![\"\"](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/Consell-General-Andorra-dstNtc.jpg\")
Llu\u00eds Vicent<\/strong><\/a>, primer rector de la Universitat Oberta Lasalle d’Andorra<\/strong><\/a> i acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va publicar el passat 28 d’abril a “Diari d’Andorra”<\/strong> l’estudi “Com canvia el Consell General d’Andorra en funci\u00f3 del sistema electoral”<\/strong>, en el qual fa una curiosa i documentada comparativa de com podria canviar la pol\u00edtica andorrana si la seva Constituci\u00f3<\/strong> hagu\u00e9s triat sistemes electorals i de representaci\u00f3 diferents a l’actual, que tamb\u00e9 presenta i analitza. “Aplicant una l\u00f2gica prim\u00e0ria, segurament s’afirmaria que els escons d’un Parlament haurien de ser proporcionals als vots dels electors. \u00c9s a dir, si a un partit el vota el 30% de la poblaci\u00f3, hauria de tenir un 30% d’escons. Tot i aix\u00ed, els n\u00fameros fan impossible aquesta aplicaci\u00f3”, inicia la seva reflexi\u00f3.<\/p>\nA l’\u00faltima part del seu estudi, Vicent planteja diversos escenaris en funci\u00f3 dels m\u00e8todes emprats i els avantatges i desavantatges que tindrien cadascuna de les actuals candidatures. “Es podria repetir aquest exercici tantes vegades com la imaginaci\u00f3 ens permet\u00e9s. Es podria canviar el pes de les parr\u00f2quies dins el Consell, es poden aplicar barreres electorals amb diferents quotes m\u00ednimes, i els resultats canviarien. La representativitat del poble \u00e9s imperfecta i \u00e9s un tema de discussi\u00f3 etern que anir\u00e0 patint canvis peri\u00f2dicament en el pas del temps”, afirma.<\/p>\n L’acad\u00e8mic Llu\u00eds Vicent reflexiona sobre els canvis pol\u00edtics que comportarien a Andorra diferents models d’elecci\u00f3 i representativitat Llu\u00eds Vicent, primer rector de la Universitat Oberta Lasalle d’Andorra i acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va publicar el passat 28 d’abril a “Diari d’Andorra” l’estudi “Com canvia el Consell General d’Andorra […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":72701,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[225],"tags":[],"class_list":["post-72662","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret","et-has-post-format-content","et_post_format-et-post-format-standard"],"yoast_head":"\n![\"Valor](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/valo-del-voto-por-parroquia-Lluis-Vicent-Safont.gif\")
La peculiaritat del sistema electoral andorr\u00e0 \u00e9s que es tracta d’una combinaci\u00f3 de sistemes amb els seus propis pros i contres. “Els m\u00e8todes m\u00e9s habituals s\u00f3n el m\u00e8tode d’Hondt<\/strong> i el m\u00e8tode de Hamilton<\/strong> (o els m\u00e0xims residus) -prossegueix Font-. El m\u00e9tode de Hamilton \u00e9s el que a Andorra es coneix com ‘la resta’ i s’utilitza per a la circumscripci\u00f3 nacional de les generals. En contraposici\u00f3 als sistemes proporcionals hi ha els sistemes binaris uninominals, on guanya el que obt\u00e9 m\u00e9s vots. Aquest \u00e9s el sistema del vot parroquial a les eleccions generals d’Andorra en qu\u00e8 la llista m\u00e9s votada s’emporta els dos escons. El sistema de les eleccions generals d’Andorra \u00e9s doble: proporcional a la circumscripci\u00f3 nacional, i binari amb el mateix nombre d’escons en cada parr\u00f2quia, el que sobrepondera el vot de les parr\u00f2quies menys poblades”.<\/p>\n![\"Dr.](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/Dr-Lluis-Vicent-Safont.jpg\")
Vicent repassa les virtuts i els defectes de tots aquests m\u00e8todes, inclosos els mixtos, i afegeix la import\u00e0ncia de la representaci\u00f3 territorial per la qual aposten pr\u00e0cticament tots els pa\u00efsos europeus, el que encara fa m\u00e9s complex el model triat, a m\u00e9s de les barreres proporcionals, que permeten o no l’acc\u00e9s d’una opci\u00f3 pol\u00edtica a tenir representaci\u00f3. Aquesta lluita contra l’atomitzaci\u00f3 dels parlaments, consells o plens t\u00e9 com a v\u00edctimes algunes minories que podrien arribar a ser significatives. “Els de major pres\u00e8ncia a les ciutats grans solen queixar-se de la sobreponderaci\u00f3 de les zones menys poblades, argumentant que \u00e9s injust per als votants de les capitals. Els altres argumenten que un sistema purament proporcional pot implicar que les zones m\u00e9s despoblades queden desateses a causa del baix impacte que tenen en les eleccions. Tensi\u00f3 perenne per la qual no hi ha solucions m\u00e0giques”, assenyala.<\/p>\nArt\u00edcle al blog del Dr. Llu\u00eds Vicent<\/a><\/h3>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"