Naohito Watanabe<\/strong>, c\u00f2nsol general del Jap\u00f3 a Barcelona, \u200b\u200bva ingressar com a acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) durant una cerim\u00f2nia que es va celebrar el passat 15 de maig a l’auditori de Foment del Treball Nacional<\/strong><\/a>, a Barcelona. El recipiendari va llegir el discurs d’ingr\u00e9s “Rub\u00e9n Dar\u00edo, Jap\u00f3n y japonismo”<\/strong>. Li va respondre en nom de la corporaci\u00f3 l’acad\u00e8mic de n\u00famero de la RAED i tamb\u00e9 c\u00f2nsol general honorari d’\u00c0ustria Josep Maria Bov\u00e9<\/strong><\/a>.<\/p>\n El nou acad\u00e8mic honorari va rememorar els seus anys a Nicaragua i va explicar com la casualitat el va portar a descobrir la figura i l’obra de Rub\u00e9n Dar\u00edo. A partir d’aqu\u00ed va descobrir com un dels principals exponents del modernisme espanyol havia sentit una especial fascinaci\u00f3 pel Jap\u00f3 fins convertir-se tamb\u00e9 en impulsor del que es va donar a con\u00e8ixer com japonisme. “Tot i que el poeta mai va estar all\u00e0 al Jap\u00f3, Dar\u00edo amb la seva vigorosa imaginaci\u00f3 i la visi\u00f3 cosmopolita va fusionar l’ex\u00f2tic del Jap\u00f3 en el seu modernisme sobrepassant el temps i l’espai”, va explicar el nou acad\u00e8mic.<\/p>\n En aquest context, Watanabe va rememorar la figura de la ballarina japonesa Madamme Sadayakko<\/strong>, que va sorprendre a la societat barcelonina durant el viatge que va fer a la capital catalana el maig de 1902. “Ramon Casas<\/strong> i Picasso<\/strong> van pintar els retrats de Madamme Sadayakko que estan exhibits en el Museu de Modernisme de Barcelona. Dar\u00edo admirava les escenes de Madamme Sadayakko esmentant que la meravellosa actriu feia una revelaci\u00f3 ex\u00f2tica i peregrina”, assenyala el c\u00f2nsol japon\u00e8s en el seu discurs.<\/p>\n Watanabe no va poder sin\u00f3 enunciar les refer\u00e8ncies al Jap\u00f3 que Dar\u00edo fa a les seves “Prosas Profanas”<\/strong>. Va destacar el poema “Divagaci\u00f3n”<\/strong>:<\/p>\n \u00c1mame, japonesa, japonesa Aix\u00ed mateix, al poema “Para la misma”<\/strong>, apareix una curiosa al\u00b7lusi\u00f3 a la bellesa d’una fascinant “cubana japonesa”:<\/p>\n Mir\u00e9 al sentarme a la mesa, <\/p>\n\n\t\t
\nantigua, que no sepa de naciones
\noccidentales; tal una princesa
\ncon las pupilas llenas de visiones
\nque aun ignorase en la sagrada Kioto,
\nen su labrado camer\u00edn de plata,
\nornado al par de crisantemo y loto
\nla civilizaci\u00f3n de Yamagata<\/p><\/blockquote>\n
\nba\u00f1ado en la luz del d\u00eda,
\nel retrato de Mar\u00eda,
\nla cubana japonesa.
\nEl aire acaricia y besa,
\ncomo un amante lo har\u00eda,
\nla orgullosa bizarr\u00eda
\nde la cabellera espesa.
\nDiera un tesoro el mikado
\npor sentirse acariciado
\npor princesa tan gentil
\ndigna de que un gran pintor
\nla pinte junto a una flor
\nen un vaso de marfil<\/p><\/blockquote>\nDiscurs d’ingr\u00e9s<\/a><\/h3>\n