Category: Acadèmics a la societat

Contaminar té un preu

“Obligar les empreses a que redueixin les seves emissions és costós en termes econòmics i polítics, és millor brindar-los un incentiu econòmic” Eric Maskin, premi Nobel d’Economia i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar en la segona Cimera Economia Verda, que es va celebrar a la ciutat argentina de Córdoba els passats 5 i 6 d’octubre amb el treball “How to reduce greenhouse gas emissions: an application of the theory of auctions”, on va exposar l’aplicació de la teoria de subhastes en la reducció de les emissions de diòxid de carboni. A...

Llegir més

Educar en verd

Els ponents de la sessió sobre l’educació van destacar la importància de formar futures generacions sensibles amb el desenvolupament sostenible La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) va participar en l’organització i el desenvolupament de la segona Cimera Economia Verda, que es va celebrar a la ciutat argentina de Córdoba els passats 5 i 6 d’octubre, mitjançant el seu acadèmic de número i president l’Institut d’Investigacions Interdisciplinàries José Ramón Calvo, membre del comitè organitzador i moderador de dues sessions. A la cimera també van participar els premis Nobel d’Economia i acadèmics d’honor de la RAED Eric Maskin i...

Llegir més

Il·legal i il·legítima

Teresa Freixes, catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i fundadora i presidenta de la plataforma Concòrdia Cívica, ha presentat a la RAED un article on denuncia l’argumentari i les pretensions del Govern de la Generalitat en les seves polítiques independentistes. “A l’espera que vegem en què queda el requeriment que ha estat efectuat pel president del Govern espanyol al president de la Generalitat, el secessionisme busca perllongar la situació per, a la manera eslovena o, potser, kosovar, anar posant dempeus les estructures d’Estat i el control del territori que li permetin, en un temps no determinat, afrontar amb més avantatges l’efectivitat d’una independència a terminis fins que pugui ser considerada com a irreversible. Tot plegat constitueix un xantatge continuat que no pot ser acceptat de cap manera”, comença l’acadèmica seva reflexió. Per a Freixes, el Govern de l’Estat perd el temps dilucidant sobre si s’ha fet o no una declaració unilateral d’independència per part de l’Executiu català. “Fa vergonya pensar que algú pugui creure’s que Catalunya sigui una colònia o que Espanya viola sistemàticament els drets dels catalans, per més que s’esforcin alguns a llançar una imatge d’aquest tipus a l’exterior. Ningú se’ls creu ja”, prossegueix. La catedràtica denúncia com el Govern i el Parlament catalans estan sent suplantats en la presa de...

Llegir més

No són només diners

Oriol Amat, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), president de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció i diputat al Parlament català considera en un article publicat al diari Ara que l’aposta per la independència del Govern de la Generalitat i molts ciutadans catalans no només té una base econòmica fonamentada en el dèficit fiscal de l’Estat amb Catalunya, sinó també en la “dignitat i el desig de ser”. Amat considera que una sortida dialogada no provocaria ni repressió ni una fugida d’inversions que afecta a tot Espanya. L’acadèmic considera que el canvi de...

Llegir més

El robot que creu en Déu

Josep Ignasi Saranyana, acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Humanes de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) va presentar el passat 10 d’octubre amb l’escriptor Arturo San Agustín l’última novel·la d’aquest reconegut autor, “El robot que cree en Dios”, on San Agustín narra com un futur Papa, Innocenci XIV, s’enfronta a l’existència d’un robot que se senya inexplicablement. Membre del Comitè Pontifici de Ciències Històrica, Saranyana va considerar que la novel·la té molt de la llegendària pel·lícula “Blade Runner”, “tot i que a diferència de Ridley Scott, que nega que els seus replicants sentin emocions i tinguin sentiments, Arturo San Agustín sí li concedeix al seu robot Talos sentiments i emocions. San Agustín, doncs, es mulla”. Per a l’acadèmic, l’obra planteja dues preguntes fonamentals: si els androides poden ser capaços de sentir i expressar emocions i sentiments religiosos i si l’instint religiós s’ha de situar en el mateix pla o no que la revelació sobrenatural oferta pel Cristianisme. “La novel·la també ens interroga sobre el poc que qüestionem la robòtica, el transhumanisme i el post-humanisme”, va afegir San Agustín, que ha considerat un error deixar la ciència només en mans dels científics sense tenir sovint en compte les seves conseqüències...

Llegir més

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies