Excm. Sr. Dr. David Jou Mirabent

David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) és físic i poeta, autor d’una àmplia obra literària, assagística i científica. Llicenciat (1975) i doctorat (1978) en Ciències Físiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, des de 1989 és catedràtic de Física de la Matèria Condensada en aquesta Universitat, i doctor honoris causa per la Universitat de Girona. La seva obra científica ha estat dedicada a la recerca en termodinàmica de processos irreversibles i física de sistemes allunyats de l’equilibri.

En particular, ha estat un dels impulsors destacats de l’anomenada termodinàmica irreversible estesa, que duu la termodinàmica més enllà de les fronteres de l’equilibri local, tot vinculant equacions de transport generalitzades amb formes no clàssiques de l’entropia de no equilibri, amb aplicacions molt diverses, com ara transport de calor, nanociència, reologia, cosmologia, i turbulència quàntica . Ha publicat en aquests temes més de dos-cents setanta articles en revistes de difusió internacional. També ha publicat diversos llibres de recerca, entre els quals Extended irreversible thermodynamics (amb Georgy Lebon i José Casas-Vázquez, 1993, 2010), citat més de mil cinc-centes vegades i traduït al rus, Understanding non-equilibrium thermodynamics: foundations, applications, frontiers (amb els mateixos coautors, 2008), Thermodynamics of fluids under flow (amb José Casas-Vázquez y Manuel Criado-Sancho 2011) i Introduction to thermodynamics of biological processes (amb Josep Enric Llebot, 1990). Entre els seus llibres de text destaquen Física para las ciencias de la vida (amb Josep Enric Llebot i Carlos Pérez-García), Mecànica estadística i biologia molecular (1992) i Termodinámica química (amb Manuel Criado-Sancho i José Casas-Vázquez). Ha estudiat la recerca en física a Catalunya, essent coordinador dels Reports en recerca en física a Catalunya (1990-1996, 1996-2002, 2003-2009) i coautor del llibre Estudis bibliomètrics sobre la recerca en física a Catalunya (amb Lluís Rovira i Pau Senra). Ha rebut els premis Eduard Fontserè, de l’Institut d’Estudis Catalans (1983), Premio Rey Juan Carlos I a jóvenes investigadores, del Ministeri d’Educació i Ciència (1986), la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1992), i el Premi Ciutat de Barcelona de ciències (1993), de l’Ajuntament de Barcelona. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1990), de la Reial Acadèmia de Doctors (1996), i membre corresponent de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid (2004), i de l’Accademia Peloritana de Messina (Sicília)(2005).

Com a poeta, ha publicat vint-i-tres títols en llengua catalana, alguns dels quals traduïts a diverses llengües (castellà, rus, anglès, polonès, alemany, hongarès, búlgar), i té poemes en una trentena d’antologies col·lectives. La seva obra ha explorat especialment temàtiques científiques, religioses, cíviques, i cinematogràfiques, i ha investigat diverses línies formals, amb un notable component visual, i una travada construcció dels llibres. Els llibres anteriors a 2004 han estat aplegats en edició conjunta en els volums L’èxtasi i el càlcul (2002) i L’huracà sobre els mapes (2004), i en l’antologia Entre el mirall i les ombres (1995). Llibres posteriors a aquesta data han estat: Les escriptures de l’univers (poemes sobre ciència) (2007), Llum de Sitges (2004), Sitges en blau (2006), L’avinguda i el laberint (poemes sobre Catalunya i Espanya) (2013), Poemes sobre ciència i fe (2013), Poemes de Nadal i de Setmana Santa (2014) i La mística dels dies (2015). També es autor del text de La Passió de la Selva del Camp (2009). Des de 1969, col·labora amb el setmanari L’Eco de Sitges, on ha publicat més de mil quatre-cents poemes, una bona part dels quals han estat incorporats als seus diversos llibres. Ha rebut diversos premis, entre els quals el premi Cadaqués a Quima Jaume 2015 pel conjunt de la seva obra poètica. El seu llibre Tapís ha estat il·lustrat amb aiguaforts per Manuel Capdevila, i musicat per la compositora Mercè Torrents, i diversos poemes seus han estat musicats per Fina R Palau, Antonio Arias, Xavier Pagès, Sergi Roca, Sergi Casanelles, Guillem Ramiro.

La seva faceta d’assagista està orientada a establir ponts entre ciències i humanitats. Ha publicat un estudi sobre l’obra escultòrica del seu avi patern, L’escultor Pere Jou (1991), i els assaigs científics i culturals Matèria i materialisme (1994, 2015), El temps i la memòria (1996, 2014)(traduïts també al castellà), Reescribiendo el Génesis (de la gloria de Dios al sabotaje del Universo (2008) (traduït a l’italià), Cerebro y Universo (dos cosmologías) (2011), i Introducción al mundo cuántico (de las danza de las partículas a las semillas de las galaxias (2012), i els assaigs sobre ciència i religió Déu, cosmos, caos (horitzons del diàleg entre ciència i religió) (2008), La expresividad de la Creación (amb Mònica Rozman, 2010) i La poesia de l’infinit (ciència i mística) (2012). Ha traduït al català Breu història del temps, de Stephen Hawking, i al català i al castellà altres obres d’aquest autor: L’univers en una closca de nou, Brevíssima història del temps, i El gran disseny. Com a divulgador científic, participà en la secció de ciència i tecnologia de La Vanguardia, de 1984 a 1994, i ha donat unes tres-centes cinquanta conferències públiques. De l’esmentada experiència divulgadora en sorgiren els llibres Converses a Barcelona: Vladimir de Semir i David Jou, y el llibre de poemes El color de la ciència, amb il·lustracions de Fernando Krahn (1994).