Erwin Neher<\/strong>, premi Nobel de Medicina i acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), ha ocupat un espai destacat al cicle “La ci\u00e8ncia vista a trav\u00e9s dels ulls de Premis Nobel”<\/strong> que se celebra al CosmoCaixa<\/strong> de Barcelona organitzat per l’Obra Social La Caixa<\/strong><\/a> i completar\u00e0 el programa “Talento Nobel”<\/strong> que la Fundaci\u00f3 Cajasol<\/strong><\/a> celebra a Sevilla. Tots dos f\u00f2rums, els principals sobre divulgaci\u00f3 cient\u00edfica que se celebren avui dia a Espanya, han estat promoguts per la Reial Acad\u00e8mia.<\/p>\n Neher va protagonitzar la sessi\u00f3 que es va celebrar el 20 de febrer a Barceclona sota el t\u00edtol “Canals i\u00f2nics: el seu descobriment, les seves funcions i el seu paper en medicina i farmacologia”<\/strong>. La mateixa confer\u00e8ncia que dur\u00e0 a Sevilla el 22. En ella, el Nobel va explicar com des que al costat de Bert Sakmann<\/strong> descobr\u00eds a la d\u00e8cada dels 70 del segle passat l’exist\u00e8ncia de canals i\u00f2nics a les c\u00e8l\u00b7lules nervioses i musculars, les recents investigacions han confirmat que aquests canals de transmissi\u00f3 s\u00f3n presents en pr\u00e0cticament tots els tipus de c\u00e8l\u00b7lules del nostre cos. La possibilitat d’arribar i actuar de forma discriminada sobre un determinat tipus de c\u00e8l\u00b7lules presenta enormes avantatges per a la medicina i la farmacologia. “Ara sabem que aquests canals s\u00f3n objectius principals de medicaments, a m\u00e9s de que a la seva disfunci\u00f3 subjau una varietat cada vegada m\u00e9s \u00e0mplia de malalties”, va assegurar Neher.<\/p>\n Nobel de Medicina pels estudis que en un principi van definir les bases biof\u00edsiques i moleculars de la transmissi\u00f3 d’informaci\u00f3 entre les neurones, va posar el seu treball com a exemple de com la seva investigaci\u00f3, que no perseguia m\u00e9s que ampliar els coneixements sobre el funcionament del cervell, ha servit per tractar malalties com el Parkinson, l’Alzheimer, l’esquizofr\u00e8nia o l’autisme, entre d’altres. “Per comprendre malalties tan complexes cal entendre el proc\u00e9s cel\u00b7lular que hi ha al darrere. Aix\u00f2 \u00e9s un exemple clar de com la investigaci\u00f3 b\u00e0sica condueix a importants aplicacions”, va considerar.<\/p>\n El cicle “La ci\u00e8ncia vista a trav\u00e9s dels ulls de Premis Nobel”<\/strong> continuar\u00e0 amb la participaci\u00f3 de Richard Roberts<\/strong> (Nobel de Medicina el 1993), qui el 22 de mar\u00e7 exposar\u00e0 “Un crim contra la Humanitat”<\/strong>; Jerome Friedman<\/strong> (Nobel de F\u00edsica en 1990), qui el 26 d’abril oferir\u00e0 la xerrada “Estem realment fets de quarks?”<\/strong>, i Sheldon Glashow<\/strong> (Nobel de F\u00edsica en 1979), qui tancar\u00e0 el cicle el 7 de juny amb la confer\u00e8ncia “Descobriments accidentals en la ci\u00e8ncia”<\/strong>. En aquestes sessions i en les celebrades a Sevilla han participat tamb\u00e9 el Nobel de Qu\u00edmica i acad\u00e8mic d’honor de la RAED Aaron Ciechanover<\/strong> i la tamb\u00e9 acad\u00e8mica d’honor i Nobel de Qu\u00edmica Ada Yonath<\/strong>.<\/p>\nCosmoCaixa | Fundaci\u00f3n La Caixa<\/h3>\n\n\t\t