![\"\"](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/fachada-de-la-Gloria-basilica-Sagrada-Familia-shutt-2.91.webp\")
<\/p>\n<\/p>\n
Francesc Torralba<\/strong><\/em><\/a>, director de la C\u00e0tedra Ethos d’\u00c8tica Aplicada<\/strong> de la Universitat\u00a0Ramon Llull<\/strong> i de la C\u00e0tedra de Pensament Cristi\u00e0<\/strong> del Bisbat d’Urgell<\/strong>, membre del Dicasteri de Cultura i Educaci\u00f3<\/strong> de la Santa Seu i acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), analitza en un article publicat pel diari “El Pa\u00eds”<\/strong> el passat 4 de setembre el concurs per realitzar la fa\u00e7ana de la Gl\u00f2ria de la bas\u00edlica de la Sagrada Fam\u00edlia de Barcelona que culminaria les obres del temple. Torralba \u00e9s membre de la Comissi\u00f3 Assessora<\/strong> de la Junta Constructora<\/strong>. Aix\u00ed mateix, l’acad\u00e8mic ha protagonitzat al llarg dels \u00faltims dies un dels lliuraments del podcast “El secreto de la vida”<\/strong>, on va reflexionar sobre les incerteses de la vida actual, i va pronunciar les confer\u00e8ncies “El arte de saber escuchar: \u00e9tica del di\u00e1logo universitario”<\/strong> i “La \u00e9tica de las organizaciones: retos para la universidad y la sociedad”<\/strong> a la Universitat Ju\u00e1rez Aut\u00f2noma de Tabasco<\/strong>, a M\u00e8xic, amb una \u00e0mplia acollida medi\u00e0tica.<\/p>\n En conversa amb la periodista Clara Blanchar<\/strong>, l’expert assegura que la fa\u00e7ana que queda per definir a la Sagrada Fam\u00edlia \u00e9s el testament escatol\u00f2gic d’Antoni Gaud\u00ed<\/strong>: no un ornament monumental, sin\u00f3 una resposta a les preguntes \u00faltimes. El temple, ja rematat en vertical i bene\u00eft pel papa Lle\u00f3 XIV<\/strong>, s’apresta a decidir qui donar\u00e0 forma art\u00edstica a aquesta portada principal. Torralba insisteix que l’enc\u00e0rrec no parteix d’un buit. Gaud\u00ed, diu, la va deixar explicada al detall als \u00e0lbums del temple publicats en vida i en un de posterior a la seva mort. L’objectiu, segons el te\u00f2leg, \u00e9s narrar el sentit de la vida humana, el seu final i el que pot esperar-se despr\u00e9s de la mort segons la fe cristiana. La composici\u00f3 que va imaginar i que falta per rematar, afegeix l’acad\u00e8mic, \u00e9s un relat en tres altures. A dalt, el cel. Al centre, el purgatori. Sota l’esplanada d’acc\u00e9s, l’infern, les figures de la qual es percebran a trav\u00e9s de claraboies. Al nivell mitj\u00e0, set portes ja resoltes per Josep Maria Subirachs<\/strong> representen els set sagraments. Des de dalt descendiran setze llanternes sobre columnes lleugeres, que deixaran passar la llum, i sobre elles podr\u00e0 llegir-se el credo en llat\u00ed.<\/p>\n Gaud\u00ed, explica Torralba, vol exposar a aquesta fa\u00e7ana qu\u00e8 cap esperar i, alhora, com cal viure per assolir aquesta plenitud: quines virtuts conrear i quines obres de miseric\u00f2rdia practicar per mer\u00e8ixer-la. El cel que concep no \u00e9s un espai abstracte ni un judici glacial. Est\u00e0 poblat per sants i santes que ja participen de la vida eterna i gaudeixen de l’amor infinit. En aquesta lectura, el projecte definitiu que es disputen els artistes pl\u00e0stics Miquel Barcel\u00f3<\/strong>, Cristina Iglesias<\/strong> i Javier Mar\u00edn<\/strong> no \u00e9s nom\u00e9s un problema d’estil o d’escala, sin\u00f3 la traducci\u00f3 contempor\u00e0nia d’una catequesi en pedra: d’Adam<\/strong> i Eva<\/strong> al Judici Final, dels ensenyaments de Jes\u00fas<\/strong> a la Gl\u00f2ria. Torralba situa aqu\u00ed el criteri. Qui l’esculpeixi no inventa el sentit, l’hereta. Gaud\u00ed ja va dir cap a on va la vida. La tasca pendent \u00e9s que aquesta esperan\u00e7a es materialitzi.