{"id":41710,"date":"2018-02-19T08:49:57","date_gmt":"2018-02-19T08:49:57","guid":{"rendered":"http:\/\/raed.academy\/?p=41710"},"modified":"2018-02-22T17:09:57","modified_gmt":"2018-02-22T17:09:57","slug":"cop-dull-al-jansenisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/cop-dull-al-jansenisme\/","title":{"rendered":"Un cop d’ull al jansenisme"},"content":{"rendered":"

\"CorneliusJosep Ignasi Saranyana<\/strong><\/a>, acad\u00e8mic de n\u00famero i president de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies Humanes de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), ha participat al Simposi Internacional “Penitenzia e Penitenzieria al tempo del giansenismo (secc. XVII – XVIII). Culture, teologie, prassi”<\/strong>, celebrat a Roma per la Penitenciaria Apost\u00f2lica de la Santa Seu<\/strong><\/a> els passats 15 i 16 de febrer. Des de la seva fundaci\u00f3 al segle XII, la Penitenciaria Apost\u00f2lica \u00e9s l’\u00faltima inst\u00e0ncia de l’Esgl\u00e9sia per als casos de consci\u00e8ncia en el fur intern sacramental i no sacramental, aix\u00ed com les indulg\u00e8ncies. S’ent\u00e9n per fur intern l’\u00e0mbit de les relacions entre D\u00e9u i cadascun dels fidels.<\/p>\n

El tema del simposi d’enguany es va centrar en el moviment jansenista, que rep el seu nom de Cornelius Jansen<\/strong> (1585-1638), sacerdot nascut als Pa\u00efsos Baixos i que va morit sent bisbe d’Ypres, a B\u00e8lgica. Jansen va dedicar els \u00faltims 15 anys de la seva vida a escriure la seva obra magna, “Augustinus”<\/strong>, que no va poder corregir i es va publicar p\u00f2stumament dos anys despr\u00e9s de la seva mort. Els deixebles de Jansen, adoptant com a llibre de cap\u00e7alera l’“Augustinus”<\/strong>, van iniciar el jansenisme, un moviment de gran abast que va dominar el panorama cat\u00f2lic fins a la Revoluci\u00f3 Francesa i fins i tot despr\u00e9s, b\u00e9 per ser seguit, b\u00e9 per ser combatut. Va comen\u00e7ar sent una doctrina teol\u00f2gica i va passar aviat a la pr\u00e0ctica sacramental (rigorisme), devocional i lit\u00fargica, potser els seus aspectes m\u00e9s coneguts i m\u00e9s perdurables. Es va aliar amb el gal\u00b7licanisme i altres formes de regalisme, va acabar entrant a la filosofia, sota el paraigua del tomisme, i va contaminar el Dret Can\u00f2nic.<\/p>\n

Saranyana va presentar la pon\u00e8ncia “Magistero e Giansenismo”<\/strong>, on es va centrar en els moments inicials del moviment, quan es van difondre les cinc tesis teol\u00f2giques m\u00e9s caracter\u00edstiques sostingudes a l'”Augustinus” i condemnades per Innocenci X<\/strong> el 1653. Immediatament despr\u00e9s de la censura d’aquestes cinc proposicions, els deixebles van inaugurar una pol\u00e8mica molt interessant sobre la q\u00fcesti\u00f3 de dret (quaestio iuris) i la q\u00fcesti\u00f3 de fet (quaestio facti). Deien que les cinc proposicions atribu\u00efdes a Jansen mereixien ser condemnades perqu\u00e8, inspirades en Miguel Bayo<\/strong>, professor de Lovaina, presentaven una doctrina sobre la gr\u00e0cia (i les seves relacions amb la llibertat) aliena a la tradici\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia. Tot i aix\u00ed, les cinc proposicions referides no expressaven correctament el pensament de Jansen.<\/p>\n

Caldria esperar a la fi del segle XX perqu\u00e8 la dial\u00e8ctica entre la quaestio iuris i la quaestio facti es resolgu\u00e9s. Va ser resolta pel cardenal Joseph Ratzinger<\/strong> quan va afirmar (a prop\u00f2sit del cas Rosmini-Serbati) que l’Esgl\u00e9sia t\u00e9 potestat per condemnar una proposici\u00f3, tot i que no t\u00e9 la capacitat de llegir una obra segons la ment del seu autor. L’hermen\u00e8utica d’una obra teol\u00f2gica pertany a la ci\u00e8ncia teol\u00f2gica, que ha de tenir en compte, en la seva interpretaci\u00f3, una s\u00e8rie de par\u00e0metres, com ara el context ideol\u00f2gic del moment i les pretensions de l’autor en escriure el seu llibre.<\/p>\n\n\t\t