{"id":38514,"date":"2017-12-05T08:27:52","date_gmt":"2017-12-05T08:27:52","guid":{"rendered":"http:\/\/raed.academy\/?p=38514"},"modified":"2018-03-14T17:23:24","modified_gmt":"2018-03-14T17:23:24","slug":"les-multiples-cares-linfinit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/les-multiples-cares-linfinit\/","title":{"rendered":"Les m\u00faltiples cares de l’infinit"},"content":{"rendered":"

Les matem\u00e0tiques han pogut assumir l’infinit, la f\u00edsica tracta de demostrar que l’espai \u00e9s finit, la filosofia i la teologia ofereixen respostes diverses<\/h2>\n
\"Debat

Daniel Turb\u00f3n, David Jou, Antoni Prevosti,Pilar Bayer i Josep Ignasi Saranyana<\/p><\/div>\n

L’infinit com a concepte i com a realitat. La Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) va tractar de donar resposta a la infinitat d’interrogants que sorgeixen sobre l’infinit durant una sessi\u00f3 acad\u00e8mica pluricisciplinar que es va celebrar el passat 30 de novembre a Barcelona sota el t\u00edtol “Les nocions de l’infinit”<\/strong>. A l’acte van participar Pilar Bayer<\/strong><\/a>, catedr\u00e0tica em\u00e8rita d’\u00c0lgebra de la Universitat de Barcelona<\/strong><\/a> i acad\u00e8mica de n\u00famero de la RAED; David Jou<\/strong><\/a>, catedr\u00e0tic de F\u00edsica de la Mat\u00e8ria Condensada de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/strong><\/a>, \u200b\u200bacad\u00e8mic de n\u00famero i membre de la Junta de Govern de la RAED; Antoni Prevosti<\/strong>, professor titular de Filosofia i vicedeg\u00e0 de la Facultat de Filosofia de la UB, i Josep Ignasi Saranyana<\/strong><\/a>, professor em\u00e8rit d’Hist\u00f2ria de la Teologia de la Universitat de Navarra<\/strong><\/a>, acad\u00e8mic de n\u00famero i president de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies Humanes de la RAED . L’acte va ser dirigit i moderat per Daniel Turb\u00f3n<\/strong><\/a>, catedr\u00e0tic em\u00e8rit d’Antropologia F\u00edsica de la Universitat de Barcelona i acad\u00e8mic de n\u00famero de la RAED, que va destacar el paper enriquidor d’un debat plantejat des de diferents \u00f2rbites del saber.<\/p>\n

“A les dues preguntes cl\u00e0ssiques de la cosmologia filos\u00f2fica -l’univers, \u00e9s finit o infinit a l’espai? I \u00e9s finit o infinit al temps?- la cosmologia f\u00edsica moderna afegeix una tercera q\u00fcesti\u00f3: \u00bfla densitat de l’univers \u00e9s finita o infinita al llarg del temps? Les tres q\u00fcestions segueixen sent objecte de debat”, va iniciar la seva intervenci\u00f3 Jou. L’acad\u00e8mic va concloure que si b\u00e9 la f\u00edsica no en t\u00e9 una resposta definitiva, l’experimentaci\u00f3 sobre detalls observables com la curvatura de l’espai, l’estructura de les fluctuacions de la radiaci\u00f3 de fons de microones o les masses dels quarks i del bos\u00f3 de Higgs podrien portar a nous punts de vista sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, especialment en el cas que arrib\u00e9s a ser possible constatar que l’univers \u00e9s finit.<\/p>\n

\"Daniel

Dr. Daniel Turb\u00f3n Borrega<\/p><\/div>\n

Prevosti, per la seva banda, va tractar de situar el debat sobre l’aprehensi\u00f3 per part de l’\u00e9sser hum\u00e0 de l’infinit. “Si el nostre enteniment ha de tenir alguna dimensi\u00f3 infinita, tot i que sigui potencial, per poder comprendre nocions com la d’infinit mateix, no ser\u00e0 en el sentit d’un infinit quantitatiu, que implica un recorregut que no s’acaba mai, sin\u00f3 en el sentit en qu\u00e8 diem que \u00e9s infinit un acte unitari, que no implica recorregut, i que \u00e9s per tant l’infinit propi de la forma”, va exposar.<\/p>\n

Bayer va assenyalar com les matem\u00e0tiques han sabut sistematitzar i utilitzar el concepte, avui dia com\u00fa. “L’infinit matem\u00e0tic compta amb moltes accepcions, depenent aquestes de quina sigui l’\u00e8poca i l’\u00e0rea matem\u00e0tica considerada. En la majoria de casos, clarificar el concepte d’infinit fins a fer-apte per al seu tractament te\u00f2ric i per al seu \u00fas pr\u00e0ctic ha requerit molts segles i el concurs de moltes ments que han fet possible un c\u00f2mode maneig de l’infinit a la pr\u00e0ctica matem\u00e0tica sense por d’inc\u00f3rrer en c\u00e0lculs erronis”, va explicar.<\/p>\n

Des d’un punt de vista filos\u00f2fic i teol\u00f2gic, Saranyana va repassar les principals teories al llarg de la hist\u00f2ria per concloure que, a dia d’avui, “la teologia, com tamb\u00e9 la filosofia, distingeix entre l’ordre l\u00f2gic o intencional i l’ordre extramental. I la noci\u00f3 d’infinit se situa, per a la teologia, en l’ordre l\u00f2gic “. L’acad\u00e8mic va considerar que el D\u00e9u infinit de la darrera escol\u00e0stica i del deisme \u00e9s, de fet, un concepte abstracte i buit. El D\u00e9u viu, en canvi, \u00e9s realment perfect\u00edssim, proper i paternal.<\/p>\n

Turb\u00f3n va acabar concloent que la realitat es regeix per quatre dimensions. Tres pertanyen a l’espai f\u00edsic i, l’altra, al temps. “Aix\u00ed com podem moure’ns lliurement en les primeres tres dimensions, no passa el mateix amb el temps, del qual estem presoners en el present”, va assenyalar. Una peculiaritat que per ara es creu insalvable i que ens limita el coneixement de l’infinit.<\/p>\n

V\u00eddeo del debat<\/h3>\n