![\"\"](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/justicia-penal-estado-de-derecho-leyes-juridico-juicio-juzgados-shutt-2.91.webp\")
<\/p>\n<\/p>\n
Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong>, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), reflexiona sobre l’actualitat pol\u00edtica espanyola i internacional i sobre els debats jur\u00eddics que l’envaeixen als articles “La prueba en el proceso penal”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“Las leyes de nietos”<\/span><\/span><\/strong>, <\/span><\/span>“La responsabilidad pol\u00edtica”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “Qu\u00e9 pasa con la educaci\u00f3n en Catalu\u00f1a”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “Presupuestos en Catalu\u00f1a y dimisiones en Madrid”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “La pol\u00edtica de la chapuza”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “El TJUE, la amnist\u00eda y el relato”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “El Tribunal de Cuentas y la amnist\u00eda tras la sentencia del TJUE” <\/span><\/span><\/strong>i<\/span><\/span> “Inconsistencias europeas<\/span><\/span><\/strong>“<\/strong>, publicats al portal especialitzat Art\u00edculo 14<\/strong> i als diaris digitals The Objective<\/strong> i El Imparcial<\/strong> entre els passats 16 de juny i 21 de juliol. Aix\u00ed mateix, l’experta jurista va participar en la sessi\u00f3 “<\/strong>Sentencia del TJUE sobre la ley de Amnist\u00eda; an\u00e1lisis y consecuencias”<\/strong><\/span><\/span>, organitzada el passat 20 de juliol pel despatx d’advocats Andersen<\/strong> a la seva seu de Val\u00e8ncia.<\/p>\n A “La prueba en el proceso penal”, l’acad\u00e8mica critica la intromissi\u00f3 del Govern<\/strong> en els processos penals i explica, de forma did\u00e0ctica, els fonaments del dret processal. “Ara s\u00f3n els ministres qui determinen si les sent\u00e8ncies penals es dicten tenint en compte les proves legalment establertes. Tamb\u00e9 s\u00f3n ells qui marquen els criteris als jutges, acusant-los de prevaricar si el que aquests decideixen no concorda amb el relat de la pol\u00edtica oficial del moment. Mentrestant, els ciutadans ens espremem el cervell pensant qui t\u00e9 ra\u00f3, si els jutges o els pol\u00edtics, perqu\u00e8 hem rebut una educaci\u00f3 tan prec\u00e0ria que ni sabem qu\u00e8 \u00e9s la divisi\u00f3 de poders ni tenim clar qu\u00e8 significa el dret a un proc\u00e9s amb totes les garanties dins de les quals, com no podria ser de cap altra manera, es troba la consistent que la presumpci\u00f3 d\u2019innoc\u00e8ncia nom\u00e9s pot ser enervada per l’exist\u00e8ncia de proves”, explica.<\/p>\n D’altra banda, a “Las leyes de nietos”, l’experta aborda la pol\u00e8mica del projecte de llei que estudia l’Executiu per concedir la nacionalitat als descendents d’emigrants espanyols i l’escassa incid\u00e8ncia que aquesta mesura tindria en els resultats electorals. “Certament, la nacionalitat atorga el dret a vot en tota mena d’eleccions. El que \u00e9s important, per al cas que ens ocupa, el vot d’espanyols que resideixin a l’estranger, \u00e9s com s’organitza i com es gestiona el vot. No \u00e9s cert, com afirmen alguns, que els vots emesos a l’estranger es vagin a comptabilitzar a Madrid, sin\u00f3 que aniran al cens de les prov\u00edncies d’origen dels avantpassats espanyols; no hi ha, a Espanya, reserva d’escons per al vot expatriat. Aix\u00f2 implicar\u00e0 que, per gran que sigui el seu n\u00famero, en ser repartits per prov\u00edncies, tenint en compte el sistema D’Hont, nom\u00e9s tindran influ\u00e8ncia com a canvi de tend\u00e8ncia en aquelles prov\u00edncies on el resultat sigui fluctuant, i l’esc\u00f3 final pugui canviar de destinatari, que s\u00f3n poques”, assenyala.