Ada Yonath<\/strong>, premi Nobel de Qu\u00edmica i acad\u00e8mica d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), ha estat aquesta setmana la protagonista dels dos grans cicles de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica que se celebren a Espanya: “La ci\u00e8ncia vista a trav\u00e9s dels ulls dels Premis Nobel”<\/strong>, organitzat per la Fundaci\u00f3 la Caixa<\/strong><\/a> al CosmoCaixa<\/strong> de Barcelona, \u200b\u200bi “Talento Nobel”<\/strong>, organitzat a Sevilla per la Fundaci\u00f3 Cajasol<\/strong><\/a>, en ambd\u00f3s casos amb l’activa col\u00b7laboraci\u00f3 de la RAED. La Nobel ha pronunciat la confer\u00e8ncia “Des de la ci\u00e8ncia b\u00e0sica als antibi\u00f2tics millorats”<\/strong>.<\/p>\n Yonath exposa a la seva pon\u00e8ncia la contradicci\u00f3 que suposa l’\u00fas d’antibi\u00f2tics, una medicina efica\u00e7 en el combat de malalties que fa menys d’un segle eren mortals, per\u00f2 que danyen el ribosoma de les c\u00e8l\u00b7lules. A dia d’avui es considera que gaireb\u00e9 un 40% dels antibi\u00f2tics segueixen actuant atacant el mecanisme encarregat de la producci\u00f3 de prote\u00efnes. La acad\u00e8mica d’honor ha demostrat com fent servir el mateix mecanisme es poden dissenyar nous antibi\u00f2tics que s’uneixin al ribosoma del bacteri o el virus causant d’una malaltia o una infecci\u00f3 per bloquejar-la. Una nova generaci\u00f3 d’antibi\u00f2tics no nom\u00e9s m\u00e9s efica\u00e7os, sin\u00f3 que requereixen menors dosis.<\/p>\n Reconeguda amb el Nobel pels seus estudis sobre el ribosoma, que va aconseguir cristal\u00b7litzar i estudiar a fons, Yonath apel\u00b7la a la responsabilitat de les farmac\u00e8utiques, instal\u00b7lades a la fabricaci\u00f3 d’antibi\u00f2tics d’ampli espectre amb mercat, per\u00f2 que nombrosos bacteris i virus han assimilat i ja no resulten efica\u00e7os, aix\u00ed com a la consci\u00e8ncia social. “Que un dia l’expectativa de vida millori arreu del m\u00f3n i no nom\u00e9s als pa\u00efsos desenvolupats, com actualment passa”, demana l’acad\u00e8mica.<\/p>\n El cicle continuar\u00e0 amb la participaci\u00f3 d’Erwin Neher<\/strong> (Nobel de Medicina el 1991), qui el 20 de febrer dissertar\u00e0 sobre “Canals i\u00f2nics: el seu descobriment, funcions i el seu paper en medicina i farmacologia”<\/strong>; Richard Roberts<\/strong> (Nobel de Medicina el 1993), qui el 22 de mar\u00e7 exposar\u00e0 “Un crim contra la Humanitat”<\/strong>; Jerome Friedman<\/strong> (Nobel de F\u00edsica en 1990), qui el 26 d’abril oferir\u00e0 la xerrada “Estem realment fets de quarks?”<\/strong>, i Sheldon Glashow<\/strong> (Nobel de F\u00edsica en 1979), qui tancar\u00e0 el cicle el 7 de juny amb la confer\u00e8ncia “Descobriments accidentals en la ci\u00e8ncia”<\/strong>. Per la seva banda, el programa “Talento Nobel” clour\u00e0 a Sevilla amb Neher el 22 de febrer. En ambd\u00f3s cicles ha participat tamb\u00e9 el Nobel de qu\u00edmica i acad\u00e8mic d’honor de la RAED Aaron Ciechanover<\/strong><\/a>.<\/p>\n <\/p>\n\n\t\t