![\"Cardenal](\"http:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/Cardenal-F.-Vidal-i-Barraquer-dstNtc.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) i l’Ateneu Universitari Sant Paci\u00e0<\/strong><\/a> han acollit aquest 14 de novembre el debat “El cardenal Francesc Vidal i Barraquer. La seva vida i el seu itinerari”<\/strong>, que ha tractat d’establir la figura hist\u00f2rica i can\u00f2nica del recordat arquebisbe de Tarragona. L’acte ha estat encap\u00e7alat per Jaume Pujol Balcells<\/strong>, arquebisbe de Tarragona i primat de les Espanyes i per l’acad\u00e8mic de n\u00famero i president de la Junta de Govern de la RAED Alfredo Rocafort<\/strong><\/a>. El seu vicepresident i acad\u00e8mic numerari Pedro Clar\u00f3s<\/strong><\/a> ha estat l’encarregat de moderar el debat.<\/p>\n A la sessi\u00f3 han participat Francesc d’Ass\u00eds Vidal-Barraquer i Mayol<\/strong>, nebot n\u00e9t del cardenal Vidal i Barraquer, que ha ofert el seu perfil m\u00e9s \u00edntim i familiar; Ramon Corts<\/strong>, doctor en Hist\u00f2ria de l’Esgl\u00e9sia, director de la Biblioteca Balmes<\/strong><\/a> i vicerector de l’Ateneu Universitari, que ha repassat la traject\u00f2ria del cardenal abans de l’esclat de la Guerra Civil; Josep Maria Sol\u00e9 i Sabat\u00e9<\/strong>, doctor en Hist\u00f2ria i professor de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/strong><\/a>, \u200b\u200bque ha esbossat la figura de Vidal i Barraquer durant i despr\u00e9s de la Guerra Civil, i Armand Puig<\/strong><\/a>, rector de l’Ateneu Universitari i acad\u00e8mic de n\u00famero de la RAED, que ha tancat la sessi\u00f3 amb l’exposici\u00f3 “Lectura del personatge del cardenal”<\/strong>.<\/p>\n Vidal i Barraquer va ser repudiat pel r\u00e8gim franquista per negar-se a signar la “Carta colectiva de los obispos espa\u00f1oles con motivo de la guerra en Espa\u00f1a”<\/strong>, redactada el 1937 per l’episcopat espanyol a inst\u00e0ncies de Francisco Franco<\/strong>, en considerar-la un “document propagand\u00edstic poc adequat a la condici\u00f3 i car\u00e0cter dels que han de subscriure” i argumentant que la seva publicaci\u00f3 podria empitjorar la dif\u00edcil situaci\u00f3 que ja vivien els eclesi\u00e0stics que es trobaven a la zona republicana. Exiliat fora d’Espanya, el r\u00e8gim no li va permetre el retorn i fins i tot va pressionar a la Santa Seu perqu\u00e8 l’obligu\u00e9s a renunciar, per\u00f2 es va trobar amb la negativa dels papes Pius XI<\/strong> i Pius XII<\/strong>.<\/p>\n\n\t\t