<\/p>\n A “La responsabilidad pol\u00edtica”, Freixes reflexiona sobre la falta de responsabilitat pol\u00edtica que s’ha instal\u00b7lat a Espanya i l’actitud acr\u00edtica i partidista davant la corrupci\u00f3 de les forces que sostenen al Govern. “La responsabilitat pol\u00edtica \u00e9s l’obligaci\u00f3 que tenen els governants i ocupants de c\u00e0rrecs p\u00fablics de retre comptes per la seva gesti\u00f3, decisions i l’\u00fas del poder, assumint les conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques dels seus actes o els dels seus subordinats. A difer\u00e8ncia d’altres tipus de responsabilitat, no requereix que s’hagi com\u00e8s un delicte o una infracci\u00f3 legal; n’hi ha prou amb el qual la gesti\u00f3 sigui considerada desencertada, ineficient o que l’afectat perdi la confian\u00e7a p\u00fablica o parlament\u00e0ria. Aix\u00f2 significa que la responsabilitat pol\u00edtica, com a concepte, no est\u00e0 codificada jur\u00eddicament, sin\u00f3 que deriva de valoracions d’idone\u00eftat o oportunitat pol\u00edtica, que afecten tant a la conducta del principal responsable com a la dels seus subordinats i que s’activen principalment per la p\u00e8rdua de confian\u00e7a entre governant i governat o entre aquell i el seu entorn pol\u00edtic. La conseq\u00fc\u00e8ncia directa de l’assumpci\u00f3 de responsabilitat pol\u00edtica deriva en la dimissi\u00f3 del o dels afectats, sense que aix\u00f2 tingui, en si mateix, conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques d’un altre tipus, que no han de ser nom\u00e9s penals, sin\u00f3 que poden ser tamb\u00e9 civils o administratives”, afirma.<\/p>\n La vicepresidenta de la RAED aborda la gesti\u00f3 de la Generalitat en mat\u00e8ria educativa a l’article “Qu\u00e9 pasa con la educaci\u00f3n en Catalu\u00f1a”, en el que explica com el Tribunal\u00a0Europeu\u00a0de Drets Humans<\/strong> ha reafirmat la postura judicial espanyola respecte del dret que tenen els pares de Catalunya que els seus fills rebin com a m\u00ednim el 25% de les mat\u00e8ries escolars en llengua espanyola i un incompliment que relaciona directament amb el baix nivell acad\u00e8mic. “Si la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica ha estat una r\u00e8mora per al rendiment general del sistema i ha introdu\u00eft mesures discriminat\u00f2ries per a l’alumnat castellanoparlant, la falta d’adequaci\u00f3 dels curr\u00edculums a les necessitats socials reals, quan no la seva tergiversaci\u00f3 deliberada, pot derivar en un aprofondiment de les difer\u00e8ncies socioculturals, en detriment de la gran majoria de la societat catalana. Evidentment, aix\u00f2 no est\u00e0 afectant als fills de les elits, que en gran part no utilitzen els sistemes educatius oferts per l’ensenyament p\u00fablic o la concertada, ja que solen enviar-los a escoles privades pluriling\u00fces, en els quals els curr\u00edculums s’adapten millor al que es pot esperar d’una escola de qualitat en els temps actuals”, considera.