethesda (NIH), a la Clinical Hematology Branch. Aquesta institució està considerada la més important del món en biomedicina. El Dr. Gascón va ser triat entre centenars de candidats nord-americans que es van presentar després d’un anunci aparegut al New England Journal of Medicine per cobrir una plaça de Clinical Associate, plaça extremadament competitiva i prestigiosa, cada any només es seleccionen 6 candidats de tot el país . El Dr. Gascón va ser el primer espanyol en la història del NIH de ser Clinical Associate. Es calcula que més de 30 Premis Nobel nord-americans han estat Research o Clinical Associates del NIH, en moments de la seva vida. En aquesta prestigiosa institució va ser elegit per concurs de mèrits i després de sotmetre a 16 entrevistes amb científics com ara: Marshal Nirenberg, premi Nobel de Medicina de l’any 1968, Bruce Chabner (Director de Farmacologia del Nacional Cancer Institute (NCI) i en l’actualitat Chairman del Departament de Medicina de l’Massachusetts General Hospital, l’hospital universitari de la Facultat de Medicina de Harvard, Robert Young (Director, Medical Oncology Branch, NCI), Eli Glastein (Director, Radiation Oncology, NCI) i Arthur Nienhuis (Director, Hematology Branch, National Heart, Lung and Blood Institute, NIH). Durant els seus anys de formació en aquesta prestigiosa institució treballaven al mateix campus abril Premis Nobel, a l’anteriorment citat Professor Marshal Niremberg, se sumaven els professors Julius Axelrod. Premi Nobel Medicina 1970, Christian B. Anfinsen, Premi Nobel Química 1972 i Carleton Gajdusek, Premi Nobel Medicina 1976. Al NIH es va formar amb els Drs. Arthur Nienhuis i Neal Young (Director a l’actualitat de la Clinical Hematology Branch de l’NHLBI, NIH). Després de quatre anys en aquest prestigiós centre, es desplaça a la Washington University-Barnes Hospital de Saint Louis formant-se amb els Drs. Stuart Kornfeld and Phillip Majerus, membres tots dos de la National Academy of Sciences, on completa la seva especialització com hematòleg i oncòleg. Aquesta institució considerada la Harvard del Middle West, ha donat diversos Premis Nobel en el curs de la seva història: Carl Ferdinand Cori i Gerty Teresa Ferdinand Cori tots dos Premis Nobel Medicina de l’any 1947, Severo Ochoa, Premi Nobel Medicina 1959, Rita Levi-Montalcini i Stanley Cohen tots dos Premis Nobel Medicina 1986. El 1985 s’incorpora, a l’edat de 36 anys, al cos facultatiu de l’UMDNew Jersei Medical School com a Cap de Servei d’Hematologia i el 1989 és promocionat a Cap de Servei de la Divisió d’Hematologia-Oncologia. El 1991 obté el títol de Professor Associat amb plaça vitalícia (tenure) i en el 1997 la de Full Professor que és la categoria més alta dins el món acadèmic nord-americà. Seria l’equivalent a Catedràtic a l’estat espanyol. El 1995 se li tria Mèdic de l’Any de l’estat de New Jersey per l’American College of Physicians. L’any 1999 i després de 24 anys als Estats Units retorna a Espanya per fer-se càrrec de la plaça que ocupa actualment a l’Hospital Clínic. És autor de de 161 publicacions peer reviewed, amb un Impact Factor de 823, a més de múltiples revisions i capítols de llibres. El Dr Gascón és així mateix diplomat per l’American Board de Medicina Interna a les especialitats de Medicina Interna, Hematologia i en Oncologia Mèdica. També és membre de la prestigiosa de l’alfa-Omega-Alfa Honor Society, que és l’única societat d’honor en el camp de la medicina als Estats Units. Entre altres càrrecs, ha ocupat el càrrec de President de la Secció d’Oncologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i, en l’actualitat és membre del Comitè científic de l’Associació Espanyola contra el Càncer de Barcelona i membre de la Junta Directiva de l’Associació Espanyola per a la Investigació contra el Càncer (ASEICA). Es destacarien com importants les seves aportacions científiques en el camp dels neuropèptids neurotransmissors així com el seu paper en la regulació hematopoètica. Les seves investigacions han portat a la formació d’un nou camp de la biologia, per al qual va encunyar el terme de neurohematología. La seva hipòtesi considera que el sistema nerviós, a través del seu innervació en la medul·la òssia i dels seus factors solubles (neuropèptids / neurotransmissors) regula la producció sanguínia. Les seves investigacions s’han centrat en el gen TAC-I i les taquiquininas humanes (SP, NK-A). Aquest concepte i referències al Dr. Gascón apareixen ja en els més importants llibres d’Hematologia dels Estats Units (Williams i Wintrobe) Una altra de les seves contribucions ha estat en el camp de la mielofibrosi. També seva és la teoria del monòcit / macròfag i del TGF-ß com a cèl·lula i factor involucrats en la patogènesi d’aquesta malaltia. En l’actualitat les seves investigacions se centren en el paper dels neuropèptids / taquiquininas en la gènesi tumoral, havent descobert una regulació autocrina en les cèl·lules de càncer de mama intervinguda per la SP i el seu receptor NK-I. Aquesta troballa l’ha portat a postular un mecanisme innovador de metàstasi a l’os pel qual les cèl·lules tumorals es trobarien en el teixit ossi / moll d’os amb un ambient afavoridor de la seva implantació que està regulada així mateix per les taquiquininas i altres factors hematopoètics. La seva teoria explicaria també el perquè les cèl·lules canceroses poden estar “hivernant” en determinats teixits o òrgans del cos durant anys per recuperar la seva activitat en un moment donat. Les seves últimes investigacions confirmen un paper del sistema nerviós (neuropèptids i neurotransmissors) en el desenvolupament del procés tumoral) el que l’ha portat a batejar aquest camp de la biologia com de Neuro-Oncologia. Els seus interessos científics en el camp de l’oncologia se centren en el paper del microambient en el procés tumoral i metastàtic, en el dels factors de creixement i els seus factors de transcripció que participen en el procés, i en la immunologia tumoral