Gregorio Varela<\/strong><\/a>, catedr\u00e0tic de Nutrici\u00f3 i Bromatologia i director del Departament de Ci\u00e8ncies Farmac\u00e8utiques i de l’Alimentaci\u00f3<\/strong> de la Universitat Sant Pau-CEU<\/strong><\/a> de Madrid i president de la Fundaci\u00f3 Espanyola de la Nutrici\u00f3<\/strong><\/a>, va ingressar com a acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors -Barcelona 1914<\/strong> (RAED) durant una cerim\u00f2nia que es va celebrar dilluns passat, 28 d’octubre, al Sal\u00f3 d’Actes de Foment del Treball Nacional<\/strong><\/a>, seu de la RAED. El recipiendari va llegir el discurs d’ingr\u00e9s “Evoluci\u00f3n y revoluci\u00f3n en el conocimiento cient\u00edfico de la ingesta diet\u00e9tica en Espa\u00f1a”<\/strong><\/a>. Li va respondre en nom de la Reial Corporaci\u00f3 l’acad\u00e8mic de n\u00famero, president del comit\u00e8 cient\u00edfic de la Societat Espanyola de Nutrici\u00f3 Comunit\u00e0ria<\/strong><\/a> i president de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina del Pa\u00eds Basc-Euskal Herriko Medikuntzaren Errege Akademia,<\/strong><\/a> Javier Aranceta<\/strong><\/a>.<\/p>\n Doctor en Farm\u00e0cia i fill de dos pioners en els estudis d’alimentaci\u00f3 i nutrici\u00f3 a Espanya, el nou acad\u00e8mic va fer el que ell mateix va denominar un “quadre cl\u00ednic”, mitjan\u00e7ant una radiografia del que ha passat a l’alimentaci\u00f3 i nutrici\u00f3 a Espanya en les \u00faltimes d\u00e8cades, partint dels anys 60 i 70 del segle XX fins a arribar al present, establint com a punt de partida la coneguda m\u00e0xima que situa l’home com a \u00e9sser gastron\u00f2mic. “L’home \u00e9s un animal que cuina els seus aliments, i a m\u00e9s l’\u00fanic que els comparteix. Nom\u00e9s ell produeix una cuina gastron\u00f2mica. Els altres s’alimenten i nodreixen, per\u00f2 mai arriben a convertir la ingesta en fenomen cultural. Afirma L\u00e9vi-Strauss<\/strong> que ‘la cuina \u00e9s un llenguatge en qu\u00e8 la societat tradueix totes les seves estructures’. La cuina i la gastronomia s\u00f3n, efectivament, un art, que aconsegueixen estimular els sentits en la seva totalitat: un plat es veu, es fa olor, es paladeja, s’aprecia en la seva textura, i fins se sent venir, com passa amb unes angules o unes gambes a l’all en arribar a la taula”, va iniciar la seva exposici\u00f3.<\/p>\n Varela va destacar la import\u00e0ncia del coneixement cient\u00edfic en la ingesta diet\u00e8tica en relaci\u00f3 a la nutrici\u00f3 i la salut, va destacar la metodologia de les anomenades enquestes diet\u00e8tiques i va abordar l’Estudi Anibes<\/strong> a Espanya, realitzat per la Fundaci\u00f3 Espanyola de la Nutrici\u00f3 i coordinat pel propi Varela i que ha revolucionat el coneixement cient\u00edfic de la ingesta diet\u00e8tica i els seus factors associats. Per concloure que si b\u00e9 la majoria de dades objectives permeten oferir un diagn\u00f2stic positiu de l’alimentaci\u00f3 i nutrici\u00f3 a Espanya tamb\u00e9 existeixen diversos factors distorsionadors.<\/p>\n “Resulta innegable que els canvis socioecon\u00f2mics produ\u00efts en les \u00faltimes d\u00e8cades han marcat inevitablement el nostre estil de vida i la forma d’alimentar-nos. D’una banda, cal destacar de manera molt positiva l’enorme disponibilitat i accessibilitat aliment\u00e0ria assolida al nostre pa\u00eds, a m\u00e9s de les taxes de seguretat aliment\u00e0ria, de les m\u00e9s altes del m\u00f3n, i hem de considerar-nos en aquest sentit com uns aut\u00e8ntics privilegiats. A m\u00e9s, la nostra mem\u00f2ria sol ser feble per recordar els problemes de malnutrici\u00f3 que pat\u00edem a casa nostra no fa tant de temps, o el goll end\u00e8mic a diverses zones de la nostra geografia, o la manca d’una xarxa de fred garantista per a la seguretat i higiene dels nostres aliments.<\/p>\n Per\u00f2 alhora, aquesta nova societat que hem constru\u00eft ens causa els problemes i patologies associades a la malnutrici\u00f3 per exc\u00e9s. Si a m\u00e9s hem de considerar que el concepte de mediterrani expressa no tant el que mengem, sin\u00f3 com ho mengem, hi ha dades preocupants en els \u00faltims temps. Perqu\u00e8 sembla realment ir\u00f2nic, si no fos dram\u00e0tic que Espanya, el lloc del m\u00f3n on probablement m\u00e9s encertadament pugui localitzar-se el cor de la dieta mediterr\u00e0nia, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat<\/strong>, s’hagi convertit en un dels pa\u00efsos on menys es respecten els seus postulats”, va considerar.<\/p>\n Una paradoxa que es d\u00f3na tamb\u00e9 a nivell global. “Vivim entre dos mons oposats i injustos. D’una banda, el m\u00f3n representat meravellosament per Botero<\/strong> en les seves escultures i pintures, de l’opul\u00e8ncia, de la malnutrici\u00f3 per exc\u00e9s. De l’altra, la malnutrici\u00f3 per defecte, relacionada amb la marginaci\u00f3 i la pobresa. Per\u00f2 \u00e9s especialment ressenyable, que avui en dia i per primera vegada, el nombre de persones afectades per sobrep\u00e8s o obesitat al m\u00f3n hi hagi superat al nombre de persones que pateixen malnutrici\u00f3 per defecte”, va concloure.<\/p>\nDiscurs d’ingr\u00e9s<\/a><\/h3>\n\n\t\t