![\"Premio](\"http:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/Camilo-Jose-Cela.jpg\")
La Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) va retre homenatge a Camilo Jos\u00e9 Cela<\/strong> amb motiu del centenari del seu naixement amb la sessi\u00f3 acad\u00e8mica “Centenari d’un premi Nobel: Camilo Jos\u00e9 Cela”<\/strong>, celebrada a Barcelona el 27 de novembre. La sessi\u00f3, emmarcada dins del cicle “Personatges de la Hist\u00f2ria”<\/strong>, va ser moderada per Xabier A\u00f1overos<\/strong><\/a>, acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la RAED, i va comptar amb la participaci\u00f3 de Julio P\u00e9rez Cela<\/strong>, doctor en Enginyeria, nebot de l’homenatjat i vicepresident de la Fundaci\u00f3 Camilo Jos\u00e9 Cela y Rosario Conde<\/strong>, i Adolfo Sotelo<\/strong>, catedr\u00e0tic d’Hist\u00f2ria de la Literatura Espanyola de la Universitat de Barcelona<\/strong><\/a>, \u200b\u200bespecialitzat en l’obra de Cela.<\/p>\nP\u00e9rez Cela va iniciar la seva intervenci\u00f3 exposant els antecedents familiars de Cela: la seva branca gallega, la del seu primer cognom, i l’anglesa, del segon, fins arribar al naixement de l’escriptor a Iria Flavia. Es va centrar despr\u00e9s en el fill de Camilo Jos\u00e9 Cela, de qui va explicar la seva traject\u00f2ria familiar i universit\u00e0ria -\u00e9s catedr\u00e0tic de Filosofia del Dret a la Universitat de les Illes Balears<\/strong><\/a>– i sobretot la seva obstinaci\u00f3 a ressaltar i mantenir viva la import\u00e0ncia de la seva mare, Rosario Conde<\/strong>, en l’organitzaci\u00f3 i \u00e8xit literari del seu pare. Va acabar la seva exposici\u00f3 amb els or\u00edgens de la Fundaci\u00f3 a Guadalajara, on va viure l’escriptor seus \u00faltims anys fins que va morir el 17 de gener del 2002.<\/p>\n Dr. Xabier A\u00f1overos, Dr. Julio P\u00e9rez Cela, Dr. Adolfo Sotelo i Dr. Alfredo Rocafort (President de RAED)<\/p><\/div>\n Sotelo, per la seva banda, va repassar la vida de Cela des de la seva inf\u00e0ncia i joventut, ressaltant la import\u00e0ncia que van tenir en la seva futura vida liter\u00e0ria la postguerra, la seva implicaci\u00f3 amb la Falange, el seu c\u00e0rrec en l’aparell de censura del R\u00e8gim i la seva amistat amb molt\u00edssims escriptors i pensadors tant oficials com clandestins de l’Espanya de llavors. L’estudi\u00f3s va repassar una a una les obres del Nobel, des de “Pisando la dudosa luz del d\u00eda”<\/strong>, un poemari escrit el 1935 amb molta influ\u00e8ncia lorquiana, de Pedro Salinas<\/strong> i de Pablo Neruda<\/strong> fins a la publicaci\u00f3 de “La familia de Pascual Duarte”<\/strong>, que tot i que al principi no va tenir excessiu \u00e8xit, pel tenebr\u00f3s del seu text, poc d’acord amb una Espanya que volia oblidar una guerra fratricida, la for\u00e7a de la seva prosa la va convertir en una novel\u00b7la reeixida i trencadora, la m\u00e9s tradu\u00efda de l’espanyol despr\u00e9s d’“El Quixot”<\/strong>.<\/p>\n Sotelo va ressenyar tamb\u00e9 obres de refer\u00e8ncia com “Pabell\u00f3n de reposo”<\/strong>, una novel\u00b7la basada i escrita quan es reposava d’una recaiguda de tuberculosi a un sanatori de la serra madrilenya, i “Nuevas aventuras y desventuras del Lazarillo de Tormes”<\/strong>, pr\u00e8vies a la seva obra cimera: “La Colmena”<\/strong>. Una novel\u00b7la que va tenir moltes dificultats de censura per a la publicaci\u00f3 i va haver de veure la llum a Buenos Aires el 1952. El catedr\u00e0tic va comentar aix\u00ed mateix amb detall l’aventura liter\u00e0ria vene\u00e7olana de Cela per escriure “La Catira”<\/strong> i els preparatius i desenvolupament del seu viatge a l’Alcarria que va culminar amb l’aparici\u00f3 del relat de viatges m\u00e9s original i llegit en llengua castellana. Sotelo va fer tamb\u00e9 \u00e8mfasi en la import\u00e0ncia d’altres dues novel\u00b7les: “Mrs. Caldwel habla con su hijo”<\/strong>, sobre una relaci\u00f3 maternofilial curiosa i tormentada, i “Mazurca para dos muertos”<\/strong>, una de les tres novel\u00b7les de contingut i desenvolupament gallec que tenia previst escriure, per\u00f2 que va quedar en una de sola. Es tracta d’una novel\u00b7la de la Gal\u00edcia rural amb la seva cruesa, la seva poesia, el seu simbolisme i el seu realisme.<\/p>\n![\"Debat](\"http:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/Debate-Centenario-del-Premio-Nobel-Camilo-Jos\u00e9-Cela-1.jpg\")
V\u00eddeo resum de l’acte<\/h3>\n