<\/p>\n A “Presupuestos en Catalu\u00f1a y dimisiones en Madrid”, la presidenta de Citizens pro Europe es pregunta per les negociacions que han perm\u00e8s l’aprovaci\u00f3 dels pressupostos de la Generalitat en contrast amb les ren\u00fancies de la directora general de l’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria<\/strong> i els directors de Recaptaci\u00f3 i Inspecci\u00f3 Financera i Tribut\u00e0ria. “Les grans cessions fetes p\u00fabliques, perqu\u00e8 existeixen tamb\u00e9 les ocultes, consisteixen a, per obtenir el vot d’ERC<\/strong>, impulsar la creaci\u00f3 de l’Autoritat Aeroportu\u00e0ria de Catalunya<\/strong>, a fi i efecte d’incidir en la gesti\u00f3 del Prat i la resta d’aeroports catalans, i la participaci\u00f3 de la Generalitat (40%) i de l’Ajuntament de Barcelona<\/strong> (15%) en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona<\/strong> (CZF), fins ara controlat per l’Estat. En Com\u00fa Podem<\/strong>, per la seva part, ha obtingut l’aval del PSC<\/strong> a la seva proposta per limitar la compra d’habitatges per part de grans tenidors”, enumera.<\/p>\n Aix\u00ed mateix, a “La pol\u00edtica de la chapuza” critica el baix nivell de la pol\u00edtica espanyola. “No s\u00e9 qu\u00e8 haurem fet els espanyols perqu\u00e8 ara ens estiguin metrallant amb nyaps pol\u00edtics de nivell. B\u00e9, s\u00ed que ho s\u00e9, hem votat a incompetents i no hem reaccionat quan han decidit fer del nyap el leitmotiv de les seves pol\u00edtiques. Els \u00e9s igual el descr\u00e8dit que aix\u00f2 comporta, tant a l’\u00e0mbit intern com a l’internacional. Com el manual de resist\u00e8ncia que regeix les seves destinacions legitima el que sigui amb l’objecte de la perman\u00e8ncia als seus c\u00e0rrecs, no necessiten ser rigorosos ni atenir-se a la realitat dels fets. El que facin \u00e9s v\u00e0lid, fet de qualsevol manera i pesi a qui pesi”, comen\u00e7a la seva argumentaci\u00f3 abans d’enumerar diversos exemples de l’actualitat.<\/p>\n A “El TJUE, la amnist\u00eda y el relato”, la reconeguda jurista analitza la sent\u00e8ncia del Tribunal de\u00a0Just\u00edcia\u00a0de la\u00a0Uni\u00f3 Europea\u00a0<\/strong>sobre les q\u00fcestions plantejades entorn de la llei de l’Amnistia. “El TJUE, amb les seves dues sent\u00e8ncies, el que fa \u00e9s deixar en mans dels jutges i tribunals espanyols la interpretaci\u00f3 i aplicaci\u00f3 de la llei org\u00e0nica d’Amnistia (LOA). El TJUE ha introdu\u00eft consideracions pol\u00edtiques en les seves sent\u00e8ncies, extralimitant-se en la seva funci\u00f3, que no era cap altra que donar resposta a sengles q\u00fcestions prejudicials plantejades pels tribunals espanyols. El que es discutia \u00e9s si la regulaci\u00f3 de la LOA sobre la malversaci\u00f3 i sobre el terrorisme s’ajustava o no al dret de la Uni\u00f3. La resta \u00e9s pura xerrameca, en la qual el TJUE no hagu\u00e9s hagut de caure. Especialment respecte de si amb la LOA es pretenia una reconciliaci\u00f3 institucional o sobre l’opini\u00f3 manifestada per aquest \u00f2rgan jurisdiccional, q\u00fcestionant que durant el proc\u00e9s s\u2019haguessin produ\u00eft violacions greus de drets humans. En el fons, sembla que l’\u00fanic que els ha importat \u00e9s si la UE t\u00e9 menys o m\u00e9s ingressos al seu pressupost”, afirma.