L’acte de Barcelona va estar organitzat per la Fundaci\u00f3 de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del Reial Cercle Art\u00edstic<\/a><\/strong>, la Fundaci\u00f3 de Foment Europeu<\/strong><\/a> i la Fundaci\u00f3 Quo Artis<\/strong><\/a> i es va completar amb una taula de debat que va portar per t\u00edtol “C\u00f3mo afecta el cambio clim\u00e1tico a la salud, la empresa o el mundo”<\/strong>. Hi van participar, a m\u00e9s del propi conferenciant, el tamb\u00e9 acad\u00e8mic numerari i membre de la Junta de Govern de la RAED Jordi Mart\u00ed<\/strong><\/a>; el director del Departament de Ci\u00e8ncies de la Terra del Barcelona Supercomputing Center, Francisco Javier Doblas-Reyes<\/strong>, i la directora general de la Fundaci\u00f3 Quo Artis<\/strong><\/a>, Tatiana Korouschkina<\/strong>, col\u00b7laboradora habitual de la Reial Acad\u00e8mia.<\/p>\n Aquesta iniciativa s’emmarca dins d’un conjunt d’activitats agrupades sota l’ep\u00edgraf Campus Sostenibilitat<\/strong>, que es desenvoluparan al llarg dels propers 24 mesos i el punt m\u00e9s destacat, a m\u00e9s d’aquestes accions de divulgaci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3, ser\u00e0 l’expedici\u00f3 cient\u00edfica que la RAED far\u00e0 a les Illes Gal\u00e1pagos al setembre de 2020 de la m\u00e0 de National Geographic<\/strong><\/a>. Tot aquest proc\u00e9s culminar\u00e0 amb l’organitzaci\u00f3 d’un Campus de Clima<\/strong> a Barcelona el juny de 2021 en el qual 300 joves de tot el m\u00f3n rebran formaci\u00f3 en t\u00e8cniques de lideratge clim\u00e0tic a c\u00e0rrec de personalitats de m\u00e0xim nivell internacional. L’objectiu \u00e9s que un grup de futurs l\u00edders no nom\u00e9s tingui un alt nivell de consci\u00e8ncia social i ambiental, sin\u00f3 que disposi dels coneixements, les eines i les estrat\u00e8gies per poder encap\u00e7alar canvis reals als seus \u00e0mbits d’influ\u00e8ncia.<\/p>\n En la seva confer\u00e8ncia, Calvo va oferir tant dades gen\u00e8riques com d’altres de concretes sobre la crisi clim\u00e0tica referides a la realitat espanyola. “S\u00f3n mals temps per n\u00e9ixer: el canvi clim\u00e0tic \u00e9s una seriosa amena\u00e7a per a la salut dels nens del planeta i compromet el benestar de les futures generacions, com adverteix un nou informe de la revista ‘The Lancet’<\/strong>, que analitza les repercussions del clima sobre la salut humana -va iniciar l’acad\u00e8mic la seva xerrada-. Si la humanitat continua amb les din\u00e0miques actuals i no es compleixen els objectius de l’Acord de Par\u00eds<\/strong> per limitar l’escalfament global a menys de 2\u00baC, els nadons que neixin avui patiran en cadascuna de les etapes de la seva vida danys de salut irreversibles i duradors. Aix\u00ed conclou aquesta revisi\u00f3, que ha estat elaborada per 120 cient\u00edfics procedents de 35 institucions de tot el m\u00f3n, entre elles l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut<\/strong><\/a> i el Banc Mundial<\/strong><\/a>, i que insta els governs a emprendre accions en\u00e8rgiques per canviar el curs de les repercussions sanit\u00e0ries del canvi clim\u00e0tic”.<\/p>\n Dr. Jos\u00e9 Ram\u00f3n Calvo<\/p><\/div>\n L’informe citat per Calvo analitza 41 indicadors clau per a dos possibles escenaris de futur en un m\u00f3n que s’escalfa i que se situa de mitjana 1\u00baC per sobre dels nivells preindustrials. Si s’aconsegueix limitar l’escalfament global en al menys 1,5\u00baC i es compleixen els objectius de l’Acord de Par\u00eds, un nen que nasqu\u00e9s avui creixeria en un m\u00f3n amb un nivell zero d’emissions de CO2 abans de fer els 31 anys, el que garantiria un futur m\u00e9s sa per a les generacions futures, amb un aire m\u00e9s net, acc\u00e9s a l’aigua potable segura i a aliments m\u00e9s nutritius. Al segon escenari analitzat per l’informe, el de la inacci\u00f3, en qu\u00e8 els humans fem o\u00efdes sordes a les advert\u00e8ncies dels cient\u00edfics i seguim actuant com si no pass\u00e9s res, quan aquest mateix nen compl\u00eds 71 anys hauria 4\u00baC m\u00e9s i per aquest escenari no hi ha prediccions, perqu\u00e8 els models actuals es desplomen. “Els impactes de salut serien brutals”, es limita a assenyalar Marina Romanello<\/strong>, cient\u00edfica de dades de l’informe.<\/p>\n Sobre els efectes de l’escalfament a Espanya, l’acad\u00e8mic va indicar, dades en m\u00e0, que durant l’estiu del 2017 gaireb\u00e9 la meitat d’Espanya va ser posada en alerta d’emerg\u00e8ncia a causa de les altes temperatures i a partir de l’estiu del 2018 l’onada de calor va portar la temperatura d’Espanya a m\u00e9s de 40\u00baC i algunes \u00e0rees van assolir fins a 46\u00baC causant vuit morts. Al sud d’Espanya, la temperatura mitjana anual ja ha assolit l’objectiu a llarg termini de l’Acord de Par\u00eds: 1,5\u00baC per sobre dels nivells preindustrials. El canvi clim\u00e0tic pot convertir el sud d’Espanya en un desert a finals de segle. El riu m\u00e9s llarg de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, el Tajo, podria assecar-se a causa del canvi clim\u00e0tic i les preses, i posar en risc a milions de persones que en depenen. El 2100 es preveu que el nivell de la mar de la costa espanyola ascendeixi 47 cm, tot i que podria fer-ho en 88 cm en el pitjor dels casos. Aix\u00f2 comportaria que gaireb\u00e9 la meitat dels ports de Catalunya estarien amena\u00e7ats.<\/p>\n Sobre els impactes que tot aix\u00f2 comportaria a la salut, Calvo va destacar l’increment de la contaminaci\u00f3 de l’aire a qu\u00e8 est\u00e0 exposat el 97% de la poblaci\u00f3 o les malalties transmeses per vectors com la mal\u00e0ria, eradicada del pa\u00eds el 1964. “El canvi clim\u00e0tic pot estar expandint la distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica i la transmissibilitat del vector, el mosquit Anopheles, i est\u00e0 influint en la durada del per\u00edode d’activitat i les densitats de poblaci\u00f3 de la mosca de sorra, un vector per a la leishmaniosi, causada per protozous par\u00e0sits. Ja s’han diagnosticat a la regi\u00f3 mediterr\u00e0nia, el 2108, els sis primers casos de dengue no importat i s’ha constatat un important increment del seu vector de transmissi\u00f3 el mosquit tigre. Tamb\u00e9 hi ha risc, tal com ha passat a les A\u00e7ores i Madeira, que s’expandeixi el virus del zika i que apareguin casos de chicungunya”, va assenyalar.<\/p>\n <\/p>\n\n\t\t![\"Jos\u00e9](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/sesion-sobre-cambio-climatico-Al-Gore-Jose-Ramon-Calvo-10.jpg\")