{"id":96156,"date":"2020-11-10T18:27:02","date_gmt":"2020-11-10T18:27:02","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=96156"},"modified":"2020-11-11T12:02:33","modified_gmt":"2020-11-11T12:02:33","slug":"retorn-a-la-natura-joaquin-callabed","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/retorn-a-la-natura-joaquin-callabed\/","title":{"rendered":"Retorn a la natura"},"content":{"rendered":"

Joaqu\u00edn Callabed<\/em><\/strong><\/a>
\nPresident del Club de Pediatria Social i acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)<\/em><\/p>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong>, president del Club de Pediatria Social<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica les seves reflexions i imatges preses per ell mateix sobre el que ha significat al llarg de la hist\u00f2ria i segueix significant per a l’\u00e9sser hum\u00e0 el seu retrobament amb la natura i les tradicions primig\u00e8nies de qualsevol cultura.<\/p>\n

Un retorn a el camp<\/h3>\n

L’enyoran\u00e7a per la vida al camp ve d’antic. Ptolemeu II Filadelf<\/strong> era el poder\u00f3s rei d’Alexandria a la primera meitat de segle III a. C. Es lamentava que no podia gaudir dels plaers senzills dels seus s\u00fabdits, als quals veia recolzats tranquil\u00b7lament a la riba del Nil. Havia nascut el sentiment buc\u00f2lic. Per la mateixa \u00e8poca va sorgir el g\u00e8nere de la poesia buc\u00f2lica. Un poeta grec Ori\u00fcnd de l’illa de Sic\u00edlia anomenat Te\u00f2crit<\/strong>, va compondre uns poemes anomenats “Idil\u00b7lis”<\/strong>. Vivint a la superpoblada polis d’Alexandria, enyorava i idealitzava la vida senzilla dels pastors al camp. Dos segles despr\u00e9s, Virgili<\/strong> va escriure deu poesies buc\u00f2liques: les “\u00c8glogues”<\/strong>, model de bucolisme per a la cultura occidental.<\/p>\n

Un t\u00f2pic literari, el “beatus ille”, confereix vestidura art\u00edstic a aquest impuls. Va ser conreat a les lletres llatines per Horaci<\/strong>, Virgili i S\u00e8neca<\/strong> i a la poesia moderna per Garcilaso de la Vega<\/strong> i Fray Luis de Le\u00f3n<\/strong>.<\/p>\n

\u00a1Qu\u00e9 descansada vida
\nla del que huye el mundanal ruido
\ny sigue la escondida
\nsenda, por donde han ido
\nlos pocos sabios que en el mundo han sido!<\/div>\n

(Fray Luis de Le\u00f3n, oda “Vida retirada”<\/strong>)<\/p>\n

Al segle XIX, el fil\u00f2sof i escriptor nord-americ\u00e0 Henry David Thoreau<\/strong> es va retirar a viure dos anys a una cabana de bosc a Concord. Va relatar la seva experi\u00e8ncia en el seu llibre “Walden o la vida als boscos”<\/strong>. \u00c9s l’origen del moviment Simple Living. Postulava que les necessitats b\u00e0siques de l’home s\u00f3n f\u00e0cils de satisfer, a l’igual que els epicuris romans sostenien que era possible “vivere parvo”, viure amb poc. Per a Thoreau, la natura ofereix un mitj\u00e0 idoni per assolir la felicitat, lluny dels inconvenients materials i morals de la ciutat.<\/p>\n

Altres corrents i escoles de pensament han desenvolupat postures afins al bucolisme com el krausisme, amb el seu panteisme naturalista; la Instituci\u00f3 Lliure d’Ensenyament<\/strong>, que promovia les excursions al camp com a metodologia docent; els moviments Beat i Hippy; l’ecologisme i la seva implementaci\u00f3 pol\u00edtica (els partits verds). Tamb\u00e9 trobem una actitud buc\u00f2lica en els esports practicats en la naturalesa, com el senderisme, el turisme rural, l’exist\u00e8ncia autoconscient o mindfulness, el gust per una vida lenta i senzilla (Slow Living i Downshifting), l’\u00e8xit dels horts escolars i urbans i, en definitiva, a l’enyoran\u00e7a generalitzada per la vida al camp.<\/p>\n

El Downshifting implica disminuir les hores de treball, tot a costa de reduir els ingressos en la mateixa proporci\u00f3. Suposa tamb\u00e9 consumir menys i dedicar m\u00e9s temps a l’oci i\u00a0 gaudir dels plaers senzills de la vida, especialment en contacte amb la natura.<\/p>\n

El bucolisme, que va sorgir com a g\u00e8nere literari, ha acabat per conformar una actitud vital. La recerca de camp i el tedi de ciutat s\u00f3n tend\u00e8ncies naturals de l’home. Per\u00f2 es manifesten especialment en \u00e8poques de carestia econ\u00f2mica, desenvolupisme urb\u00e0 i epid\u00e8mies.<\/p>\n

 <\/p>\n

Veieu totes les fotografies<\/a><\/h2>\n\n\t\t