Llu\u00eds Mart\u00ednez Sistach<\/strong>, cardenal arquebisbe em\u00e8rit de Barcelona, \u200b\u200bva ingressar a la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) com a acad\u00e8mic d’honor durant una cerim\u00f2nia que es va celebrar el 12 de desembre. El recipiendari va llegir el discurs d’ingr\u00e9s “La\u00efcitat i laicisme a l’occident europeu”<\/strong>, on repassa l’actualitat de l’Esgl\u00e9sia en una societat on el fenomen religi\u00f3s est\u00e0 cada vegada m\u00e9s assetjat. A la cerim\u00f2nia van assistir, entre altres personalitats, el cardenal arquebisbe de Barcelona, \u200b\u200bJuan Jos\u00e9 Omella<\/strong>; l’arquebisbe d’Urgell i copr\u00edncep d’Andorra, Joan Enric Vives<\/strong>, i el bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo<\/strong>. Va respondre al discurs d’ingr\u00e9s, en nom de la RAED, l’acad\u00e8mic de n\u00famero Francesc Torralba<\/strong><\/a>.<\/p>\n Mart\u00ednez Sistach va defensar el dret a la llibertat religiosa reconegut per la immensa majoria de pa\u00efsos occidentals i va lloar la la\u00efcitat que reconeix i d\u00f3na suport a la Constituci\u00f3 espanyola, i fins i tot va lloar el paper positiu que t\u00e9 per al manteniment de la fe i d’una instituci\u00f3 s\u00f2lida i arrelada com l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, per\u00f2 va contraposar a aquesta realitat constructiva la d’un la\u00efcisme que pret\u00e9n acabar amb qualsevol fet religi\u00f3s. Aix\u00ed com va recon\u00e8ixer el paper humanista i de respecte a la religi\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea. “En el proc\u00e9s de desenvolupament i maduraci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea el dret fonamental de llibertat religiosa i la gran q\u00fcesti\u00f3 de D\u00e9u t\u00e9 un paper primer\u00edssim, encara que no sempre es reconeix. Perqu\u00e8 la Uni\u00f3 Europea est\u00e0 al servei de les persones que la integren i aquestes gaudeixen i gaudiran sempre de llibertat religiosa per realitzar-se plenament”, va assenyalar.<\/p>\n Tot i aix\u00ed, aquest respecte mutu es trenca de vegades per perjudici no nom\u00e9s de l’Esgl\u00e9sia, sin\u00f3 d’una societat cada cop m\u00e9s espiritual, com assenyalen tots els estudis. “Avui es donen moltes manifestacions concretes que assenyalen el pas de la la\u00efcitat al la\u00efcisme: reduir la pres\u00e8ncia de la religi\u00f3 a l’interior dels temples i en el fur intern de les persones, impedir que els creients es manifestin p\u00fablicament sobre les realitats socials i \u00e8tiques de la societat, treure de l’\u00e0mbit p\u00fablic de la societat tot signe religi\u00f3s, tendir a utilitzar els temples per a fins socials i culturals alienes a la religi\u00f3 i reduir la pres\u00e8ncia p\u00fablica de les religions al\u00b7legant afavorir la pau social. Per aix\u00f2 \u00e9s molt actual parlar de la\u00efcitat i de la\u00efcisme, de llibertat religiosa, de llibertat d’expressi\u00f3. i cal dir que es parla amb for\u00e7a confusi\u00f3, especialment quan es fa refer\u00e8ncia a la\u00efcitat i la\u00efcisme, usant aquests dos termes per identificar un mateix concepte”, va defensar.<\/p>\n Mart\u00ednez Sistach va apel\u00b7lar a la crida del papa Francesc<\/strong> a una Esgl\u00e9sia humil i samaritana, allunyada de les institucions pol\u00edtiques o que tenen algun poder per anunciar el missatge de Jesucrist i l’Evangeli a una societat lliure i plural. “L’Esgl\u00e9sia ha d’assumir i realitzar la totalitat de la seva missi\u00f3 evangelitzadora, tant pel que fa refer\u00e8ncia a l’anunci de la fe de l’Evangeli, com pel que fa refer\u00e8ncia a la capacitat de transmetre a la societat civil un esperit que pugui fer-la m\u00e9s humana . No obstant aix\u00f2, una de les exig\u00e8ncies de l’Esgl\u00e9sia actual \u00e9s que ofereixi camins adequats de pres\u00e8ncia comunit\u00e0ria que acompanyen els cristians en la societat pluralista en la qual cada vegada es fa m\u00e9s dif\u00edcil ser creient en solitari. l’Esgl\u00e9sia ha de ser una Esgl\u00e9sia de comuni\u00f3 que es realitzi en comunitats concretes, de dimensions humanes, en qu\u00e8 sigui possible la veritable fraternitat cristiana “, ha concl\u00f2s.<\/p>\nVeieu el discurs d’ingr\u00e9s<\/a><\/h3>\n\n\t\t