<\/p>\n Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n Freixes incideix en la mateixa mat\u00e8ria a “El Tribunal de Cuentas y la amnist\u00eda tras la sentencia del TJUE”, on explica com s’ha d’interpretar la resposta que ja hi ha donat el Tribunal de Comptes<\/strong>. “En dret de la UE, i en el dret intern, l’aixecament de la suspensi\u00f3 del plet intern derivat d’una sent\u00e8ncia del TJUE resolent una q\u00fcesti\u00f3 prejudicial no t\u00e9 un \u00fanic procediment que doni compliment al disposat en la sent\u00e8ncia i que impliqui l’arxivament autom\u00e0tic del cas, ja que aix\u00f2 deriva en cada cas dels termes estrictes d’aquesta. A l’assumpte que ens ocupa, el TJUE, que ent\u00e9n que han d’estar afectats els interessos financers de la UE per eximir de l’aplicaci\u00f3 de l’amnistia, s\u00f3n els tribunals interns els que, d’acord amb la llei nacional, han de pronunciar-se al respecte, despr\u00e9s de l’aixecament de la suspensi\u00f3 i en vista de les al\u00b7legacions de les parts. Tota la doctrina europea consolidada considera que, sense el trasllat a les parts perqu\u00e8 aquestes presentin les seves al\u00b7legacions, quedarien vulnerades les garanties processals”, subratlla.<\/p>\n Finalment, a “Inconsistencias europeas”, insisteix en aquesta sent\u00e8ncia celebrada pel\u00a0Govern\u00a0de Pedro S\u00e1nchez<\/strong>. “No \u00e9s cert que el TJUE avali la LOA en les dues sent\u00e8ncies ja emeses, com volen imposar el relat governamental i el secessionisme, sin\u00f3 que afirma que la malversaci\u00f3 (que no la nega) no afecta als interessos financers de la UE i que el terrorisme, per ser amnistiable, ha de comportar greus violacions de drets humans. Considera, a m\u00e9s, que diverses regulacions de la LOA vulneren la tutela judicial efectiva, per\u00f2 nega inconsistentment el car\u00e0cter sist\u00e8mic a aquestes violacions, ja que una sola violaci\u00f3 d’un dret fonamental, com \u00e9s la tutela judicial efectiva, justificaria declarar la incorrecci\u00f3 de la llei que la produeix. I constata que, si no s’ha pogut provar que la malversaci\u00f3 hagi incidit als interessos financers i pressupostaris de la UE, \u00e9s precisament perqu\u00e8 els problemes de procediment de la LOA l’han dificultat. Pel que fa al terrorisme, el TJUE afirma que, tot i que no est\u00e0 regulat quan produeix o no violacions greus de drets humans, els actes que es van produir al seu moment entren dins del camp d’aplicaci\u00f3 de les directives europees. Als seus fonaments jur\u00eddics, el TJUE no va tenir en compte el preceptiu informe espec\u00edfic em\u00e8s per la Comissi\u00f3 Europea<\/strong>, sin\u00f3 que va continuar b\u00e0sicament l’argumentat per l’advocat general”, conclou.<\/p>\n Llegiu “La prueba en el proceso penal”<\/a> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Teresa Freixes sobre l’actualitat pol\u00edtica espanyola i internacional i sobre els debats jur\u00eddics que l’envaeixen, als seus darrers articles<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":180457,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[350,225,509],"tags":[],"class_list":["post-188658","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ciencies-politiques","category-dret","category-dret-penal","et-has-post-format-content","et_post_format-et-post-format-standard"],"yoast_head":"\n![\"Teresa](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/Teresa-Freixes-Sanjuan-dst.webp\")
\nLlegiu “Las leyes de nietos”<\/a>
\nLlegiu “La responsabilidad pol\u00edtica”<\/a>
\nLlegiu “Qu\u00e9 pasa con la educaci\u00f3n en Catalu\u00f1a”<\/a>
\nLlegiu “Presupuestos en Catalu\u00f1a y dimisiones en Madrid”<\/a>
\nLlegiu “La pol\u00edtica de la chapuza”<\/a>
\nLlegiu “El TJUE, la amnist\u00eda y el relato”<\/a>
\nLlegiu “El Tribunal de Cuentas y la amnist\u00eda tras la sentencia del TJUE”<\/a>
\nLlegiu “Inconsistencias europeas<\/a><\/span><\/span><\/strong>“<\/strong><\/p>\n