<\/p>\n Per la seva part, al podcast “El secreto de la vida”, dirigit i presentat per Crisol Tu\u00e0<\/strong>, Torralba analitza l’estudi sobre pors i incerteses realitzat pel Centre d’Investigacions Sociol\u00f2giques<\/strong> per determinar l’estat d’ansietat en qu\u00e8 s’ha instal\u00b7lat bona part de la poblaci\u00f3 i assenyalar que la millor manera d’afrontar la relaci\u00f3 entre passat, present i futur \u00e9s assumir que aquest \u00faltim \u00e9s incontrolable. “\u00c9s a la nostra ment. Un imagina el seu futur com a pare o com a professional, per\u00f2 el futur, com a tal, no existeix; \u00e9s simplement en la nostra ment com un projecte hipot\u00e8tic i poden donar-se circumst\u00e0ncies que el frustrin, com una epid\u00e8mia, una cat\u00e0strofe o una malaltia”, afirma.<\/p>\n Dr. Francesc Torralba<\/p><\/div>\n Finalment, a les seves xerrades a la Universitat Ju\u00e1rez, l’acad\u00e8mic, que fa un any va ser investit doctor honoris causa al meteix centre, va plantejar que escoltar va molt m\u00e9s enll\u00e0 de sentir, ja que implica voluntat, atenci\u00f3 i disposici\u00f3 per comprendre l’altre, particularment a qui no pertany a la mateixa comunitat de pensament. Va identificar els principals obstacles que dificulten aquesta pr\u00e0ctica: la saturaci\u00f3, els prejudicis, la por, l’acceleraci\u00f3 i falta de temps, el ressentiment, la desconfian\u00e7a i l’arrog\u00e0ncia, com expliquen els canals de la mateixa universitat. Aix\u00ed mateix, com a part de la seva exposici\u00f3, va advertir que aquestes barreres poden portar les persones a escoltar-se \u00fanicament a si mateixes o als qui confirmen les seves pr\u00f2pies idees. Per aix\u00f2, va cridar els universitaris a v\u00e8ncer la por de les veritats inc\u00f2modes i q\u00fcestionar prejudicis relacionats amb l’edat, origen o condici\u00f3 de les persones, en considerar que escoltar aquell que \u00e9s diferent permet activar el pensament i enriquir la mateixa visi\u00f3 del m\u00f3n.<\/p>\n Docent i divulgador de l’humanisme cristi\u00e0 en importants mitjans de comunicaci\u00f3 catalans com ara Catalunya R\u00e0dio<\/strong> i els diaris “La Vanguardia”<\/strong> i “El Punt Avui”<\/strong>, l’acad\u00e8mic \u00e9s autor de llibres destacats com “El sentit de la vida” <\/strong>(2008), “No passeu de llarg”<\/strong> (2010), “El valor de tenir valors” <\/strong>(2012), “Un mar d\u2019emocions” <\/strong>(2013), “C\u00f3rrer per pensar i sentir” <\/strong>(2015), “Saber dir no”<\/strong> (2016) o “M\u00f3n vol\u00e0til”<\/strong> (2018). Durant la pand\u00e8mia, Torralba va publicar els llibres “Humildad”<\/strong>, “Paraules de consol. En la mort d’un \u00e9sser estimat”<\/strong>, “Formar personas. La teolog\u00eda de la educaci\u00f3n de Edith Stein”<\/strong>,\u00a0“Vivir en lo esencial. Ideas y preguntas despu\u00e9s de la pandemia”<\/strong>, “L’\u00e8tica algor\u00edtmica”<\/strong>, que va ser guardonada amb el Premi Bones Lletres d’Assaig Human\u00edstic<\/strong> que atorguen la Reial Acad\u00e8mia de Bones Lletres<\/strong> i l’editorial Edicions62<\/strong>; “La fa\u00e7ana de la Gl\u00f2ria de la Sagrada Fam\u00edlia. Fonts espirituals i teol\u00f2giques de l\u2019escatologia d\u2019Antoni Gaud\u00ed”<\/strong>, fruit de la seva quarta tesi doctoral, que va llegir fa un any; “Cuando todo se desmorona. Meditar con Kierkegaard” <\/strong>(2023) i “Benaurances per a agn\u00f2stics”<\/strong> (2024). Va ser reconegut amb\u00a0el Premi Ratzinger 2023<\/strong>, atorgat per la Fundaci\u00f3 Vaticana Joseph Ratzinger-Benet XVI<\/strong>.<\/p>\n![\"Francesc](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/Francesc-Torralba-Rosello-0.73.webp\")
Llegiu l’article d'”El Pa\u00eds”<\/a><\/h2>\n