{"id":46806,"date":"2018-06-18T10:12:32","date_gmt":"2018-06-18T10:12:32","guid":{"rendered":"http:\/\/raed.academy\/?p=46806"},"modified":"2018-06-21T11:19:08","modified_gmt":"2018-06-21T11:19:08","slug":"el-calcul-de-multiples-de-lebitda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/el-calcul-de-multiples-de-lebitda\/","title":{"rendered":"El c\u00e0lcul de m\u00faltiples de l’ebitda"},"content":{"rendered":"

Emili Gironella<\/strong><\/a>, acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), doctor en Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques i Empresarials i reconegut auditor, va impartir el passat 14 de juny al Col\u00b7legi d’Economistes de Catalunya<\/strong><\/a> la confer\u00e8ncia “L’ebitda, indicador \u00fatil o in\u00fatil?”<\/strong>, on va recollir i ampliar les conclusions de l’article que va publicar amb el mateix t\u00edtol al costat de Mar\u00eda del Carmen Barcons<\/strong>, professora d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona<\/strong><\/a>, \u200b\u200ba la Revista T\u00e9cnica Contable y Financiera<\/strong>.<\/p>\n

L’ebitda, que \u00e9s un acr\u00f2nim d’una contracci\u00f3 anglesa, s’ha tradu\u00eft a Espanya com a resultat brut d’explotaci\u00f3. \u00c9s a dir, es tracta d’una xifra que pret\u00e9n comunicar el resultat brut parcial d’explotaci\u00f3 abans d’aplicar l’impost sobre beneficis de l’objecte b\u00e0sic de qualsevol empresa. En la seva exposici\u00f3, a m\u00e9s d’exposar la naturalesa de l’ebitda i el seu c\u00e0lcul, l’acad\u00e8mic es va referir especialment a les aplicacions de l’ebitda en la vida empresarial. Principalment pel que fa a la valoraci\u00f3 d’empreses.<\/p>\n

“Valorar una empresa \u00e9s un proc\u00e9s molt complicat i un dels possibles m\u00e8todes que es fan servir \u00e9s el denominat com m\u00faltiples de l’ebitda, que per la seva senzillesa i facilitat d’aplicaci\u00f3 \u00e9s molt emprat en el m\u00f3n empresarial -va assenyalar Gironella-. Aquest m\u00e8tode calcula el valor d’una empresa en funci\u00f3 de m\u00faltiples estimats d’empreses comparables, a partir de la premissa que dos o m\u00e9s empreses de caracter\u00edstiques similars, amb independ\u00e8ncia que \u00f2bviament tenen aspectes diferenciats en diversos punts, han de tenir un m\u00faltiple de l’ebitda semblant”.<\/p>\n

L’analista, per\u00f2, va voler contextualitzar aquest m\u00e8tode: “No existeix un m\u00faltiple \u00fanic per a valorar empreses, perqu\u00e8 tots sabem que no hi ha la pedra filosofal que ens permeti entendre-ho tot, i b\u00e9. To i aix\u00ed, \u00e9s molt freq\u00fcent i generalment acceptat valorar una empresa pagant un m\u00faltiple de la seva ebitda normalitzat o recurrent entre un m\u00ednim de 5 i un m\u00e0xim de 10. La m\u00e0gia de la valoraci\u00f3 d’una empresa utilitzant els m\u00faltiples de l’ebitda es troba en el fet que aix\u00f2 est\u00e0 comunament acceptat pels analistes financers, per el que es converteix en una profecia autocomplerta, at\u00e8s que la valoraci\u00f3 en el mercat no \u00e9s sin\u00f3 un consens entre els humans que participen en el mateix”.<\/p>\n\n\t\t