{"id":188435,"date":"2026-07-24T14:01:46","date_gmt":"2026-07-24T14:01:46","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=188435"},"modified":"2026-07-24T14:01:46","modified_gmt":"2026-07-24T14:01:46","slug":"de-la-salut-humana-a-la-del-medi-ambient","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/de-la-salut-humana-a-la-del-medi-ambient\/","title":{"rendered":"De la salut humana a la del medi ambient"},"content":{"rendered":"
\"Enric

Sr. Enric Canela<\/p><\/div>\n

Enric Canela<\/strong>, catedr\u00e0tic em\u00e8rit de Bioqu\u00edmica i\u00a0Biologia\u00a0Molecular de la\u00a0Universitat\u00a0de Barcelona<\/strong> i col\u00b7laborador de la Reial Acad\u00e8mia Europea de\u00a0Doctors<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica els \u00faltims articles que ha publicat en el seu blog, enriccanela.cat<\/strong><\/a>, un espai divulgatiu dedicat a la salut i el benestar, a m\u00e9s de les seves \u00faltimes publicacions al diari “El Punt-Avui”<\/strong>, on es focalitza en la formaci\u00f3 i la investigaci\u00f3, i el diari digital El Mat\u00ed Digital<\/strong>, on aborda temes socials d’actualitat. Es tracta, en concret, de les entrades “Secrets de l’alimentaci\u00f3”<\/strong>, “El caf\u00e8: qu\u00e8 en diu la ciencia?”<\/strong>, “L’oferta universit\u00e0ria com a pol\u00edtica econ\u00f2mica” <\/strong>i “Hipocresia mediambiental”<\/strong><\/span><\/span><\/span><\/span>, aparegudes entre els mesos de juny i juliol als tres espais informatius.<\/p>\n

A “Secrets de l’alimentaci\u00f3”, l’expert explica com l\u2019aportaci\u00f3 cal\u00f2rica dels aliments no correspon als valors que mostra l’etiquetatge dels envasos, ja que es refereix a quilocalories brutes, que varien en funci\u00f3 de com es cuinen els aliments i fins i tot la seva temperatura d’ingesta. “Els envasos i embolcalls dels aliments sempre indiquen la composici\u00f3 en nutrients, m\u00e9s o menys detallada, i la quantitat d’energia que subministren. Aquesta informaci\u00f3 la donen en quilocalories i joules, tot i que habitualment utilitzem les calories. Tal com es presenten les dades, poden induir a confusi\u00f3 entre les persones que no s\u00f3n expertes en aquesta mat\u00e8ria. Els valors indicats no diuen quantes calories netes aporten realment a qui ingereix l’aliment”, explica, detallant que entre un 25% i un 30% de l’energia que aporten les prote\u00efnes es perd a la digesti\u00f3, mentre que dels hidrats de carboni es perd entre un 6% i un 8% i dels greixos entre un 2% i un 3%.<\/p>\n

Per la seva part, a “El caf\u00e8: qu\u00e8 en diu la ci\u00e8ncia?”, Canela resumeix l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica que existeix sobre el consum de caf\u00e8 i cafe\u00efna i els efectes que t\u00e9 o pot tenir sobre la salut. “En general, tots els estudis indiquen que el consum moderat de caf\u00e8 forma part d’una dieta saludable per a la majoria d’adults. Amb tot, hi ha difer\u00e8ncies i fa falta entendre millor per qu\u00e8 i en quines persones aquests beneficis s\u00f3n m\u00e9s marcats. Els estudis epidemiol\u00f2gics que m\u00e9s resson\u00e0ncia han tingut s\u00f3n els que relacionen el consum habitual de caf\u00e8 amb una esperan\u00e7a m\u00e9s gran de vida. Indiquen que el consum de dos a cinc tasses di\u00e0ries s’associa amb menor mortalitat global, menor risc cardiovascular, menor incid\u00e8ncia de diabetis tipus 2 i menor risc de diverses malalties cr\u00f2niques. Cal recordar, tot i aix\u00f2, que aquestes dades provenen principalment d’estudis observacionals i, per tant, encara no permeten establir una relaci\u00f3 causal”, resumeix.<\/p>\n

\"\"A “Hipocresia mediambiental”, el col\u00b7laborador de la Reial Acad\u00e8mia lamenta la falta de pol\u00edtiques actives per reduir el consum d’envasos pl\u00e0stics i evitar la creixent i perillosa contaminaci\u00f3 mediambiental de micropl\u00e0stics i nanopl\u00e0stics. “Les autoritats europees elaboren directives per anar eliminant progressivament els pl\u00e0stics i hi ha campanyes per reduir-ne l’\u00fas, per\u00f2 a hores d’ara s\u00f3n encara insuficients. Totes fixen terminis llargs per no comprometre l’activitat econ\u00f2mica, en aquest cas probablement tamb\u00e9 la d’alguns grans productors globals. D’altra banda, ni les autoritats espanyoles ni les catalanes no han impulsat encara mesures prou ambicioses per accelerar el canvi. Tenim un exemple ben clar a les ampolles i les llaunes de beguda. Antigament, es pagava per l’env\u00e0s de vidre, es retornava buit i se n’obtenia un de nou ple. Despr\u00e9s van arribar altres materials: la gesti\u00f3 es va encarir i va sortir m\u00e9s barat llen\u00e7ar els envasos. Aix\u00f2 no \u00e9s sostenible”, denuncia.<\/p>\n

Finalment, a “L’oferta universit\u00e0ria com a pol\u00edtica econ\u00f2mica”, Canela incideix en la falta d’ajust entre l’oferta d’ensenyament superior, les necessitats reals de l’economia i la falta d’una planificaci\u00f3 que vinculi oferta i demanda. “M\u00e9s enll\u00e0 del debat pol\u00edtic, el que \u00e9s realment pertinent \u00e9s identificar els desajustos estructurals i, sobretot, assumir que no es tracta nom\u00e9s d’un problema de places. El sistema universitari oscil\u00b7la entre dues l\u00f2giques que no sempre convergeixen: la demanda dels estudiants i les necessitats reals del pa\u00eds. La demanda es concentra de manera gaireb\u00e9 inevitable en unes quantes titulacions ‘estrella’, especialment medicina i altres ci\u00e8ncies de la salut. Aquest fenomen genera notes de tall molt elevades i converteix l’acc\u00e9s en un mecanisme de selecci\u00f3 extrem, una situaci\u00f3 que el districte \u00fanic contribueix a accentuar. Mentre tant, altres \u00e0mbits amb una demanda laboral creixent, especialment enginyeries i perfils cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics, no aconsegueixen atreure bastants estudiants, i aix\u00f2 es tradueix en d\u00e8ficits estructurals de professionals en sectors clau per a l’economia”, reflexiona.<\/p>\n