{"id":187431,"date":"2026-07-08T15:49:31","date_gmt":"2026-07-08T15:49:31","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=187431"},"modified":"2026-07-08T15:49:31","modified_gmt":"2026-07-08T15:49:31","slug":"xavier-zubiri-i-la-forja-de-la-filosofia-espanyola-contemporania","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/xavier-zubiri-i-la-forja-de-la-filosofia-espanyola-contemporania\/","title":{"rendered":"Xavier Zubiri i la forja de la filosofia espanyola contempor\u00e0nia"},"content":{"rendered":"
\"Francisco

Dr. Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/p><\/div>\n

Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tic de\u00a0Fonaments\u00a0F\u00edsics\u00a0de la\u00a0Universitat\u00a0Polit\u00e8cnica\u00a0de Madrid<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), ha dedicat a la figura del reconegut fil\u00f2sof Xavier Zubiri les confer\u00e8ncies “Xavier Zubiri (1898-1983): Desarrollos de la filosof\u00eda de la realidad en la Universidad Internacional de Verano de Santander”<\/strong> i “Zubiri (1898\u20131983) y la filosof\u00eda de la realidad”<\/strong>, que ha pronunciat al llarg dels \u00faltims mesos a diferents f\u00f2rums acad\u00e8mics com ara la Universitat Internacional d’Estiu de Santander<\/strong> i el Centre d’Estudis Monte\u00f1eses<\/strong> amb el suport de la Societat C\u00e0ntabra d’Historiadors de la Filosofia<\/strong>\u00a0Espanyola<\/strong>. L’expert aborda tamb\u00e9 l’obra de Zubiri en els cicles dedicats a la “Cosmolog\u00eda actual”<\/strong> que ofereix en els Cursos d’Estiu<\/strong> de la Universitat de Cant\u00e0bria<\/strong>.<\/p>\n

Dins del marc del “II Seminario Abierto”<\/strong> celebrat sota el t\u00edtol “Fil\u00f3sofos de Cantabria y modernidad filos\u00f3fica en Espa\u00f1a”<\/strong> al Centre d’Estudis Monta\u00f1eses el passat 26 de mar\u00e7, l’acad\u00e8mic d’honor de la RAED va destacar el paper de Zubiri en el desenvolupament de la filosofia espanyola contempor\u00e0nia, liderant un grup de pensadors particularment conscients de la necessitat de restablir una tradici\u00f3 filos\u00f2fica pr\u00f2pia. Una tasca que va destacar la vinculaci\u00f3 del fil\u00f2sof basc amb la Universitat Internacional d’Estiu de Santander, analitzant com el pensament de Zubiri es va integrar al panorama intel\u00b7lectual d’aquell moment, oferint una visi\u00f3 detallada sobre les seves aportacions te\u00f2riques en un entorn acad\u00e8mic local.<\/p>\n

Xavier Zubiri\u00a0va estudiar\u00a0Teologia\u00a0i\u00a0Filosofia\u00a0amb\u00a0Juan Zarag\u00fceta\u00a0<\/strong>i\u00a0Jos\u00e9 Ortega y Gasset<\/strong>. Es va ordenar sacerdot el 1921 i cinc anys m\u00e9s tard va ser catedr\u00e0tic d’Hist\u00f2ria de la Filosofia a la Universitat Complutense de Madrid<\/strong> des del 1926 fins al 1935, quan es va traslladar a Roma, on va abandonar el sacerdoci i va contreure matrimoni. El 1942 va ensenyar a la Universitat de Barcelona<\/strong>, per\u00f2 va abandonar la c\u00e0tedra dos anys m\u00e9s tard, per residir a Madrid. A la seva filosofia es destaca una nova idea de la realitat i va exercir una gran influ\u00e8ncia en la teologia de l’alliberament i en les filosofies de la praxi contempor\u00e0nia. Va ser un autor prol\u00edfic i en vida va publicar obres de refer\u00e8ncia com “Naturaleza, Historia, Dios” <\/strong>(1944), una recopilaci\u00f3 d’articles publicats a revistes; “Sobre la Esencia”<\/strong> (1963), on exposa la seva concepci\u00f3 metaf\u00edsica de la realitat centrada en la idea de substantivitat, i els tres volums d’“Inteligencia Sentiente”<\/strong>, el 1980, el 1982 i el 1983, any en el qual va morir.<\/p>\n

\"\"En les seves dues xerrades, Gonz\u00e1lez de Posada va contextualitzar l’evoluci\u00f3 intel\u00b7lectual de Zubiri, destacant el seu pas per Friburg, on va con\u00e8ixer Edmund Husserl<\/strong> i Martin Heidegger<\/strong>, i Berl\u00edn, on va coincidir amb Albert Einstein<\/strong> i Max Planck<\/strong>. Unes influ\u00e8ncies que el van fer trencar amb l’ontologia tradicional i interessar-se per \u00e0mbits com les matem\u00e0tiques, la f\u00edsica i la biologia. L’expert va subratllar la vig\u00e8ncia de Zubiri m\u00e9s enll\u00e0 de modes filos\u00f2fiques, la seva integraci\u00f3 de f\u00edsica i metaf\u00edsica i la seva influ\u00e8ncia en el panorama intel\u00b7lectual del Santander al qual es va integrar, destacant el seu rol com a fundador d’una filosofia de la realitat din\u00e0mica, respectiva i alineada amb la ci\u00e8ncia contempor\u00e0nia.<\/p>\n

Gonz\u00e1lez de Posada \u00e9s enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontif\u00edcia de Salamanca<\/strong> i llicenciat en Ci\u00e8ncies F\u00edsiques per la Universitat Complutense de Madrid. Fou reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenci\u00f3<\/strong> i fou aix\u00ed mateix rector de la Universitat de Cant\u00e0bria. \u00c9s acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia de Doctors d’Espanya<\/strong> i membre de l’Acad\u00e8mia Mundial d’Arts i Ci\u00e8ncies<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Cadis<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de San Fernando<\/strong> i la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Belles Arts i Bones Lletres d’\u00c8cija<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies M\u00e8diques de Cant\u00e0bria<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina i Cirurgia de Cadis<\/strong> i de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Can\u00e0ries<\/strong>. \u00c9s acad\u00e8mic numerari i presideix l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Enginyeries<\/span>\u00a0i\u00a0Humanitats<\/span>\u00a0de Lanzarote<\/strong>.<\/p>\n