{"id":188400,"date":"2026-07-24T13:57:47","date_gmt":"2026-07-24T13:57:47","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=188400"},"modified":"2026-07-24T13:57:47","modified_gmt":"2026-07-24T13:57:47","slug":"guerra-i-pau-avui-i-ahir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/guerra-i-pau-avui-i-ahir\/","title":{"rendered":"Guerra i pau, avui i ahir"},"content":{"rendered":"
\"Jes\u00fas

Sr. Jes\u00fas Alberto Garc\u00eda Riesco<\/p><\/div>\n

Jes\u00fas Alberto Garc\u00eda Riesco<\/strong>, coronel de l’Ex\u00e8rcit de Terra<\/strong>, membre de l’Associaci\u00f3 Espanyola de Militars Escriptors<\/strong> i col\u00b7laborador de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), analitza diversos aspectes relacionats amb la seguretat, la geopol\u00edtica i la hist\u00f2ria militar als articles “El desd\u00e9n estadounidense y la debilidad europea”<\/strong>, “Vigencia del modelo de ense\u00f1anza militar de Rommel, Campins y Marshall en el campo de batalla transparente”<\/strong> i “Claves y lecciones de la guerra de Ir\u00e1n”<\/strong>, publicats al llarg d’aquests \u00faltims mesos en el diari digital La Cr\u00edtica<\/strong> i, des d’aqu\u00ed, a diversos portals especialitzats. L’expert tamb\u00e9 va participar a la X Trobada Acad\u00e8mica Internacional<\/strong> que la Reial Corporaci\u00f3 va celebrar entre els passats 15 i 20 de mar\u00e7 a diverses ciutats alemanyes sota el t\u00edtol gen\u00e8ric “El Rin com a corrent del coneixement: di\u00e0legs transfronterers”<\/strong> amb la pon\u00e8ncia “Postmodernisme i seguretat europea”<\/strong>, en la que va explicar com la postmodernitat desafia la pretensi\u00f3 de coneixement universal de la Il\u00b7lustraci\u00f3 i la visi\u00f3 que la ci\u00e8ncia pot assolir la veritat al considerar que la hist\u00f2ria \u00e9s una construcci\u00f3 ideol\u00f2gica basada en metanarratives.<\/p>\n

A “El desd\u00e9n estadounidense y la debilidad europea”, Garc\u00eda Riesco aborda l’hist\u00f2ric canvi produ\u00eft a Washington, que ha substitu\u00eft la denominada doctrina Truman per l’ara anomenada doctrina “Donroe”, que es desent\u00e9n de la seguretat d’Europa i pret\u00e9n canviar el projecte democr\u00e0tic continental per un sistema il\u00b7liberal al qual exigeix obedi\u00e8ncia sense reserves. Davant semblant repte, considera, si Europa vol recuperar algun estatus haur\u00e0 de precisar no nom\u00e9s a qu\u00e8 s’oposa, sin\u00f3 qu\u00e8 defensa i, sobretot, com ho far\u00e0. “Durant vuit d\u00e8cades, els l\u00edders europeus, oblidant que la primera responsabilitat d’un governant \u00e9s garantir la seguretat dels seus ciutadans, han externalitzat la seguretat a Washington, el que l’ha perm\u00e8s tenir un contracte social privilegiat que ha aportat grans recursos a pensions, educaci\u00f3 i sanitat. El despertar est\u00e0 sent traum\u00e0tic perqu\u00e8, davant el nou paradigma dels Estats Units, Europa descobreix que els valors no s\u00f3n res sense la voluntat i les eines per defensar-los, que les seves institucions s\u00f3n obsoletes i, sobretot, que manca de voluntat de v\u00e8ncer, perqu\u00e8 va creure en la pau per sempre i en el triomf definitiu de la democr\u00e0cia sense escoltar el realisme de Samuel Phillips Huntington<\/strong>: ‘L’esperan\u00e7a d’un final benigne de la hist\u00f2ria \u00e9s humana. Esperar que passi \u00e9s poc realista. Planejar que passi \u00e9s desastr\u00f3s'”, assenyala.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

D’altra banda, a “Vigencia del modelo de ense\u00f1anza militar de Rommel, Campins y Marshall en el campo de batalla transparente”, el col\u00b7laborador de la Reial Acad\u00e8mia repr\u00e8n les tesis de Miguel Campins<\/strong>, Erwin Rommel<\/strong> i George Marshall<\/strong>, que a les primeres d\u00e8cades del segle XX van plasmar en unes publicacions amb plena vig\u00e8ncia la necessitat d’adequar-se doctrinalment a un nou camp de batalla. “Les acad\u00e8mies militars europees s’enfronten al repte de formar comandaments de petites unitats per actuar en un camp de batalla transparent que els exigir\u00e0 actuar a\u00efllats quan la tecnologia no funcioni. Rommel, Campins i Marshall ens mostren com ha de ser l’ensenyament per actuar adequadament en un entorn tan dif\u00edcil i conf\u00fas: realista, pr\u00e0ctica i amb un professorat experimentat en combat”, explica l’expert.<\/p>\n

Finalment, a “Claves y lecciones de la guerra de Ir\u00e1n”, Garc\u00eda Riesco considera que l’actual conflicte que lliuren els Estats Units i Israel contra l’Iran posa en evid\u00e8ncia un nou error estrat\u00e8gic d’Occident que mostra els l\u00edmits de les seves capacitats davant la resili\u00e8ncia iraniana i que fa necessari establir estrat\u00e8gies realistes i adequar els mitjans als nous camps de batalla. “L’error del Vietnam s’ha repetit a la Guerra de l’Iran. Els Estats Units i Israel van planejar una vict\u00f2ria r\u00e0pida i decisiva, basada principalment en el poder aeri, conven\u00e7uts que l’adversari no podia suportar una confrontaci\u00f3 prolongada. Tot i aix\u00f2, els atacs no han degradat les capacitats enemigues: L’Iran no ha fet concessions significatives sobre el seu programa nuclear, ha mantingut gran part dels seus m\u00edssils bal\u00edstics, les seves forces armades no han estat neutralitzades i no ha canviat el seu r\u00e8gim pol\u00edtic. S’ha demostrat, una vegada m\u00e9s, que els estats m\u00e9s febles no necessiten necess\u00e0riament derrotar pot\u00e8ncies m\u00e9s fortes militarment per tenir \u00e8xit, simplement evitant el col\u00b7lapse aconsegueixen els objectius. La capacitat iraniana per bombardejar als estats ve\u00efns del Golf amb m\u00e9s de 5.000 atacs de m\u00edssils i drons, malgrat la campanya a\u00e8ria occidental, mostra ‘els l\u00edmits a l’expectativa que es pugui bombardejar un pa\u00eds fins a sotmetre’l\u2019, emfatitza Pieter Wezeman<\/strong>“, conclou.<\/p>\n