Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els articles «Sobre la Revolución triunfante», «Trump y la californización de la BBC», «Una corona manchada», «Rescatando a doña Marina-Malintzin», «Bajeza» i «Un grito de libertad desde el Nobel«, publicats entre els passats 21 de novembre i 12 de desembre al portal digital Código Libre i als diaris «El Siglo del Torreón» i «El Siglo de Durango» i en els quals aborda diversos episodis de l’actualitat mexicana i internacional i els seus vincles històrics.
A «Sobre la Revolución triunfante», l’expert critica la celebració d’un esdeveniment com la Revolució Mexicana més des d’una espècie de llegenda fundacional que des de la visió crítica que exigeix la història. «Dins d’un dels costums heretats pel vell règim i acollits fins i tot amb profunda veneració pel nou-vell règim, està la commemoració de la molt qüestionada i anomenada Revolució Mexicana, esdeveniment que s’acostuma a celebrar per mitjà d’una desfilada on l’Estat gasta enormes sumes del pressupost per fer un desplegament militar com a espectacle d’entreteniment per al públic en general o simplement perquè el poder polític pugui sentir-se tranquil de retenir sota el seu comandament directe l’ús exclusiu, a voluntat o a caprici, de les forces armades del país», considera.
D’altra banda, a «Trump i la californización de la BBC», Sada aborda la polèmica desfermada després de l’emissió d’un documental de la gran cadena de ràdio i televisió pública britànica sobre Donald Trump, marcat per una edició del seu discurs que distorsionava el seu missatge fins als límits de la manipulació, fet que va portar a presentar la renúncia als seus responsables. «Tot va iniciar a partir d’un episodi de ‘Panorama’, programa on es van fer servir dos fragments mutilats del discurs del president dels Estats Units, Donald Trump, fa quatre anys, separats per 54 minuts i presentats de manera manipulada com si es tractessin d’una sola declaració, i el resultat va ser una transmissió falsa del seu missatge amb una forta reacció pública, política i institucional bastant costosa», explica.
A «Una corona manchada», el col·laborador de la Reial Acadèmia aborda una altra polèmica d’actualitat: les denúncies de frau en el concurs de Miss Univers amb una de mexicana com a protagonista. «El que al principi semblava una lleugera bona notícia des del panorama ombrívol que inclou al nostre país, com va ser la designació sorprenent de la jove de Tabasco Fátima Bosch com a Miss Univers del 2025, va acabar per convertir-se molt aviat en una fumarola que avisava núvols negres darrere de la lluentor i el fulgor festiu dels vestits de nit. Després de la renúncia sorprenent de tres jutges que conformaven el jurat va transcendir que existeixen denúncies de frau i que el certamen va estar comprat ni més ni menys que pel pare de la Fátima, qui va resultar ser un alt funcionari de Pemex que van enxampar per suposadament donar un contracte directe de la petroliera a l’amo de Miss Univers per la quantitat de 745 milions de pesos», detalla.
Sada dedica «Rescatando a doña Marina-Malintzin» al que considera un ús partidista de la història al seu país, reivindicant la figura d’Edmundo O’Gorman, reconegut historiador i filòsof mexicà impulsor del revisionisme historiogràfic. «Davant la immensa mitomania imposada a partir del segle XIX després del triomf rapaç de l’autodenominada facció liberal pura que va buscar a l’ús i abús de la història no la veritat ni la ciència sinó l’adoctrinament de generacions de mexicans dòcils a un nou estat de coses a partir de l’any del 1867 amb la publicació d’obres com la presumptuosa Mèxic a través dels segles va ser que va iniciar la difusió d’un esperit substitut de la nostra identitat a partir no del que en realitat som sinó del que no som», assenyala.
A «Bajeza», Sada es refereix amb sarcasme a la presentació del llibre de l’expresident mexicà Andrés Manuel López Obrador «Grandeza». «No és estrany que el llibre va ser tret ràpidament dins del context de l’exposició periodística del cartell de Tabasco conegut com La Barredora i la captura d’un dels seus capitostos al Paraguai. Per això va ser difós ni més ni menys que per Adán Augusto López, qui com a ‘germà’ putatiu de l’expresident, i a qui es vincula públicament amb l’esmentat grup, va aprofitar per comprar i regalar massivament exemplars del mateix amb un cost milionari que no es justifica amb el seu sou com a senador del règim. Tot plegat explica també per què l’expresident es va negar a fer una gira editorial com és costum per publicitar ‘Grandeza’ i immediatament va tornar a submergir-se a les ombres (ja sigui al seu ranxo militarment protegit o on es trobi)», explica.
Finalment, a «Un grito de libertad desde el Nobel«, es congratula per la reaparició de la líder de l’oposició veneçolana María Corina Machado a Oslo, on va tenir un emotiu retrobament amb la seva família i seguidors, després de ser reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau. «Després d’arribar d’un llarg viatge fet en secret, Machado, de 58 anys, va arribar tard per assistir a la cerimònia oficial per atorgar-li el Premi Nobel de la Pau, que en la seva absència va ser rebut de manera simbòlica per la seva filla, Ana Corina Sosa, qui va iniciar un emotiu discurs d’acceptació dient: ‘Podrem abraçar-la després de 16 mesos!'», conclou.
