![\"Jos\u00e9](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Jose-Luis-Gonzalez-de-Rivera-y-Revuelta-imgcp-0.73.webp\")
Dr. Jos\u00e9 Luis Gonz\u00e1lez de Rivera<\/p><\/div>\n
El nou acad\u00e8mic va iniciar la seva intervenci\u00f3 explicant com a partir de l’entrenament aut\u00f2gen del psiquiatre i neur\u00f2leg alemany Johannes Heinrich Schultz<\/strong> va sentir per primera vegada a la seva vida el sentiment de calma. Una t\u00e8cnica que no consisteix a reprimir impulsos ni a concentrar-se per aconseguir un resultat. La concentraci\u00f3 activa, lligada a l’assoliment, estimula el sistema simp\u00e0tic i pot disparar el cortisol, va explicar. La concentraci\u00f3 passiva fa just el contrari: fixa l’atenci\u00f3 en alguna cosa sense intenci\u00f3 ni desig, acceptant per endavant qualsevol resultat. “\u00c9s l’actitud de qui contempla les ones sense voler canviar el mar. Al seu costat opera l’acceptaci\u00f3 passiva: recon\u00e8ixer que el que passa \u00e9s el que passa, sense seguir els pensaments ni rebutjar-los. No \u00e9s resignaci\u00f3. \u00c9s receptivitat”, va afirmar.<\/p>\n D’aquestes dues t\u00e8cniques neixen tres m\u00e8todes successius que el recipiendari ha desenvolupat, tal com va explicar a la seva intervenci\u00f3: la meditaci\u00f3 somatosensorial concentra l’atenci\u00f3 en sensacions corporals -pes, calor, batec, respiraci\u00f3- amb m\u00ednima interfer\u00e8ncia, la meditaci\u00f3 sentimental observa com les emocions es transformen en sentiments i aquests en opinions i en l’an\u00e0lisi aut\u00f2gena, o meditaci\u00f3 al m\u00f3n intern, deixant fluir les din\u00e0miques mentals autom\u00e0tiques amb la m\u00e0xima acceptaci\u00f3. Cada nivell exigeix mestria en l’anterior, va explicar Gonz\u00e1lez de Rivera.<\/p>\n Els efectes, va afirmar, s\u00f3n principalment dos\u00a0i de diferent ordre. El primer \u00e9s la resposta de relaxaci\u00f3, revers de la lluita-fugida descrita pel fisi\u00f2leg dels Estats Units Walter Bradford Cannon<\/strong>: baixa el to muscular, es regularitza el cor, descendeixen adrenalina i cortisol, s’amplien les ones alfa. Practicada amb regularitat, entrena els circuits de la calma que neixen a l’hipot\u00e0lem anterior i millora el que anomena sintonia neurovegetativa: la cooperaci\u00f3 entre simp\u00e0tic i parasimp\u00e0tic. L’organisme deixa de quedar-se ‘enc\u00e8s\u2019 quan el perill ja no existeix. Millora la resist\u00e8ncia a malalties lligades a l’estr\u00e8s i la personalitat es torna m\u00e9s equilibrada i emp\u00e0tica. El segon efecte \u00e9s l’ampliaci\u00f3 de la consci\u00e8ncia: un acc\u00e9s m\u00e9s complet als mateixos continguts i processos. Diferents estats mentals, que en la vida quotidiana se succeeixen i es contradiuen, poden fondre’s en una consci\u00e8ncia m\u00e9s unificada. Afloren records, intu\u00efcions i solucions. Tamb\u00e9, adverteix, poden reviure’s traumes no processats. L’estat autogen, per la seva calma, facilita desactivar la seva c\u00e0rrega emocional i integrar-los. Aqu\u00ed resideix, segons l’autor, la m\u00e0xima efic\u00e0cia terap\u00e8utica de l’an\u00e0lisi aut\u00f2gena.<\/p>\n El m\u00e8tode presenta coincid\u00e8ncies amb altres m\u00e8todes orientals, per\u00f2 Gonz\u00e1lez de Rivera no les mitifica: tots dos enfocaments es basen en una mateixa capacitat humana, l’atenci\u00f3 mantinguda. El que va comen\u00e7ar com a t\u00e8cnica cl\u00ednica contra l’estr\u00e8s es converteix, en la seva formulaci\u00f3, en el que a la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica es considerava un art de viure, va afirmar. Mantenir la calma serveix per prevenir i tractar malalties i, sobretot, va incidir en la seva intervenci\u00f3, per habitar una vida que se’ns ha donat com a projecte i com a tasca. Requereix esfor\u00e7, va concloure, toti que va preguntar a l’auditori si val o no la pena esfor\u00e7ar-se per ser amo d’un mateix i de la pr\u00f2pia felicitat.<\/p>\n Gonz\u00e1lez de Rivera ha estat cap del Servei\u00a0de Psiquiatria<\/strong>\u00a0de la Fundaci\u00f3\u00a0Jim\u00e9nez Diaz<\/strong> i docent a la Universitat\u00a0McGill<\/strong> i la Universitat McMaster<\/strong>, totes dues al Canad\u00e0, a m\u00e9s de la Universitat de la Laguna<\/strong> i a la Universitat\u00a0Aut\u00f2noma\u00a0de Madrid<\/strong>. Ha dirigit 30 tesis doctorals, \u00e9s coordinador de sis tractats i autor de 18 monografies de refer\u00e8ncia, entre elles “Manual de psiquiatr\u00eda”<\/strong>, “Medicina psicosom\u00e1tica”<\/strong>, “S\u00edndromes de estr\u00e9s”<\/strong>, “El maltrato psicol\u00f3gico”<\/strong>, “Crisis emocionales”<\/strong> i “El amor seg\u00fan los m\u00e9dicos”<\/strong>. Ha descrit les psicosis creatives, nova entitat nosol\u00f2gica, i ha desenvolupat el M\u00e8tode PSI-Psicoter\u00e0pia Seq\u00fcencial Integradora<\/strong>. El seu llibre “Autogenics 3.0”<\/strong>, tradu\u00eft a diversos idiomes, recull els \u00faltims aven\u00e7os en entrenament aut\u00f2gen i meditaci\u00f3 terap\u00e8utica.<\/p>\n