“Colores del oto\u00f1o que se fue en el Pirineo”<\/strong>, fruit dels seus passejos pels voltants del municipi de Biescas (Osca), al qu\u00e8 l’uneix la seva hist\u00f2ria personal.<\/p>\nMitjan\u00e7ant les seves instant\u00e0nies, l’acad\u00e8mic mostra com els nostres peus, mans i ulls s\u00f3n els primers mestres en filosofia natural. I seguint a Jack Kerouac<\/strong> considera que el cam\u00ed \u00e9s la fi i la il\u00b7lusi\u00f3 millor que l’assoliment. Callabed admira i cita Epicur<\/strong> com a fil\u00f2sof de la naturalesa: “Hoste, aqu\u00ed et trobar\u00e0s a gust, aqu\u00ed el b\u00e9 suprem \u00e9s el plaer. El guardi\u00e0 ser\u00e0 afable, hospitalari, servicial, t’acollir\u00e0 oferint polenta i aigua en magn\u00edfica abund\u00e0ncia i et dir\u00e0 si has estat ben rebut. Aquests jardins no exciten la gana, abans la satisfan, no encenen amb les seves begudes una set m\u00e9s ardent, sin\u00f3 que l’apaguen amb mitjans naturals i gratu\u00efts; entre aquestes plaers he arribat a la vellesa”.<\/p>\nAls seus passejos per la callada natura, respirant l’aire lliure, caminant per antics senders amb els seus tra\u00e7os gaireb\u00e9 esborrats i vorejats de castanyers, roures, avellaners, \u00e0lbers, bedolls, avets amb molsa i falgueres prop de rumorosos rierols, l’acad\u00e8mic s’endinsa tamb\u00e9 al jard\u00ed del seu amic Pedro, prove\u00efdor de ra\u00efms verges a tot el seu entorn, i s’atura amb la seva c\u00e0mera davant les flors de cam\u00ed com les roses, el gr\u00e8vol i la dent de lle\u00f3 que neix de forma espont\u00e0nia pels camins.<\/p>\n
“Ens diu que la rosa \u00e9s signe de pudor i virginitat, la figuera simbolitza dol\u00e7or, la vinya alegria espiritual i l’olivera la miseric\u00f2rdia, la caritat i la pau”, assenyala el fot\u00f2graf, que assegura percebre el perfum silvestre de la tardor pirinenca fins a gaireb\u00e9 palpar i captar l’energia de la terra. En un dels dies lluminosos de novembre Callabed recorda que va escoltar Gustav Mahler<\/strong> a “El cant de la terra”<\/strong> i li va envair la nost\u00e0lgia dels pobles pirinencs que nom\u00e9s estan poblats per l’abandonament, quan en d’altres \u00e8poques vivien fam\u00edlies senceres en cases de pedra amb xemeneies fumejants rematades amb espantabruixes.<\/p>\nL’acad\u00e8mic rememora tamb\u00e9 el seu jard\u00ed, quan el sol s’obre pas brillen els gr\u00e8vols i les flors de magn\u00f2lia semblen despertar. Pels avets circulen pit-rojos i caderneres, mentre l’herba exhala el seu perfum gaireb\u00e9 palpable i aporta un influx moral sota els peus. Pensa Callabed que potser els somiats paradisos estan molt a prop i que part del cel i de l’infern som nosaltres mateixos, com va dir Jean-Paul Sartre<\/strong>.<\/p>\nL’\u00faltim dia de la seva estada al Pirineu, l’acad\u00e8mic recorda un passeig matinal “quan el sol llan\u00e7a els primers esclats amb els dits de rosa de l’alba, com descriu Homer<\/strong> a la seva “Odissea”<\/strong> -evoca-. L’energia del mat\u00ed ascendeix pel cos com el mercuri amb la calor”. El seu amic de Biesca M\u00e1ximo Palacio<\/strong> va aconseguir fotografiar una papallona amb les ales esteses en el moment de l’alba i fins es deixava tocar. Li va aconsellar que cal matinar per veure el despertar de les papallones mentre tenen les seves ales humides.<\/p>\n <\/p>\n\n\t\t