![\"Teresa](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/Teresa-Freixes.jpg\")
Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n
“Els Tractats de la Uni\u00f3 Europea<\/strong> fixen al respecte un marc jur\u00eddic clar que, evidentment, ha de ser executat mitjan\u00e7ant les pol\u00edtiques comunes que tamb\u00e9 estan descrites en ells. Per\u00f2 Pol\u00f2nia i Hongria no volen posar en perill les ess\u00e8ncies p\u00e0tries, a Dinamarca, a Holanda, a Baviera o a Baden-W\u00fcrttenberg s’ha estat confiscant als que anaven arribant els diners o els b\u00e9ns que es consideraven necessaris per sufragar les despeses que generava el seu acolliment, altres estats han aixecat tanques a la frontera o la tanquen per impedir-los el pas cap a estats del nord que compten amb una legislaci\u00f3 d’asil m\u00e9s generosa o cap a d’altres pa\u00efsos rics”, assenyala l’autora sense amagar la seva indignaci\u00f3 pel que considera una vulneraci\u00f3 de les normes comunes, quan no directament de textos amb rang legal.<\/p>\nFreixes reconeix que no \u00e9s f\u00e0cil gestionar un \u00e8xode que no es coneixia a Europa des de la Segona Guerra Mundial. I posa com a exemple situacions com la d’un petit pa\u00eds, com Eslov\u00e8nia, amb fluxos migratoris de m\u00e9s de 3.000 persones per dia. “No \u00e9s viable que localitats de 400 habitants hagin de organitzar l’acollida de milers de nouvinguts sense que se’ls proporcioni l’ajuda necess\u00e0ria, traductors inclosos. Per\u00f2 sobretot no queda clara la condici\u00f3 real de demandant d’asil, de refugiat o de simple migrant”, considera.<\/p>\n
En aquest sentit, l’autora cita l’article 78 del Tractat de Funcionament de la Uni\u00f3 Europea<\/strong>: “La Uni\u00f3 desenvolupar\u00e0 una pol\u00edtica comuna en mat\u00e8ria d’asil, protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria i protecci\u00f3 temporal destinada a oferir un estatut apropiat a tot nacional d’un tercer pa\u00eds que necessiti protecci\u00f3 internacional i a garantir el respecte del principi de no devoluci\u00f3. Aquesta pol\u00edtica s’ha d’ajustar a la Convenci\u00f3 de Ginebra<\/strong> de 28 de juliol de 1951 i al Protocol de 31 de gener de 1967 sobre l’Estatut dels Refugiats<\/strong>, aix\u00ed com als altres tractats pertinents”. “On \u00e9s aquesta pol\u00edtica comuna? Com \u200b\u200bes defineix i com s’aplica, tenint en compte la Convenci\u00f3 de Ginebra i l’Estatut dels Refugiats?”, es q\u00fcestiona.<\/p>\nPer a Freixes, la responsabilitat davant la trag\u00e8dia ha de ser compartida. “\u00bfTant costa adonar-se que estem davant d’un dels majors problemes d’aquest segle i que hem de fer-li front? \u00bfTan dif\u00edcil \u00e9s aplicar el que ja est\u00e0 regulat? La ciutadania europea no pot romandre indiferent. Ha d’acuitar als seus governs, perqu\u00e8 en aquest moment s\u00f3n ells els que, segons el que es disposa al Tractat, han d’acordar les mesures provisionals d’emerg\u00e8ncia i, en paral\u00b7lel, adoptar el marc legislatiu permanent. No podem deixar de pressionar-los, perqu\u00e8 el problema ser\u00e0 estructural a curt i mitj\u00e0 termini”, conclou.<\/p>\n