Antoni Matabosch<\/strong><\/a>, doctor en Teologia, va ingressar com a acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) durant una cerim\u00f2nia que es va celebrar dijous passat, 25 d’abril, al Sal\u00f3 d’Actes de Foment del Treball Nacional<\/strong><\/a>, seu de la RAED. El recipiendari va llegir el discurs d’ingr\u00e9s “Societat Plural i religions”<\/strong><\/a>. Li va respondre en nom de la Reial Corporaci\u00f3 l’acad\u00e8mic de n\u00famero i president de la secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies Experimentals David Jou<\/strong><\/a>. L’acte va ser seguit per m\u00e9s de 100 assistents i 25 acad\u00e8mics. Entre ells va destacar l’assist\u00e8ncia del cardenal, arquebisbe em\u00e8rit de Barcelona i acad\u00e8mic d’honor de la RAED Llu\u00eds Mart\u00ednez Sistach<\/strong><\/a>, que va lliurar el diploma al nou acad\u00e8mic, i el cardenal i actual arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella<\/strong>.<\/p>\n Al seu discurs, el nou acad\u00e8mic tra\u00e7a un mapa religi\u00f3s a Catalunya i Espanya, analitza l’evoluci\u00f3 de l’ecumenisme i planteja els models d’encaix de les religions en la societat partint d’una perspectiva hist\u00f2rica de conviv\u00e8ncia interreligiosa, un punt en el qual planteja una cr\u00edtica al model del la\u00efcisme franc\u00e8s. Finalment, proposa un conjunt de mesures per millorar el model que defineix com aconfessional o de la\u00efcitat positiva.<\/p>\n “Davant d’aquest pluralisme religi\u00f3s creixent, els ciutadans han reaccionat de maneres molt diverses: uns fan servir mecanismes d’autodefensa i tendeixen a construir guetos culturals i religiosos separats i impenetrables; d’altres s’inclinen per la indifer\u00e8ncia, no volen mirar i viuen com si els altres, diferents, no estiguessin; hi ha qui es deixa portar per la por i reacciona contra tot el que \u00e9s nou, acusant els nouvinguts de provocar tota mena de mals; d’altres, finalment, fins i tot hi veuen una oportunitat per treure’n un profit injust i despietat. Molts membres de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica mostren tamb\u00e9 aquestes reaccions equivocades, per\u00f2 cal remarcar que a l’Esgl\u00e9sia s’han fet i s’estan fent molts i bons esfor\u00e7os per potenciar les relacions ecum\u00e8niques i interreligioses”, considera l’autor.<\/p>\n Per al nou acad\u00e8mic de la RAED, en aquest delicat tema de la relaci\u00f3 entre religions i societat cal tenir una especial cura en una actitud interior que eviti tant el relativisme com el fundamentalisme.<\/p>\n Matabosch<\/strong><\/a> va ser ordenat sacerdot a Roma el 1959, es va doctorar en Teologia a la Pontif\u00edcia Universitat Gregoriana<\/strong><\/a> de Roma i \u00e9s llicenciat en Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3 i en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/strong><\/a>. \u00c9s catedr\u00e0tic em\u00e8rit de la Facultat de Teologia de Catalunya<\/strong><\/a>, de la qual va ser deg\u00e0 entre el 1978 i el 1988. Va ser delegat de Pastoral Universit\u00e0ria<\/strong>, d’Apostolat Seglar<\/strong> i d’Economia<\/strong> de l’Arxidi\u00f2cesi de Barcelona<\/strong><\/a>, \u200b\u200bdirector de l’Institut Superior de Ci\u00e8ncies Religioses de Barcelona<\/strong><\/a> i president de la Fundaci\u00f3 Joan Maragall<\/strong><\/a>, entre d’altres destacats c\u00e0rrecs. Ha publicat deu llibres i centenars d’articles en tem\u00e0tiques culturals, ecumenisme i relaci\u00f3 entre fe i cultura.<\/p>\nDiscurs d’ingr\u00e9s<\/a><\/h3>\n\n\t\t