{"id":97270,"date":"2020-12-10T20:28:54","date_gmt":"2020-12-10T20:28:54","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=97270"},"modified":"2020-12-11T09:06:46","modified_gmt":"2020-12-11T09:06:46","slug":"la-representacio-artistica-de-la-infantesa-a-la-franca-del-segle-xix","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-representacio-artistica-de-la-infantesa-a-la-franca-del-segle-xix\/","title":{"rendered":"La representaci\u00f3 art\u00edstica de la infantesa a la Fran\u00e7a del segle XIX"},"content":{"rendered":"

Joaqu\u00edn Callabed<\/em><\/strong><\/a>
\nPresident del Club de Pediatria Social, acad\u00e8mic de la Reial Acad\u00e8mia de Nobles i Belles Arts de Sant Llu\u00eds i acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)<\/em><\/p>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic de la Reial Acad\u00e8mia de Nobles i Belles Arts de Sant Llu\u00eds<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va impartir el passat 19 de novembre a la prestigiosa tribuna del Col\u00b7legi Oficial de Metges de Barcelona<\/strong> la confer\u00e8ncia “La representaci\u00f3n art\u00edstica de la infancia en la Francia del siglo XIX”<\/strong>, on va repassar de forma exhaustiva la imatge de la inf\u00e0ncia que han reflectit els artistes francesos durant aquest llarg per\u00edode, m\u00e9s enll\u00e0 d’escoles i corrents art\u00edstics.<\/p>\n

Seguint a \u00c9mile Zola<\/strong> va orientar la seva exposici\u00f3 en dos punts: el marc descriptiu, amb la representaci\u00f3 art\u00edstica de la inf\u00e0ncia al segle XIX, i l’angle d’observaci\u00f3, el d’un doctor en Medicina, un pediatre. Dins del context sociocultural es va referir a les caracter\u00edstiques de la Il\u00b7lustraci\u00f3 que es va desenvolupar a Fran\u00e7a, Anglaterra, Alemanya i Su\u00efssa remarcant les principals aportacions, com el cultiu de la ra\u00f3 i el dubte met\u00f2dic, la visi\u00f3 mecanicista de la natura no acceptant visions m\u00e0giques amb esperits i pot\u00e8ncies, l’enciclopedisme o reuni\u00f3 raonada de les ci\u00e8ncies i les arts, el fonamental canvi de l’antropocentrisme al la\u00efcisme, la consideraci\u00f3 que l’home \u00e9s bo per naturalesa i la instauraci\u00f3 del liberalisme, amb la fi de les monarquies absolutes i el dret a una vida en llibertat, aix\u00ed com el dret a la propietat privada i a la felicitat.<\/p>\n

\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Callabed<\/strong> va citar a figures clau per entendre la posterior representaci\u00f3 art\u00edstica de la infantesa com ara Jean-Jacques Rousseau<\/strong>, que en la seva filosofia va potenciar la lact\u00e0ncia materna, va criticar el costum de deixar els nens a les dides i va suprimir l’embenat que impedia una adequada motricitat als lactants. A David Hume<\/strong>, que va ser el gran representant de l’empirisme i de la filosofia moral. I a John Locke<\/strong>, fil\u00f2sof i metge, pare del liberalisme que posa fi a les monarquies absolutes. Cal passar de la caritat a la benefic\u00e8ncia i l’Estat ha d’assumir els drets dels ciutadans.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix va citar el paper fonamental de pedagogs com ara Johann Heinrich Pestalozzi<\/strong>, que va dir que als nens se’ls ha de donar la possibilitat d’aprendre per si mateixos mitjan\u00e7ant activitat personal i joc. Friedrich Fr\u00f6bel<\/strong>, creador de l’escola bressol amb la premissa que “els nens s\u00f3n petites plantes d’un jard\u00ed on el mestre \u00e9s el jardiner”. I Maria Montessori<\/strong>, que va exposar la import\u00e0ncia de l’educaci\u00f3 i atenci\u00f3 als nens discapacitats.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’esbossar la imatge dels nens en l’art cl\u00e0ssic, Callabed es va aturar a la imatge renovada que cobra la inf\u00e0ncia a la Il\u00b7lustraci\u00f3, on el nen, com el ciutad\u00e0, \u00e9s un subjecte de dret. Una identitat que ja no perdr\u00e0 i que es refor\u00e7ar\u00e0 a tots els corrents art\u00edstics de segle XIX. D’aquesta \u00e8poca va fer un intens buidatge analitzant l’obra amb refer\u00e8ncies a la inf\u00e0ncia de Jean-Fran\u00e7ois Millet<\/strong>, Honor\u00e9 Daumier<\/strong>, Gustave Courbet<\/strong>, Mary Cassatt<\/strong>, Berthe Morisot<\/strong>, Pierre-Auguste Renoir<\/strong>, L\u00e9on Fr\u00e9d\u00e9ric<\/strong>, Albert Edelfelt<\/strong>, Fernad Pelez<\/strong>, Maria Bashkirtseff<\/strong>, Paul Gauguin<\/strong>, Louis-L\u00e9opold Boilly<\/strong>, Jules Bastien Lepage<\/strong>, Jules Breton<\/strong>, Virginie Demont Breton<\/strong>, L\u00e9on-Augustin L’Hermitte<\/strong>, Jean-Eug\u00e8ne Bouland<\/strong>, L\u00e9on-Bazille Perrault<\/strong>, \u00c9mile Munier<\/strong>, Eug\u00e8ne Carri\u00e8re<\/strong>, Henry-Jules-Jean Geoffroy<\/strong> i William-Adolphe Bouguereau<\/strong>. Aquest rep\u00e0s incloure tant una explicaci\u00f3 de cada pintor com mostres de la seva obra.<\/p>\n

 <\/p>\n\n\t\t