Richard Roberts<\/strong><\/a>, premi Nobel de Medicina del 1993 i acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va defensar la seguretat dels cultius transg\u00e8nics sempre que la seva producci\u00f3 es faci sota els par\u00e0metres de seguretat que garanteixen les institucions sanit\u00e0ries internacionals i ha assegurat que, avui dia, suposen el millor mecanisme per lluitar contra la fam al tercer m\u00f3n. El Nobel va realitzar aquestes reflexions durant el debat “S\u00f3n segurs els cultius transg\u00e8nics?”<\/strong>, celebrat el passat 22 de mar\u00e7 a CosmoCaixa<\/strong> de l’Obra Social de La Caixa<\/strong><\/a> sota l’auspici de la RAED.<\/p>\n “Aquests cultius s\u00f3n totalment segurs -va afirmar Roberts-. Tots els estudis i les principals associacions cient\u00edfiques assenyalen que no hi ha cap ra\u00f3 per preocupar-se, perqu\u00e8 el m\u00e8tode \u00e9s m\u00e9s segur, potser, que els tradicionals per millorar els cultius. Al llarg dels anys s’ha anat refinant aquesta t\u00e8cnica i, si la comparem amb la tradicional, \u00e9s molt m\u00e9s r\u00e0pida i precisa”.<\/p>\n L’acad\u00e8mic, guardonat amb el Nobel pels seus descobriments en l’estructura de l’ADN, va lamentar el rebuig que produeixen aquests cultius a Europa i que fins i tot veus autoritzades alertin sobre els seus suposats perills per a la salut i el medi ambient. “Hi ha persones de prestigi i fins i tot institucions que alarmen sobre els perills d’aquests aliments, per\u00f2 tinguem tamb\u00e9 clar que a l’\u00c0frica, \u00c0sia o Am\u00e8rica Llatina els nens es poden mantenir amb vida gr\u00e0cies a ells -va assenyalar-. Al primer m\u00f3n no necessitem els transg\u00e8nics, per\u00f2 en els pa\u00efsos pobres s\u00ed. Acomodar-nos al m\u00f3n desenvolupat i dir al m\u00f3n en vies de desenvolupament que no podem alimentar-los \u00e9s immoral”.<\/p>\n “La investigaci\u00f3 i les noves tecnologies han aconseguit millorar la producci\u00f3 de cultius i augmentar notablement el valor nutricional de les mateixes collites. Existeix gran controv\u00e8rsia pel que fa a la seguretat dels cultius biotecnol\u00f2gics, per\u00f2 s’han estat consumint durant anys sense conseq\u00fc\u00e8ncies adverses discernibles. Els beneficis s\u00f3n clars, i es podrien utilitzar per alimentar les poblacions desnodrides, per\u00f2 la pregunta debat \u00e9s com pot justificar-se intentar aturar aquest tipus de tecnologia i no oferir solucions contra la malnutrici\u00f3?”, va concloure el Nobel.<\/p>\n Roberts ha explicat que la t\u00e8cnica per elaborar aquests cultius resulta inn\u00f2cua per al medi ambient. “Consisteix a prendre el gen desitjat, col\u00b7locar-lo en l’ADN, transferir-lo a la planta i, d’aquesta manera, evitar la transfer\u00e8ncia de gens addicionals. \u00c9s com si tinc dos cotxes, un amb sistema GPS i l’altre no. Si ho vull instal\u00b7lar en el que no en t\u00e9 no he de desmuntar els dos vehicles i despr\u00e9s tornar-los a muntar, sin\u00f3 simplement desendollar el GPS del primer i posar-lo al segon”.<\/p>\n\n\t\t