{"id":99952,"date":"2021-02-19T07:28:17","date_gmt":"2021-02-19T07:28:17","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=99952"},"modified":"2021-02-19T18:55:05","modified_gmt":"2021-02-19T18:55:05","slug":"la-justicia-el-dret-i-la-genetica-oscar-lopez-martinez-de-septien","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-justicia-el-dret-i-la-genetica-oscar-lopez-martinez-de-septien\/","title":{"rendered":"La Just\u00edcia, el Dret i la Gen\u00e8tica"},"content":{"rendered":"

\u00d3scar L\u00f3pez Mart\u00ednez de Septi\u00e9n<\/em><\/strong><\/a>
\nNotari, membre del Consell Assessor Professional de l’Escola de Postgrau de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)<\/em><\/p>\n

\"Oscar

Dr. Oscar L\u00f3pez<\/p><\/div>\n

\u00d3scar L\u00f3pez Mart\u00ednez de Septi\u00e9n<\/em><\/a><\/strong>, notari i membre del Consell Assessor Professional<\/strong> de l’Escola de Postgrau<\/strong> de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/strong>, \u200b\u200bva ingressar com a acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) durant un solemne acte que es va celebrar a la seu de la Reial Corporaci\u00f3 el passat 11 de febrer. La sessi\u00f3 va estar tancada a el p\u00fablic, per\u00f2 va poder seguir-se en streaming pel canal de YouTube<\/strong> de la RAED, on roman el v\u00eddeo. El recipiendari va llegir el discurs d’ingr\u00e9s “La Justicia, el Derecho y la Gen\u00e9tica: una nueva igualdad de oportunidades”<\/strong><\/a>. Li va respondre, en nom de la Reial Acad\u00e8mia, l’acad\u00e8mica de n\u00famero i vice-presidenta de la RAED Teresa Freixes<\/strong><\/a>.<\/p>\n

Doctor en Dret i autor de nombrosos treballs en mat\u00e8ria de dret privat i pensament jur\u00eddic, el nou acad\u00e8mic va abordar un tema de m\u00e0xima actualitat i en constant evoluci\u00f3 i reformulaci\u00f3: la repercussi\u00f3 jur\u00eddic-social que plantegen i plantejaran en un futur immediat els aven\u00e7os en gen\u00e8tica. “En la hist\u00f2ria del Dret, les teories de la Just\u00edcia s’han anat adaptant, com una constant, als canvis morals que la recerca cient\u00edfica ha comportat, obligant-nos a reformar d’una forma totalment nova conceptes que fins ara funcionaven d’una manera adequada. Per\u00f2 els aven\u00e7os al camp de la gen\u00e8tica presenten alteracions que esquerden aquest consens i obren interrogants \u00e8tic-jur\u00eddics que desborden la idea d’una naturalesa humana constant. El nostre actual coneixement del genoma hum\u00e0 ja ens brinda la possibilitat de modificar la persona en aspectes essencials, i per tant, transformar alguns trets de sectors de poblaci\u00f3 d’acord amb c\u00e0nons actuals o futurs”, va iniciar L\u00f3pez Mart\u00ednez de Septi\u00e9n la seva reflexi\u00f3.<\/p>\n

\"\"L’expert va enumerar les dates clau per a la regulaci\u00f3 d’aquests \u00e0mbits. Entre d’altres, la Cimera Internacional de l’Edici\u00f3 Gen\u00e8tica en Humans<\/strong> de Washington del 2015, que no va deparar cap resultat clar; un informe elaborat el 2016 pel Consell Nuffield de Bio\u00e8tica<\/strong>, on es va elaborar un informe espec\u00edfic; el Congr\u00e9s Mundial d’Edici\u00f3 Gen\u00e8tica<\/strong> del 2018, celebrat a Hong Kong, on es va certificar que l’edici\u00f3 gen\u00e8tica ja \u00e9s inevitable, aix\u00ed com la necess\u00e0ria adopci\u00f3 de codis \u00e8tics i jur\u00eddics que donin resposta a aquesta nova realitat; o el controvertit experiment del cient\u00edfic xin\u00e8s He Jian Kui<\/strong>, qui va anunciar el naixement de dues bessones amb l’ADN manipulat.<\/p>\n

Sobre la complexitat legal i amenaces a drets fonamentals que obren aquests camps, la Unesco<\/strong> ja va demanar el 2014 una morat\u00f2ria en totes aquestes recerques i procediments, la Cimera de Washington<\/strong>, per la seva part, un consens cient\u00edfic i pol\u00edtic internacional i, al 2019, un grup de cient\u00edfics internacionals de primera l\u00ednia demanava mitjan\u00e7ant un manifest que va publicar la prestigiosa revista “Nature”<\/strong> una morat\u00f2ria en al menys els pr\u00f2xims cinc anys. No obstant aix\u00f2, el consens cient\u00edfic no est\u00e0 recolzat per una acord internacional que marqui tamb\u00e9 les bases d’un consens per legislar.<\/p>\n

V\u00eddeo de l’esdeveniment<\/h2>\n