{"id":47334,"date":"2018-07-08T21:10:48","date_gmt":"2018-07-08T21:10:48","guid":{"rendered":"http:\/\/raed.academy\/?p=47334"},"modified":"2018-07-19T09:07:41","modified_gmt":"2018-07-19T09:07:41","slug":"testimonis-de-poblet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/testimonis-de-poblet\/","title":{"rendered":"Testimonis de Poblet"},"content":{"rendered":"
\"Monestir

Monestir de Poblet<\/p><\/div>\n

Xabier A\u00f1overos<\/strong><\/a>, acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Junta de Govern de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), i els tamb\u00e9 acad\u00e8mics numeraris David Jou<\/strong><\/a> i Francesc Torralba<\/strong><\/a> han participat en l’\u00faltima edici\u00f3 de la revista “Poblet”<\/strong>, editada per la Germandat del Monestir Cistercenc de Santa Maria de Poblet<\/strong>, amb tres articles en els quals aborden el llegat material i espiritual de l’Ordre del C\u00edster<\/strong>. Les seves reflexions es poden llegir al n\u00famero 36 de la publicaci\u00f3<\/strong><\/a>, corresponent al mes de juny de 2018.<\/p>\n

A\u00f1overos publica el treball “La Biblioteca de Poblet”<\/strong>, on repassa la hist\u00f2ria arxiv\u00edstica, bibliogr\u00e0fica i documental del monestir, centre de refer\u00e8ncia cultural des del segle XII. L’acad\u00e8mic explica que el “armarium” on es guardaven els llibres de la lit\u00fargia i de lectura comunit\u00e0ria estava situat al claustre i com la donaci\u00f3 que va realitzar al monestir Pedro Antonio d’Arag\u00f3<\/strong> al segle XVII va fer necess\u00e0ria la configuraci\u00f3 de la llibreria antiga, que segurament ja existia d’una manera informal des de dos segles abans. A\u00f1overos explica tamb\u00e9 com els avatars de la hist\u00f2ria i la necessitat de guanyar espai van portar a la biblioteca fins a dues noves ubicacions.<\/p>\n

L’acad\u00e8mic es det\u00e9 en les refer\u00e8ncies que va realitzar al segle XVII el pare Jaume Fortuny<\/strong> als seus quaderns sobre el fons bibliogr\u00e0fic del monestir ja llavors desaparegut: “En aquesta llibreria hi havia les obres que amb les seves pr\u00f2pies mans va escriure el senyor rei Jaume I<\/strong>, dit el Conqueridor, escrivint els successos de les guerres, batalles i vict\u00f2ries, per\u00f2 avui no les t\u00e9 Poblet per haver-se-les portat o tret monsieur de Marca, en temps que Catalunya estava governada per Fran\u00e7a l’any 1640″.<\/p>\n

Torralba, per la seva banda, publica l’article “L’obedi\u00e8ncia, un valor contracultural”<\/strong>, en el qual analitza el sentit de l’obedi\u00e8ncia a l’ordre benedictina, un valor inherent a la vida mon\u00e0stica que suposava el cam\u00ed a la vida plena des del lliurament. Dut als nostres dies, l’acad\u00e8mic assenyala com aquest lliurament s’ha convertit en un valor contracultural en un m\u00f3n on el cam\u00ed de la llibertat individual sembla l’\u00fanica via cap a la felicitat. Tot i aix\u00ed, Torralba considera que en aquesta entrega volunt\u00e0ria a D\u00e9u i al pro\u00efsme segueix estant el cam\u00ed cap a la felicitat. “El do regalat d\u00f3na sentit a la vida, fa que no sigui una successi\u00f3 d’instant ef\u00edmers”, considera.<\/p>\n

Jou contribueix amb el treball “El Fenomen hum\u00e0, entre la racionalitat c\u00f2smica i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial”<\/strong>, una reflexi\u00f3 sobre com el desenvolupament de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial per part de l’home convida a considerar la ra\u00f3 humana com a ra\u00f3 creada i alhora creadora. Un aspecte que destaca, des d’un punt de vista cristi\u00e0, fins on arriba la llibertat i la responsabilitat humana i que suposa un \u00faltim estadi despr\u00e9s del desenvolupament de l’art i la tecnologia.<\/p>\n

Veure la revista<\/a><\/h3>\n

 <\/p>\n\n\t\t