Llu\u00eds Giner<\/strong>, doctor en Medicina i Cirurgia i professor d’Odontologia de la Universitat Internacional de Catalunya<\/strong><\/a>, va ingressar com a acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) durant una cerim\u00f2nia que es va celebrar el passat 3 d’abril al Sal\u00f3 d’Actes de Foment del Treball Nacional<\/strong><\/a>, seu de la RAED. El recipiendari va llegir el discurs d’ingr\u00e9s “Los dientes: del comer al lucir. Evoluci\u00f3n de los materiales odontol\u00f3gicos y cambios sociales”<\/strong><\/a>. Li va respondre en nom de la Reial Corporaci\u00f3 l’acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident Pedro Clar\u00f3s<\/strong><\/a>. L’acte va ser seguit per uns 200 assistents i 25 acad\u00e8mics.<\/p>\n Al seu treball, el nou acad\u00e8mic realitza un documentat recorregut per la llarga hist\u00f2ria de l’odontologia, que es remunta a la prehist\u00f2ria, per m\u00e9s que arrenca tal com la coneixem avui amb els aven\u00e7os de Pierre Fauchard<\/strong> (1678-1761), considerat el fundador d’aquesta especialitat. Giner ressenya tamb\u00e9 el naixement de l’ortod\u00f2ncia com a ci\u00e8ncia al segle XIX i se centra en la revoluci\u00f3 que per a la salut bucodental suposen els aven\u00e7os cient\u00edfics, sanitaris i socials que es donen al llarg del segle XX. “El segle XX emmarca un nou escenari, completament diferent als anteriors, suposa immensos canvis centrats principalment a partir de mitjans de segle, deguts a aven\u00e7os cient\u00edfics, tecnol\u00f2gics i socials, produ\u00efts a una major velocitat que en els anteriors per\u00edodes hist\u00f2rics. Aquests canvis no nom\u00e9s afecten a diferents materials dentals, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la forma de veure la professi\u00f3, als sistemes assistencials sanitaris i, com no, tamb\u00e9 al concepte de sistema i qualitat de vida per part dels pacients”, assenyala en aquest sentit”.<\/p>\n L’\u00faltima frontera d’aquests aven\u00e7os passen per la funci\u00f3 est\u00e8tica que se li d\u00f3na actualment a la boca i el sistema masticatori. A m\u00e9s de l’\u00fas del que ja es coneix com “materials intel\u00b7ligents”. “Entrant al segle actual sorgeix el concepte de com poden els materials tenir efectes positius als nostres tractaments en el que podr\u00edem anomenar materials intel\u00b7ligents. Exemples d’aix\u00f2 s\u00f3n els materials de recobriments de fosfat c\u00e0lcic per potenciar l’osteointegraci\u00f3 i compostos que ajuden a la recalcificaci\u00f3”, explica.<\/p>\n “L’odontologia ha patit molts canvis a l’\u00faltim segle, propiciats pels aven\u00e7os tecnol\u00f2gics aportant millores significatives en la qualitat de vida dels pacients i en la comoditat i efic\u00e0cia de l’odont\u00f2leg. D’altres canvis, per\u00f2, han suposat una nova mentalitat, una nova forma d’entendre l’odontologia, i en conseq\u00fc\u00e8ncia la forma d’entendre l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria i dental”, conclou el nou acad\u00e8mic.<\/p>\nDiscurs d’ingr\u00e9s<\/a><\/h3>\n\n\t\t