{"id":71462,"date":"2019-05-08T09:56:51","date_gmt":"2019-05-08T09:56:51","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=71462"},"modified":"2019-05-10T15:48:42","modified_gmt":"2019-05-10T15:48:42","slug":"de-la-teoria-del-estado-a-la-administracion-publica-enrique-sada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/de-la-teoria-del-estado-a-la-administracion-publica-enrique-sada\/","title":{"rendered":"La construcci\u00f3 de l’Estat"},"content":{"rendered":"

\"Ilustraci\u00f3nL’historiador mexic\u00e0 Enrique Sada<\/strong>, col\u00b7laborador habitual de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), ha presentat l’estudi “De la Teor\u00eda del Estado a la Administraci\u00f3n P\u00fablica”<\/strong>, que publicar\u00e0 al seu proper n\u00famero “Tribuna Plural”<\/strong>, la revista cient\u00edfica de l’Acad\u00e8mia. Al seu treball, Sada tra\u00e7a l’evoluci\u00f3 de l’organitzaci\u00f3 de l’Estat i l’Administraci\u00f3 P\u00fablica des de la seva formulaci\u00f3 als regnes medievals fins a la constituci\u00f3 dels Estats Units Mexicans ja al segle XIX, analitzant els diferents corrents de pensament i els models d’organitzaci\u00f3 pol\u00edtica que s’han succe\u00eft al llarg de la hist\u00f2ria.<\/p>\n

“Per fer aquesta an\u00e0lisi, en primer lloc hem de reflexionar sobre la gestaci\u00f3 i evoluci\u00f3 que d’alguna manera ha vingut a succeir-se en l’Estat Modern, tal com el coneixem, tant pel que fa al desenvolupament de les seves pr\u00f2pies pautes com a la seva interrelaci\u00f3 amb altres elements externs com el s\u00f3n les figures p\u00fabliques i el seu estil personal de governar. De la mateixa forma que la seva interrelaci\u00f3 amb altres inst\u00e0ncies alternes, no del tot governamentals, i fins i tot altres estaments. En segon lloc es reprendr\u00e0 tamb\u00e9 la interrelaci\u00f3 que per naturalesa hi entre els ciutadans i l’Estat naci\u00f3 a qu\u00e8 es pertany, tal com la necessitat intr\u00ednseca del govern darrere de legitimar-se per mitj\u00e0 de l’exercici del poder”, considera Sada a l’inici del seu estudi.<\/p>\n

L’historiador s’atura tamb\u00e9 en les estructures supranacionals que es van formar al voltant de certs imperis o regnes i fins i tot de l’Esgl\u00e9sia , i com aix\u00f2 va derivar en un debat alhora legal i religi\u00f3s. “Despr\u00e9s de la creaci\u00f3 de les anomenades esgl\u00e9sies luterana i anglicana, l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica va viure una etapa en qu\u00e8 es va q\u00fcestionar fortament la seva legitimitat com a autoritat supranacional, pauta en la qual a partir de l’\u00e8poca i influ\u00e8ncia en que el pensament d’autoritats en la mat\u00e8ria com Erasme de Rotterdam<\/strong> o Sant Thomas More<\/strong> es va xocar de front amb les pretensions omn\u00edmodes i estatistes de Luter<\/strong>, Calvino<\/strong> i Enric VIII<\/strong>, que afalagant l’ambici\u00f3 dels pr\u00ednceps del seu temps, van intentar de vendre la idea de com de convenient resulta per al governant la concentraci\u00f3 del poder absolut -temporal i espiritual- en una sola figura r\u00e8gia, de la mateixa manera que el ‘rex et sacerdos’ de la protohist\u00f2ria pagana, encara dotant-la d’un mat\u00eds on s’emfatitzava la preponder\u00e0ncia del sentiment nacionalista a ultran\u00e7a”, explica.<\/p>\n

\"Enrique

Enrique Sada Sandoval<\/p><\/div>\n

Sada tamb\u00e9 analitza el paper moral de l’Estat i la seva funci\u00f3 com a garant de les llibertats individuals. “L’acci\u00f3 pol\u00edtica, com tota activitat provinent de l’home, no pot estar exempta de la seva corresponent ponderaci\u00f3 moral davant la societat en general o davant la consci\u00e8ncia del propi individu, de manera que un acte pol\u00edtic pot arribar a ser definit com a correcte o incorrecte, segons conflueixin en ell determinats fins, mitjans o circumst\u00e0ncies, totes encaminades a la conquesta definitiva d’un b\u00e9 suprem, segons s’infereix”, afegeix.<\/p>\n

Per concloure en la definici\u00f3 d’Estat com “aquella organitzaci\u00f3 corresponent a determinat grup d’individus, assentats des temps determinat en un territori despr\u00e9s d’haver constitu\u00eft un ordre jur\u00eddic que es constitueix a si mateix gr\u00e0cies a la designaci\u00f3 d’una assemblea o cos de funcionaris, generalment electe pels mateixos, amb la finalitat de garantir mitjan\u00e7ant l’exercici del comandament suprem la continu\u00eftat transgeneracional del que es defineix clarament com la instauraci\u00f3 del poder p\u00fablic, despr\u00e9s de la consolidaci\u00f3 d’una autoritat visible que de manera aut\u00f2noma, jerarquitzada i centralitzada, tendeix a vetllar per la preservaci\u00f3 del b\u00e9 com\u00fa”.<\/p>\n

Document complet<\/a><\/h3>\n\n\t\t