{"id":93854,"date":"2020-09-23T14:49:35","date_gmt":"2020-09-23T14:49:35","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=93854"},"modified":"2021-11-09T11:06:13","modified_gmt":"2021-11-09T11:06:13","slug":"vetllar-per-la-salut-de-la-mar-el-projecte-silmar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/vetllar-per-la-salut-de-la-mar-el-projecte-silmar\/","title":{"rendered":"Vetllar per la salut de la mar: el projecte Silmar"},"content":{"rendered":"

Miquel Ventura<\/em><\/strong>
\nBi\u00f2leg, director de la Fundaci\u00f3 Mar i col\u00b7laborador habitual de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)<\/em><\/p>\n

Miquel Ventura<\/strong>, director de la Fundaci\u00f3 Mar<\/strong> i col\u00b7laborador habitual de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), presenta a la comunitat acad\u00e8mica l’informe d’activitat de l’estaci\u00f3 Silmar de la Mar Bella, un projecte de salvaguarda el medi mar\u00ed de litoral barcelon\u00ed i d’altres zones costaneres catalanes que assumir\u00e0 tamb\u00e9 la Reial Acad\u00e8mia d’acord a un conveni signat entre ambdues institucions (veieu el Projecte Silmar<\/a><\/strong>). La Fundaci\u00f3 ha projectat la instal\u00b7laci\u00f3 de 22 estacions de control repartides entre Catalunya i Balears, encara que per ara nom\u00e9s funcionen les cinc primeres, situades a Cadaqu\u00e9s, Palam\u00f3s, Platja d’Aro, Barcelona i Sant Feliu de Gu\u00edxols. Les estacions permeten cartografiar el fons mar\u00ed en tres dimensions i treballar en cada punt gr\u00e0cies a la tecnologia 3D per a seguir la seva evoluci\u00f3.<\/p>\n

Les dades de l’estaci\u00f3 de Barcelona que ara es presenten mostren com davant de la platja de la Mar Bella viuen estrelles de mar i altres esp\u00e8cies que presenten contaminants qu\u00edmics, microfibres, micropl\u00e0stics i altres subst\u00e0ncies nocives per a la vida marina que afecten la cadena aliment\u00e0ria; com encara es troben llaunes d’alumini al fons de la mar, malgrat ser un material f\u00e0cil de reciclar; com a l’espig\u00f3 de Bac de Roda es troba un petit ecosistema d’algues, cucs poliquets, esponges de mar i crancs, o com esp\u00e8cies comunes a d’altres zones de litoral catal\u00e0 intenten subsistir en un entorn contaminat per l’acci\u00f3 de l’home.<\/p>\n

“La sorra que observem a l’estaci\u00f3 Silmar de la Mar Bella i tamb\u00e9 a les platges confrontants d’aquesta zona de Barcelona prov\u00e9 d’un proc\u00e9s natural d’erosi\u00f3 geol\u00f2gica de terra que durant milers d’anys ha anat dividint la roca origin\u00e0ria en part\u00edcules petites o gr\u00e0nuls. L’efecte de l’agricultura durant els \u00faltims 500 anys i l’erosi\u00f3 de terra pel desenvolupament hum\u00e0 ha accelerat aquest proc\u00e9s. Les pluges que drenen en rius (conca del Bes\u00f2s), torrents i rierols faciliten l’aportaci\u00f3 de sorres i sediments a la mar. El mal anomenat desenvolupament hum\u00e0 comporta que subst\u00e0ncies artificials formin part del sediment, aix\u00ed pl\u00e0stics, micropl\u00e0stics, microfibres i infinitat d’altres materials contaminants infesten l’enton on vivim. L’estudi de les caracter\u00edstiques i de la composici\u00f3 de la sorra \u00e9s un registre per desxifrar el origen i estat actual d’aquest h\u00e0bitat”, explica l’informe al costat d’una mostra d’aquests fons marins.<\/p>\n

Per a Ventura, un dels principals problemes que afronta la salut de la vida al mar, i especialment en les proximitats de les zones urbanes, \u00e9s que nom\u00e9s un 0,26% de la Mediterr\u00e0nia t\u00e9 algun grau de protecci\u00f3, que de vegades no es porta a terme, i xifra en al menys un 20% la superf\u00edcie mar\u00edtima que hauria d’estar protegida per salvaguardar amb una m\u00ednima garantia el seu futur. “Al 2015, els l\u00edders mundials es van unir per acordar uns objectius globals que acabin amb la pobresa, protegeixin el planeta i assegurin prosperitat per a tothom. D’aqu\u00ed surt l’Agenda de Desenvolupament Sostenible fins al 2030 amb 17 objectius. Transformar el nostre m\u00f3n ha d’implicar a tot tipus d’actors per al canvi: governs, empreses, societat civil i persones individuals i perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible cadasc\u00fa de nosaltres ha de formar part del canvi “, conclou aquest informe.<\/p>\n

 <\/p>\n

Web del projecte Silmar<\/a><\/h2>\n

 <\/p>\n\n\t\t