{"id":45360,"date":"2018-05-09T16:58:34","date_gmt":"2018-05-09T16:58:34","guid":{"rendered":"http:\/\/raed.academy\/?p=45360"},"modified":"2018-06-07T15:17:09","modified_gmt":"2018-06-07T15:17:09","slug":"conferencia-tutankamon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/conferencia-tutankamon\/","title":{"rendered":"La fascinaci\u00f3 de Tutankamon"},"content":{"rendered":"

La Reial Acad\u00e8mia i el Reial Cercle Art\u00edstic de Barcelona van organitzar una sessi\u00f3 sobre el llegendari fara\u00f3<\/h2>\n

\"conferencia<\/p>\n

La Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) i el Reial Cercle Art\u00edstic de Barcelona<\/strong><\/a> van celebrar el 8 de maig a la Sala dels Atlants d’aquesta instituci\u00f3 el debat “Misterio en vida y muerte. Tutankam\u00f3n”<\/strong>, que va comptar amb la participaci\u00f3 de Hamdi Zaki<\/strong>, conseller de Turisme del Govern d’Egipte a Espanya. La sessi\u00f3 va ser presentada per Josep F\u00e8lix Bentz<\/strong>, president del Reial Cercle Art\u00edstic.<\/p>\n

Zaki va explicar la fascinant hist\u00f2ria d’un fara\u00f3 que va morir als 18 anys despr\u00e9s d’un regnat de tot just sis. Pertanyent a la XVIII Dinastia, va n\u00e9ixer l’any 1341 abans de Crist i no se sap amb certesa qui van ser els seus pares. La teoria m\u00e9s acceptada \u00e9s que el seu pare va ser Akhenaton<\/strong>, per\u00f2 es desconeix la identitat de la mare, tot i que alguns arque\u00f2legs pensen que es tracta d’una de les esposes menors d’aquest, Kiya<\/strong>. Tamb\u00e9 es creu que podria haver estat fruit de la uni\u00f3 entre Amenhotep III<\/strong> i la seva filla, la princesa Sitamon<\/strong>.<\/p>\n

En morir el fara\u00f3 egipci Akhenaton i no haver deixat fills homes, li van succeir al tron \u200b\u200bels seus gendres Semenkera<\/strong> i Tutankamon<\/strong>. Aquest \u00faltim tenia tot just 12 anys quan va accedir al tron \u200b\u200ben l’any 1332 abans de Crist. Va contreure matrimoni amb una de les seves germanes, Ankhesenpaaton<\/strong>, que va canviar el seu nom pel de Ankesenamon<\/strong>, filla del seu pare Akhenaton i de Nefertiti<\/strong>. Feia tres anys al poder quan va decidir restablir el culte tradicional i va tornar el poder als sacerdots del d\u00e9u Amon<\/strong>, culte que havia estat deixat de banda en el regnat anterior. A m\u00e9s, va reparar els danys i reconstruir els temples que s’havien vist afectats despr\u00e9s del regnat d’Akhenaton. Una altra de les seves mesures va ser la de traslladar la capital. Va decidir abandonar la ciutat d’Amarna, ciutat creada per Akhenaton, i es va establir a Tebes.<\/p>\n

La seva tomba va ser descoberta el 1922 per Howard Carter<\/strong> a la Vall dels Reis. Tots els seus estris estaven intactes, el que demostrava que no havia estat saquejada. La llegenda sobre la seva maledicci\u00f3 ve del fet que moltes de les persones que van entrar a la tomba quan va ser descoberta van morir poc temps despr\u00e9s. No se saben amb certesa les veritables causes de la seva mort. Es creu que va morir a causa d’un mot\u00ed a palau, per\u00f2 tamb\u00e9 va poder ser per una ferida infectada o per una malaltia, com la mal\u00e0ria.<\/p>\n

Per Zaki, la fascinaci\u00f3 que produeix Tutankamon tres mil\u00b7lennis despr\u00e9s de la seva mort val una visita a Egipte, un pa\u00eds que va definir segur i acollidor.<\/p>\n\n\t\t