{"id":64795,"date":"2019-01-16T10:53:51","date_gmt":"2019-01-16T10:53:51","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=64795"},"modified":"2019-01-17T17:12:52","modified_gmt":"2019-01-17T17:12:52","slug":"la-neurocirurgia-al-llarg-dels-temps","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-neurocirurgia-al-llarg-dels-temps\/","title":{"rendered":"La neurocirurgia al llarg dels temps"},"content":{"rendered":"

El canal de Youtube de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) ja disposa del v\u00eddeo resum de l’acte d’ingr\u00e9s com a acad\u00e8mic corresponent de Jes\u00fas Lafuente<\/strong><\/a>, doctor en Medicina i Cirurgia, que es va celebrar a Barcelona el passat 4 d’octubre. El recipiendari va llegir el discurs d’ingr\u00e9s “De la neurocirug\u00eda m\u00edstica de la antig\u00fcedad a los retos que afrontan en el siglo XXI. Los cambios de paradigma seg\u00fan la evoluci\u00f3n de la neurocirug\u00eda en el tiempo”<\/strong>. Li va respondre en nom de la Reial Corporaci\u00f3 l’acad\u00e8mic de n\u00famero Luis Carri\u00e8re<\/strong><\/a>.<\/p>\n

En la seva exposici\u00f3, el nou acad\u00e8mic fa un ampli rep\u00e0s a la hist\u00f2ria de la neurocirurgia des dels seus inicis i a trav\u00e9s de les diverses civilitzacions fascinades amb explicar-se el funcionament del cervell i de conceptes comuns en totes com l’\u00e0nima o l’esperit. “Els egipcis creien que l’\u00e0nima s’albergava en el l\u00edquid cefaloraquidi. El fil\u00f2sof Anaximandre<\/strong>\u00a0deia que la ment donava cos a la for\u00e7a de la vida. Pit\u00e0gores<\/strong> asseverava que el cervell servia com a \u00f2rgan de la ment i temple de l’\u00e0nima. Gal\u00e8<\/strong> insistia que el cor produ\u00efa el que ell va anomenar ‘vital pneuma’, el qual es distribuiria pel cervell donant lloc a la mem\u00f2ria, coneixement, expressi\u00f3 i imaginaci\u00f3, extrems que tamb\u00e9 compartia Paracels<\/strong>. Aix\u00ed durant els temps de la civilitzaci\u00f3 antiga ha existit un gran inter\u00e8s pel cervell i les funcions que exerceix, sent la part del cos que tanca m\u00e9s misticisme causa del seu gran desconeixement, que a dia d’avui encara persisteix”, inicia l’acad\u00e8mic seva \u00e0mplia reflexi\u00f3.<\/p>\n

En el seu detingut an\u00e0lisi d’aquesta complexa especialitat m\u00e8dica, Lafuente explica com la neurocirurgia tal com avui la coneixem realment va comen\u00e7ar a enlairar com a tal a partir de finals del segle XIX, quan els cirurgians van comen\u00e7ar a realitzar operacions cranials amb m\u00e9s garanties assegurades amb l’aparici\u00f3 de l’anest\u00e8sia, l’as\u00e8psia i instrumentals m\u00e9s adequats. En aquesta l\u00ednia destaca figures com Victor Horsley<\/strong>, considerat junt amb Harvey Cushing<\/strong> pares de la neurocirurgia moderna. “La neurocirurgia evoluciona durant el segle XX exponencialment, ajudada pels aven\u00e7os tamb\u00e9 crucials en els camps afins a la neurocirurgia com l’anest\u00e8sia, la psiquiatria, la neuropatologia i l’as\u00e8psia. La formaci\u00f3 de centres de cures intensives dedicats a pacients neuroquir\u00fargics, quir\u00f2fans especialitzats, instrumentals adequats com a sistemes de coagulaci\u00f3 i microscopis, permeten realitzar procediments microquir\u00fargics de manera m\u00e9s segura”, assenyala l’autor abans d’apuntar els apassionants reptes d’aquesta especialitat en el segle XXI a la recerca de l’excel\u00b7l\u00e8ncia.<\/p>\n

V\u00eddeo resum<\/h3>\n