![\"\"](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/Iberofonia-Espana-y-Portugal-espanol-y-portugues-espacio-paniberico-shutt-2.91.webp\")
<\/p>\n<\/p>\n
Frigdiano \u00c1lvaro Dur\u00e1ntez<\/strong>, director de la C\u00e0tedra d’Estudis Iberoamericans i de la Iberofonia<\/strong> de la Fundaci\u00f3 Universit\u00e0ria Iberoamericana<\/strong> i col\u00b7laborador de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), va ser un dels grans protagonistes de la primera edici\u00f3 de l‘Escola d’Estiu<\/strong> de la Fundaci\u00f3 Atenea<\/strong>, celebrada entre els passats 26 i 29 de juny al municipi c\u00e0ntabre de Comillas. La cita va congregar reconeguts juristes, economistes, acad\u00e8mics, intel\u00b7lectuals i analistes sota el lema “Recomponer la democracia y recuperar la confianza en Espa\u00f1a”<\/strong>. A les sessions tamb\u00e9 va participar Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong>, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la RAED, que va oferir la confer\u00e8ncia de clausura. Se’ls van sumar ponents de la talla de Francesc de Carreras<\/strong>, Jon Juaristi<\/strong>, Fernando Savater<\/strong>, M\u00edriam Tey<\/strong>, F\u00e9lix Ovejero<\/strong>, Jos\u00e9 Ram\u00f3n Bauz\u00e1<\/strong> o Iv\u00e1n Espinosa de los Monteros<\/strong>, entre d’altres.<\/p>\n Sr. Frigdiano \u00c1lvaro Dur\u00e1ntez<\/p><\/div>\n Dur\u00e1ntez va presentar el treball “La Iberofon\u00eda, eje para la pol\u00edtica exterior de Espa\u00f1a: el espacio panib\u00e9rico”<\/strong>, en el qual va presentar el context de la Iberofonia com a gran \u00e0mbit ling\u00fc\u00edstic i cultural mundial i la tasca que porta a terme la C\u00e0tedra d’Estudis Iberoamericans i de la Iberofonia en el seu coneixement i promoci\u00f3. Es tracta, va explicar, d’un gran \u00e0mbit integrat per 30 pa\u00efsos de lleng\u00fces espanyola i portuguesa que aplega a 900 milions de persones distribu\u00efdes a Am\u00e8rica, Europa, l’\u00c0frica i \u00c0sia, configurant-se com un dels espais ling\u00fc\u00edstics i culturals m\u00e9s grans del planeta. Dur\u00e1ntez va explicar que aquest espai se sustenta en l’espanyol i el portugu\u00e8s, dues lleng\u00fces amb una s\u00f2lida base hist\u00f2rica i ling\u00fc\u00edstica comuna i que presenten el grau d’intercomprensi\u00f3 m\u00e9s gran entre els principals idiomes internacionals. La seva combinaci\u00f3 conforma el primer bloc geoling\u00fc\u00edstic del m\u00f3n, considerant tant el nombre de parlants natius com la seva oficialitat en el sistema internacional. M\u00e9s enll\u00e0 de la xifra de parlants, la seva rellev\u00e0ncia rau en la pres\u00e8ncia oficial dels dos idiomes en una trentena de pa\u00efsos i en els principals organismes multilaterals.<\/p>\n Des d’aquesta perspectiva, l’expert va destacar que la Iberofonia amplia el concepte tradicional d’Iberoam\u00e8rica en incorporar plenament als pa\u00efsos iber\u00f3fonos de l’\u00c0frica i \u00c0sia, enfortint un espai de cooperaci\u00f3 amb capacitat per impulsar iniciatives conjuntes en educaci\u00f3 superior, ci\u00e8ncia, cultura, economia, diplom\u00e0cia i desenvolupament. Aix\u00ed mateix, va reflexionar sobre l’expressi\u00f3 “comunitat hist\u00f2rica” recollida a l’article 56.1 de la Constituci\u00f3<\/strong> espanyola, que atribueix al rei la m\u00e9s alta representaci\u00f3 de l’Estat en les relacions internacionals amb les nacions de l’esmentada comunitat. Des d’aqu\u00ed, va repassar l’evoluci\u00f3 hist\u00f2rica del concepte, des de la creaci\u00f3 de la Comunitat Iberoamericana fins a la consolidaci\u00f3 de la Iberofonia com una realitat d’abast intercontinental. En aquest marc, va assenyalar que l’espai panib\u00e8ric representa un marc idoni per refor\u00e7ar la cooperaci\u00f3 entre els estats de lleng\u00fces espanyola i portuguesa, permetent una articulaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia de les seves capacitats pol\u00edtiques, econ\u00f2miques, cient\u00edfiques i culturals en un escenari internacional marcat per la creixent interdepend\u00e8ncia.<\/p>\n D’altra banda, el col\u00b7laborador de la Reial Acad\u00e8mia va exposar tamb\u00e9 a Radio Intereconom\u00eda<\/strong> el concepte d’Iberofonia. “El que podem figuradament anomenar el m\u00f3n ib\u00e8ric, l’espai panib\u00e8ric o de la Iberofonia, en una expressi\u00f3 m\u00e9s acad\u00e8mica, \u00e9s aquell espai multinacional compost pels pa\u00efsos de llengua espanyola i portuguesa de tots els continents, sense excepcions geogr\u00e0fiques. Estem parlant de trenta pa\u00efsos a tots els continents i regions del m\u00f3n, actualment 900 milions de persones, el que implica una desena part de la poblaci\u00f3 mundial, una cinquena part de la superf\u00edcie emergida del planeta, el primer bloc geoling\u00fc\u00edstic del m\u00f3n. Per qu\u00e8 integrem o sumem les lleng\u00fces espanyola i portuguesa? Perqu\u00e8 s\u00f3n precisament les dues \u00faniques grans lleng\u00fces internacionals, m\u00e9s grans en termes quantitatius, cada una parlada per m\u00e9s de 100 milions de persones a diversos continents i a diversos pa\u00efsos, que al mateix temps i en termes generals s\u00f3n m\u00fatuament intel\u00b7ligibles. Aquesta intercomprensi\u00f3 natural entre dues grans lleng\u00fces d’aquest tipus no es dona en cap altre cas”, va assenyalar en conversa amb el periodista Rafael Jim\u00e9nez<\/strong>.<\/p>\n![\"Frigdiano](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Frigdiano-Alvaro-Durantez.webp\")