{"id":186259,"date":"2026-06-08T10:12:11","date_gmt":"2026-06-08T10:12:11","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=186259"},"modified":"2026-06-08T10:12:11","modified_gmt":"2026-06-08T10:12:11","slug":"referents-de-la-democracia-a-espanya-i-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/referents-de-la-democracia-a-espanya-i-europa\/","title":{"rendered":"Referents de la democr\u00e0cia a Espanya i Europa"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organitzaci\u00f3 internacional Citizens pro Europe<\/strong>, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Junta de Govern<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> (RAED), va exercir com a jurat del Premi Princesa d’Ast\u00faries de Ci\u00e8ncies Socials 2026<\/strong>, concedit a l’historiador i periodista brit\u00e0nic Timothy Garton Ash<\/strong> per la seva contribuci\u00f3 a l’an\u00e0lisi pol\u00edtica, hist\u00f2rica i cultural de l’Europa contempor\u00e0nia, destacant com a gran defensor del seu projecte com\u00fa. D’altra banda, la reconeguda jurista lidera el nou projecte de Societat Civil Catalana “Di\u00e0legs amb Teresa Freixes”<\/strong>, amb un primer cicle que se celebra sota el t\u00edtol “Estat de Dret, democr\u00e0cia i regeneraci\u00f3 institucional”<\/strong> i aplega a reconegudes personalitats de la societat civil espanyola.<\/p>\n

Nascut a Londres el 1955, Garton Ash ha desenvolupat una traject\u00f2ria singular dins del panorama intel\u00b7lectual europeu, constru\u00efda a l’encreuament entre la investigaci\u00f3 hist\u00f2rica, el periodisme internacional i l’assaig pol\u00edtic. Professor d’Estudis Europeus a la Universitat d’Oxford<\/strong>, mant\u00e9 tamb\u00e9 una vinculaci\u00f3 acad\u00e8mica amb la Instituci\u00f3 Hoover<\/strong> de la Universitat d’Stanford<\/strong>. \u00c9s autor d’obres de refer\u00e8ncia com ara “The Polish Revolution: Solidarity”<\/strong>, on analitza l’aparici\u00f3 del sindicat polon\u00e8s Solidaritat<\/strong>; “The Magic Lantern”<\/strong>, en el qual aborda la caiguda del Mur de Berl\u00edn i la transici\u00f3 cap a la democr\u00e0cia de l’Europa de l’Est; “In Europe’s Name”<\/strong>, centrat en la reunificaci\u00f3 alemanya i les tensions derivades de la nova arquitectura pol\u00edtica europea despr\u00e9s del final de la Guerra Freda; “The File”<\/strong>, una reconstrucci\u00f3 de la repressi\u00f3 a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya a partir de documents de la temuda policia secreta del r\u00e8gim, l’Stasi<\/strong>; “Free Speech: Ten Principles for a Connected World”<\/strong>, en la qual presenta el nou repte de la digitalitzaci\u00f3 i les xarxes socials a la democr\u00e0cia occidental, o “Homelands: A Personal History of Europe”<\/strong>, un testimoni en primera persona de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia d’Europa.<\/p>\n

Al premi optaven 36 candidats de 12 nacionalitats. Els Premis Princesa d’Ast\u00faries estan destinats, segons assenyala el seu reglament, a guardonar la tasca cient\u00edfica, t\u00e8cnica, cultural, social i humanit\u00e0ria realitzada per persones, institucions, grups de persones o d\u2019institucions en l\u2019\u00e0mbit internacional. Conforme a aquests principis, el Premi Princesa d’Ast\u00faries de Ci\u00e8ncies Socials es concedeix a la tasca creadora o d’investigaci\u00f3 de l’antropologia, la ci\u00e8ncia pol\u00edtica, la demografia, el dret, l’economia, l’\u00e8tica, la filosofia, la geografia, la hist\u00f2ria, la ling\u00fc\u00edstica, la pedagogia, la psicologia i la sociologia, aix\u00ed com de les disciplines corresponents a cada un dels esmentats \u00e0mbits. Cada Premi Princesa d’Ast\u00faries est\u00e0 dotat amb una escultura de Joan Mir\u00f3<\/strong>, s\u00edmbol representatiu del guard\u00f3, i 150.000 euros.<\/p>\n

\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Pel que fa al cicle “Di\u00e0legs amb Teresa Freixes”, a les dues primeres sessions han participat Nicol\u00e1s Redondo Terreros<\/strong>, advocat i president de la Fundaci\u00f3 per a la Llibertat<\/strong>, i Jos\u00e9 Manuel P\u00e9rez Tornero<\/strong>, catedr\u00e0tic de Periodisme i expresident de RTVE<\/strong>, que van mantenir el primer di\u00e0leg amb la vicepresidenta de la RAED el passat 17 d\u2019abril, aix\u00ed com Rafael Arias Salgado<\/strong>, diplom\u00e0tic i president de la Fundaci\u00f3 Transici\u00f3 Espanyola<\/strong>, i Cristina Dexeus Ferrer<\/strong>, fiscal i presidenta de l’Associaci\u00f3 de Fiscals<\/strong>, el 21 de maig. Aquesta primera tanda de sessions conclour\u00e0 el pr\u00f2xim 18 el juny amb C\u00e1ndido M\u00e9ndez Rodr\u00edguez<\/strong>, exsecretari general d’UGT<\/strong> i de la Confederaci\u00f3 Espanyola de Sindicats<\/strong>, i Mar\u00eda \u00c1ngeles P\u00e9rez Samper<\/strong>, catedr\u00e0tica d’Hist\u00f2ria i membre de la Reial Acad\u00e8mia d’Hist\u00f2ria<\/strong>. Els di\u00e0legs se celebren a la Llibreria Byron<\/strong> de Barcelona, es transmeten en streaming i es poden visualitzar al canal de YouTube<\/strong> de Sociedad Civil Catalana. Tamb\u00e9 es pot acudir a l’acte de forma presencial omplint un formulari al web d’aquesta plataforma ciutadana.<\/p>\n