Dr. Javier Junceda
Javier Junceda, reconegut jurista, exdegà de la Facultat de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya i acadèmic de número electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els seus últims articles publicats al diari «La Nueva España» d’Astúries i al diari digital El Debate, on col·labora de forma activa. Es tracta, respectivament, de «Los orígenes asturianos de la gloria de la música criolla: la historia de Chabuca Granda, autora de ‘La flor de la canela'», aparegut el passat 10 de gener, i «Torreros», publicat el 22 de desembre. Així mateix, el portal especialitzat Confilegal, que també el té entre les seves prestigioses firmes d’opinió i anàlisi, va informar el novembre passat sobre la seva elecció com a nou membre numerari de la RAED.
A «La Nueva España», Junceda recorda com la cantautora peruana María Isabel Granda y Lanco, compositora de cançons llegendàries com ara «La flor de la canela» o «Fina estampa», no oblidava mai mostrar el seu orgull de descendent d’emigrants asturians a Amèrica. «Amb la seva elegant expressió de sempre i el seu preciós accent de Lima, va dir això a una entrevista: ‘Els orígens són una cosa molt forta. Tinc el temor que si em poso a caminar per Astúries, la caminaré com dos anys. Nosaltres som d’allà. La gent que se n’ocupa remunta el meu casal familiar al segle VII. Després, és un país miner i jo vaig néixer a una mina. Però allà creix també el verd. És fort el passat, i el meu temor és que quan vingui a Espanya la camini i m’oblidi de tornar a Lima'», explica.
Per a l’acadèmic electe, la figura de Granda, nascuda al Perú i referent de la música criolla, és un pont de connexió entre cultures i un exemple de l’impacte de la música popular llatinoamericana en diferents latituds. L’article subratlla com la seva figura ha transcendit fronteres i continua a la memòria de les comunitats hispanoparlants a ambdues ribes de l’Atlàntic per un repertori que conjuga emoció, tradició i creativitat i que ha influït en generacions. Junceda reflexiona sobre el valor del patrimoni musical com a vehicle d’identitat i trobada intercultural, citant a Granda com un cas emblemàtic de com un artista pot esdevenir símbol de diàlegs culturals més amplis.
Per la seva part, a El Debate, el jurista reconeix la tasca dels faroners, un ofici en extinció, i el seu lliurament a una dura tasca en llocs inhòspits, sovint acompanyats de les seves famílies d’acord amb un recent estudi de l’historiador Enrique Pérez-Campoamor. «Les dades que s’extreuen de la seva àmplia recerca s’allunyen força de la imatge romàntica que ha transcendit d’aquest personal. Res a veure amb aquelles estampes d’homes grassos amb gorra de capità i barba canosa que atalaiaven l’horitzó amb uns prismàtics subjectats per unes mans que també sostenien un fumejant cigarro», explica.
Junceda situa aquests funcionaris públics com a exemple dels que consagren la seva vida laboral a l’administració. «No veig lliurament al servei públic tan intens com aquest. Resultaria inimaginable tornar a l’actualitat el sacrifici dels qui havien de passar anys i més anys amb les seves famílies, recorrent llocs no només inhòspits i perillosos, sinó incompatibles amb una existència corrent. El compromís que adquirien aquests servidors administratius res ha de veure amb el d’aquells altres que es limiten diàriament a fitxar només per poder cobrar», afirma l’expert.
Pel que fa a Confilegal, destaca a la seva informació tant la trajectòria del reconegut jurista com el prestigi de la Reial Acadèmia i ofereix alguns detalls sobre la cerimònia d’ingrés. «El nou acadèmic dedicarà la seva intervenció al fenomen de la incontinència legislativa, un problema jurídic que descriu l’excés, la dispersió i la volatilitat normativa als sistemes legislatius contemporanis. Es tracta d’un àmbit en què investiga des de fa anys i que, segons explica, resulta decisiu per millorar la qualitat del dret i garantir un bon govern. La RAED ha valorat especialment aquesta línia de treball per la seva aportació substantiva al debat jurídic actual i la seva rellevància a la formulació de polítiques públiques més estables i coherents. El nomenament ha estat rebut amb un immens honor per Junceda, que reconeix que la proposta va ser una sorpresa des dels primers contactes, fa diversos mesos. Ha expressat la seva satisfacció per ingressar a una institució amb més d’un segle d’història i un llegat acadèmic excepcional», assenyala l’article.
img_atrib:Imagen de PxHere
Fundador i director de Junceda Abogados, l’acadèmic electe és membre numerari del Reial Institut d’Estudis Asturians, on presideix la Comissió de Dret, Ciències Socials i Econòmiques, i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Asturiana de Jurisprudència, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació d’Espanya i de l’Acadèmia Nord-Americana de la Llengua Espanyola i acadèmic d’honor de l’Acadèmia Peruana de Dret. És membre del Tribunal Arbitral de Barcelona, de la Cort d’Arbitratge de l’Associació Europea d’Arbitratge, amb seu a Madrid, i de la Cort d’Arbitratge de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú. Des del 2016, és vocal de la Comissió d’Urbanisme i Ordenació del Territori del Principat d’Astúries, elegit entre experts de reconegut prestigi, i membre del Consell Assessor de l’Associació Espanyola de Dret Urbanístic.
Ha participat com a expert en 18 comissions parlamentàries sobre reformes legislatives, i redactat diversos projectes i proposicions de llei, així com normes reglamentàries. És autor o coautor de més de dos centenars d’obres jurídiques, algunes de les quals han servit de fonament a diferents decisions judicials al Tribunal Constitucional de Xile, al Tribunal Suprem del Perú o a jutjats de Bolívia. Ha obtingut mencions als premis Luis Sela Sampil d’articles doctrinals de la Facultat de Dret de la Universitat d’Oviedo i en dues oportunitats al prestigiós Estudis Financers (1992 i 2012), convocat pel Centre d’Estudis Financers de Madrid. És així mateix membre de 14 consells de redacció de revistes jurídiques espanyoles i internacionals. Ha estat reconegut com a doctor honoris causa per sis universitats estrangeres i professor honorari d’unes altres sis. Ha estat director, ponent o professor en més de cinquanta programes formatius desenvolupats a Espanya i Iberoamèrica.
