{"id":71238,"date":"2019-05-02T21:32:47","date_gmt":"2019-05-02T21:32:47","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=71238"},"modified":"2019-05-04T08:17:13","modified_gmt":"2019-05-04T08:17:13","slug":"loliver-twist-que-va-guanyar-el-nobel-mario-renato-capecchi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/loliver-twist-que-va-guanyar-el-nobel-mario-renato-capecchi\/","title":{"rendered":"L’Oliver Twist que va guanyar el Nobel"},"content":{"rendered":"

La Reial Acad\u00e8mia tria com a acad\u00e8mic d’honor a Mario Capecchi, el nen del carrer reconegut per l’Acad\u00e8mia Sueca pels seus estudis amb c\u00e8l\u00b7lules mare<\/h2>\n

\"MarioLa Junta General Extraordin\u00e0ria de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) va triar el passat 11 d’abril passat com a nou acad\u00e8mic d’honor a Mario Capecchi<\/strong>, premi Nobel de Medicina l’any 2007 al costat d’Oliver Smithies<\/strong> i Martin Evans<\/strong>. Professor de Gen\u00e8tica Humana i Biologia a l’Escola de Medicina de la Universitat de Utah<\/strong><\/a>, el nou acad\u00e8mic va ser mereixedor del reconeixement de l’Acad\u00e8mia Sueca<\/strong><\/a> pels seus treballs sobre c\u00e8l\u00b7lules mare i manipulaci\u00f3 gen\u00e8tica en models animals. Capecchi, de fet, va ser un pioner en la g\u00e8nesi de ratolins portadors de mutacions gen\u00e8tiques.<\/p>\n

Jos\u00e9 Ramon Calvo<\/strong><\/a>, acad\u00e8mic de n\u00famero i president de l’Institut de Cooperaci\u00f3 Internacional<\/strong> de la RAED, va dedicar un interessant estudi a la hist\u00f2ria personal de Capecchi que va presentar al IV Acte Internacional-Congr\u00e9s Europeu d’Investigacions Interdisciplin\u00e0ries<\/strong> de la RAED, que es va celebrar el passat mes de juliol a diverses capitals de la Mediterr\u00e0nia. Sota el t\u00edtol “De Oliver Twist al premio Nobel”<\/strong>, Calvo va ressenyar la hist\u00f2ria d’un nen itali\u00e0 marcada profundament per la Segona Guerra Mundial i els avatars de la postguerra.<\/p>\n

Amb el seu pare a l’Ex\u00e8rcit i la seva mare al camp de concentraci\u00f3 de Dachau, Capecchi va passar els anys de la guerra al si d’una fam\u00edlia de pagesos que el va acabar abandonant a la seva sort. A la fi de la guerra la seva mare, supervivent del camp, va aconseguir trobar-lo i tots dos van emigrar als Estats Units, on el jove va aconseguir graduar-se a la Universitat de Harvard<\/strong><\/a>. Despr\u00e9s de tota una vida dedicada a la doc\u00e8ncia i la investigaci\u00f3, la concessi\u00f3 del Nobel i la seva aparici\u00f3 als mitjans li van permetre retrobar-se amb part del seu passat, ja que la seva germana, llavors de 68 anys, el va recon\u00e8ixer.<\/p>\n

Capecchi sempre ha considerat que la seva dura inf\u00e0ncia va influir, d’una forma o una altra, en la seva obstinada dedicaci\u00f3 a la ci\u00e8ncia. “No est\u00e0 clar si aquestes experi\u00e8ncies de la primera inf\u00e0ncia van contribuir als \u00e8xits que he gaudit o si aquests \u00e8xits es van aconseguir tot i aquestes experi\u00e8ncies -va assenyalar al Jap\u00f3 el 1996, quan va recollir el Premi Kyoto en Ci\u00e8ncia B\u00e0sica<\/strong>-. \u00bfPodrien tals experi\u00e8ncies haver contribu\u00eft a factors psicol\u00f2gics com la confian\u00e7a en un mateix o l’enginy? al carrer vaig aprendre a confiar en mi. Jo estava sol. Crec que el meu treball d’avui com a cient\u00edfic est\u00e0 vinculat a aquesta etapa. La meva ment era el meu entreteniment. Tot el temps desenvolupava plans que despr\u00e9s havia de complir. Cal tenir un pla. Una idea de cap a on un vol anar. I desitjar-ho molt”.<\/p>\n

 <\/p>\n\n\t\t