Mari\u00e0ngela Vilallonga<\/strong>, doctora en Filologia Cl\u00e0ssica i directora de la C\u00e0tedra de Patrimoni Literari Maria \u00c0ngels Anglada-Carles Fages de Climent<\/strong> de la Universitat de Girona<\/strong><\/a>, va ingressar com acad\u00e8mica de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) durant una cerim\u00f2nia que es va celebrar el passat 30 d’octubre a la sala d’actes de Foment del Treball Nacional<\/strong><\/a>, a Barcelona. La recipiend\u00e0ria va llegir el discurs d’ingr\u00e9s “Noucentisme, avantguardisme i model de pa\u00eds: la centralitat de la cultura”<\/strong>. Li va respondre en nom de la Reial Corporaci\u00f3 l’acad\u00e8mica de n\u00famero Maria \u00c0ngels Calvo<\/strong><\/a>. L’acte va estar encap\u00e7alat pel president de la Junta de Govern de la RAED, Alfredo Rocafort<\/strong><\/a>; el president de l’Institut d’Estudis Catalans<\/strong><\/a>, Joandom\u00e8nec Ros<\/strong>; el president de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong><\/a>, Josep Antoni Bomb\u00ed<\/strong>, i el president de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Veterin\u00e0ries de Catalunya<\/strong><\/a>, Josep Llupi\u00e0<\/strong>. Tamb\u00e9 va destacar la pres\u00e8ncia de l’expresident de l’Institut d’Estudis Catalans Salvador Giner<\/strong>.<\/p>\n Catedr\u00e0tica en Filologia Llatina, la nova acad\u00e8mica va reflexionar en la seva exposici\u00f3 sobre la construcci\u00f3 d’un moviment cultural, social i pol\u00edtic fonamentat en la cultura cl\u00e0ssica. “El Noucentisme \u00e9s un dels moviments que ha deixat una empremta m\u00e9s profunda a la societat catalana d’avui, que ens ha forjat com a poble, per voluntat d’un col\u00b7lectiu que va tenir la capacitat de conv\u00e8ncer a la seva generaci\u00f3 i fer-la avan\u00e7ar. El moment que vivim, amb totes les seves llums i les seves ombres, \u00e9s hereu d’aquell projecte noucentista, en la pol\u00edtica, en la societat i en la cultura”, va considerar Vilallonga.<\/p>\n La nova acad\u00e8mica va repassar tot el projecte cultural noucentista, centrant-se espec\u00edficament en dues manifestacions que van superar amb escreix l’\u00e0mbit cultural: la creaci\u00f3 de l’Institut d’Estudis Catalans per part d’Enric Prat de la Riba<\/strong> i la Fundaci\u00f3 Bernat Metge<\/strong><\/a>, impulsada per Francesc Camb\u00f3<\/strong>. Dos projectes culturals reeixits i encara existents emmarcats dins d’un projecte pol\u00edtic de curta durada. “La tradici\u00f3 i traducci\u00f3 dels cl\u00e0ssics llatins i grecs com modeladors d’un discurs de pa\u00eds han estat, aix\u00ed mateix, objecte de reflexi\u00f3 i estudi, pel nexe que representaven entre tots dos projectes culturals”, va assenyalar Vilallonga.<\/p>\n L’estudiosa tamb\u00e9 va abordar al seu treball l’her\u00e8ncia del Modernisme, la influ\u00e8ncia de les avantguardes en aquest per\u00edode i davant d’aquest projecte de construcci\u00f3 cultural i nacional i la resposta que van oferir a aquesta cultura institucional mitjan\u00e7ant el denominat “Manifest Groc”<\/strong> els artistes Salvador Dal\u00ed<\/strong>, Llu\u00eds Montany\u00e0<\/strong> i Sebasti\u00e0 Gasch<\/strong>.<\/p>\nDiscurs d’ingr\u00e9s<\/a><\/h3>\n\n\t\t