Emilio Gil Moya<\/strong><\/a>, catedr\u00e0tic del Departament d’Enginyeria Agroaliment\u00e0ria i Biotecnologia i director de la Unitat de Mecanitzaci\u00f3 Agr\u00e0ria<\/strong> de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya<\/strong><\/a>, va ingressar com a acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) durant una cerim\u00f2nia que es va celebrar dilluns passat, 28 d’octubre, al Sal\u00f3 d’Actes de Foment del Treball Nacional<\/strong><\/a>, seu de la RAED. El recipiendari va llegir el discurs d’ingr\u00e9s “D\u00edas de campo”<\/strong><\/a>. Li va respondre en nom de la Reial Corporaci\u00f3 l’acad\u00e8mic de n\u00famero i rector de la Universitat Internacional de Catalunya<\/strong><\/a> Javier Gil Mur<\/strong><\/a>. Hi van assistir a l’acte m\u00e9s de 200 persones i 20 acad\u00e8mics togats.<\/p>\n Doctor en Enginyeria Agr\u00f2noma, el nou acad\u00e8mic va plantejar d’entrada el contrast que es d\u00f3na a dia d’avui entre la tecnologia i la investigaci\u00f3 que ha perm\u00e8s encunyar el concepte d’agricultura 4.0 i els pocs recursos i mala imatge que encara t\u00e9 el sector primari, especialment a Espanya: “L’agricultura no ven. No ven entre els joves quan han de decidir el seu futur professional i aix\u00f2 es reflecteix en les preocupants xifres d’ingr\u00e9s en les m\u00faltiples (massa diria jo) universitats d’agricultura al nostre pa\u00eds; no ven en els mitjans de comunicaci\u00f3 en qu\u00e8 el sector agrari \u00e9s not\u00edcia nom\u00e9s quan esdevenen problemes; no ven entre la classe pol\u00edtica tot i que tots ells asseguren que es tracta d’un sector estrat\u00e8gic, no ven en l’\u00e0mbit de la investigaci\u00f3: els que ens dediquem a aix\u00f2 patim cont\u00ednuament les greus desavantatges d’enfrontar-nos en convocat\u00f2ries competitives amb altres col\u00b7legues d’altres sectors la investigaci\u00f3 dels quals \u00e9s molt m\u00e9s atractiva i medi\u00e0tica i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, molt m\u00e9s rica i m\u00e9s dotada. I aquest \u00e9s un peix que es mossega la cua: les difer\u00e8ncies entre els grups de recerca s\u00f3n cada vegada m\u00e9s grans i les oportunitats dels petits cada vegada menors. En definitiva, som un sector petit i poc medi\u00e0tic amb l’enorme responsabilitat d’alimentar una poblaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s exigent”.<\/p>\n Arran d’aquesta reflexi\u00f3 inicial, Gil Moya va abordar les innovacions que han de permetre al sector afrontar la seva necess\u00e0ria reconversi\u00f3 i posada al dia, estudiades i en bona mesura impulsades per la Unitat de Mecanitzaci\u00f3 Agr\u00e0ria creada fa ja 15 anys i que ell mateix dirigeix. \u00c9s el cas dels nous m\u00e8todes electr\u00f2nics per a la caracteritzaci\u00f3 de la vegetaci\u00f3, les aplicacions variables en temps real amb sensors de proximitat i drons, l’aplicaci\u00f3 variable basant-se en mapes, l’app Dosavi\u00f1a<\/strong> o els projectes H2020-OPTIMA<\/strong> de recerca avan\u00e7ada en protecci\u00f3 de cultius i Innoseta<\/strong>, una plataforma europea per a l’agricultor. Innovacions que el nou acad\u00e8mic ha seguit de prop en el sector agrari espanyol i que s’han implementat amb \u00e8xit.<\/p>\n “Els resultats obtinguts despr\u00e9s d’aquesta llarga s\u00e8rie d’anys d’activitats de recerca, transfer\u00e8ncia i formaci\u00f3 en el sector agrari per part del grup de recerca de la universitat s\u00f3n encoratjadors, per\u00f2 alhora dif\u00edcils de quantificar -va assenyalar Gil Moya-. D’acord amb les dades disponibles, s’observa una reducci\u00f3 generalitzada en l’\u00fas de plaguicides. Aquesta reducci\u00f3 s’estima entre un 20% i un 30% en funci\u00f3 de la zona i el cultiu, sent molt m\u00e9s interessant en el cas de cultius fruiters i olivera, on les dosis de producte es mantenien en uns nivells molt elevats en comparaci\u00f3 amb el que recomana. S’ha observat tamb\u00e9 un notable increment en l’\u00fas de noves tecnologies per a la reducci\u00f3 de la deriva, com la utilitzaci\u00f3 de filtres d’injecci\u00f3 d’aire, o la creixent utilitzaci\u00f3 d’eines com Dosavi\u00f1a, que faciliten enormement la tasca de l’agricultor. Tamb\u00e9 cal destacar una millora del proc\u00e9s global de regulaci\u00f3 dels equips, amb una reducci\u00f3 progressiva dels volums de l\u00edquid fet servir, la qual cosa redueix de forma directa el risc de contaminaci\u00f3”.<\/p>\n El nou acad\u00e8mic va insistir en la necessitat de seguir impulsant i desenvolupant el sector mitjan\u00e7ant fons p\u00fablics i privats. “Tot aquest treball ha estat possible gr\u00e0cies a aquest grup de joves (i no tan joves) investigadors que, tot i les res atractives circumst\u00e0ncies que envolten des de fa ja massa temps a la universitat p\u00fablica espanyola, han aportat tota la seva energia, passi\u00f3 i entusiasme. Ll\u00e0stima que molts d’aquests investigadors, amb un potencial certament envejable, hagin hagut de buscar alternatives a la carrera professional lluny del m\u00f3n acad\u00e8mic. Una cosa ha de canviar en el sistema universitari p\u00fablic per evitar aquestes situacions”, va concloure.<\/p>\nDiscurs d’ingr\u00e9s<\/a><\/h3>\n\n\t\t