Académico Emérito

Ciencias Humanas: Dr. en Teología

Fecha de ingreso: 28 de mayo de 1996

Medalla: Nº 79

Discurso de ingreso: L’aventura del pensament teològic

Discurso de respuesta: Dr. David Jou Mirabent

Dr. JOSEP GIL I RIBAS

TITULACIÓN UNIVERSITARIA

  • Doctor en Teología por la Pontificia Universidad Gregoriana de Roma (1982), especialidad en Escatología.

ACTIVIDAD DOCENTE Y ACADÉMICA

  • Profesor emérito de la Facultat de Teologia de Catalunya, donde fue Vicedecano (1991-1996).
  • Profesor en el Institut Superior de Ciències Religioses de Tarragona, Barcelona y Vic.
  • Ha impartido docencia en centros de Toulouse, Lión y Tubinga.
  • Profesor de teología en la Universidad de Deusto (Bilbao, 1974-1977).
  • Profesor visitante en la Universidad de San Buenaventura (Cali, Colombia, 1985-1986) y en la Sulkhan-Saba Orbeliani Teaching University (Tbilisi, Georgia, 2014).

ACTIVIDAD PROFESIONAL

  • Fundador y Director del Institut de Teologia de Tarragona (1977).
  • Presbítero del Arzobispado de Tarragona desde 1951.
  • Consiliario de Acción Católica e impulsor de Justicia y Paz en Tarragona.
  • Ha ejercido su labor pastoral en diversas parroquias de la diócesis; actualmente adscrito a la parroquia de San Juan Bautista de El Catllar.

PUBLICACIONES

  • Signes de pertinença a l’Església (Tarragona, 1973)
  • La benaurança del cel i l’ordre establert (Barcelona, 1984)
  • Els nostres morts no envelleixen (Barcelona, 1984)
  • Dios, hombre, mundo (Cali, 1987)
  • Fe y Revelación (Cali, 1987)
  • De la “nosa” a la “nostàlgia” de Déu (Barcelona, 1992)
  • Evangeli i home d’avui (Barcelona, 1994)
  • Cartes a Laura. Quan la mort toca de prop (Barcelona, 1995)
  • Jesús, Fill de Déu i germà dels homes (Barcelona, 1998)
  • Historia de la Santísima Virgen María, vol. IV (Pamplona, 1998)
  • L’esperança que no mor (Barcelona, 2001)
  • Al principi hi hagué la dona (Barcelona, 2002)
  • Història del pensament cristià (10 vols., Valls, 2009-2013)

PREMIOS Y ACCÉSIT

  • Premio “Joan Maragall” (1999), por la obra L’Esperança que no mor.